Un festí literari a Magaluf, meca del turisme de gatera: “Aquí hi ha molta festa, però el festival ens encanta”

Siri Hustvedt no aconsegueix fer-se amiga de l’ascensor de l’hotel. Per baixar directament a la planta on s’allotja, a la pantalla que hi ha damunt dels botons dels pisos, l’autora de La dona que mira els homes que miren les dones hauria de poder escanejar el xip de la polsera de color rosa que li han posat al canell. Però no pot. “A recepció en demanaré una de nova”, diu, amb una ganyota simpàtica. Continua somrient mentre l’ascensor la porta, per defecte, a la planta baixa, on intentarà solucionar el malentès. El mateix somriure –ample i lluminós– que una hora abans havia esbossat a la terrassa de l’hotel quan va sentir citar Cervantes per boca d’una intèrpret que li traduïa a cau d’orella. Hustvedt –descendent d’una família de noruecs de Minnesota, guardonada amb un Princesa d’Astúries entre molts altres premis, companya de vida del desaparegut Paul Auster, poeta, novel·lista, assagista– és el nom que més brilla al cartell del FLEM, el Festival de Literatura Expandida a Magaluf. El motiu que ha duit a Mallorca, per primera volta, una escriptora que ja ha pogut passejar-se, explica que “meravellada”, sota l’ombra de la catedral gòtica de Palma.

–Magaluf, la zona turística on se celebra el festival, també és molt interessant. L’hauria de visitar abans de marxar de l’illa.

–Sí… ja m’ho han comentat. Ho faré.

Que aquesta meca del turisme de gatera ja és una altra cosa molt diferent gràcies a esdeveniments culturals com el FLEM és el mantra que es repeteix a la presentació de la quinta edició d’un festival nascut en pandèmia i que ha après, a tempo veloce, a fer passes de gegant. Ho diu Javier Baqueiro, cap d’operacions de Meliá Hotels International –la cadena que acull el sarau literari–, destacant els 250 milions que en els darrers quinze anys la seva multinacional ha invertit a reformar onze establiments situats en aquestes platges envoltades per blocs de ciment. Ho diu Miquel Ferrer, un dels propietaris de Rata Corner –la llibreria palmesana que exerceix de promotora del festival i aplica una acurada direcció artística–, reivindicant la literatura com a punt de trobada en temps convulsos i el poder de convocatòria d’un festival que està a punt d’esgotar les 10.000 entrades –gratuïtes– que ofereix per assistir a totes les activitats: conferències, tallers, concerts...

Ho diu Juan Antonio Amengual (PP), alcalde de Calvià, que presumeix, en un discurs llegit, d’organitzar “un dels clubs municipals de lectura més grans de Mallorca” i augura una “tardor literària” en un territori que, al llarg de les dècades, acostuma a aparèixer a la premsa per altres motius. Les seues especialitats: morts per balconing o casos de corrupció urbanística. Fins diumenge es parlarà de Magaluf, però, per l’obra, els pensaments i les ocurrències de creadors de diverses generacions, gèneres i llengües. Com Javier Cercas, Blanca Lacasa, Helen Fielding (la mare de Bridget Jones), Pedro Mairal, Antònia Vicens o Marta Jiménez Serrano, per citar-ne només alguns noms que participaran al FLEM.

–Noltros, quan obrim un llibre, pactam amb el creador que entrem, amb ell de la mà, a gaudir del món que ell ha creat. I aquí transformem la nostra realitat en la fantasia d’aquest creador. I a vegades es mesclen –ara que torna a estar de moda Cervantes amb la pel·lícula d’Amenábar–, com ja li passava a Don Quixot, a qui Cervantes feia trobar-se amb personatges que deien haver llegit les seves històries publicades deu anys abans, aconseguint mesclar la realitat amb la ficció. Això és la literatura, la capacitat que té d’excitar els sentiments i compartir-los.

Aquestes frases, que van fer somriure Siri Hustvedt, també les va pronunciar a la presentació del FLEM un polític: Alfonso Rodríguez (PSOE), delegat del Govern a les Illes Balears; l’exalcalde de Calvià quan va posar-se dempeus el festival. Rodríguez parla, sense papers, potser recordant els seus temps de professor de Secundària: es va llicenciar en Filologia Hispànica a la universitat de la ciutat on es va criar, Saragossa. El polític que el va derrotar a les urnes fa dos anys i li va prendre la vara de comandament és expert en gestió i comercialització hotelera. Tot i que hi ha qui especula que el socialista podria buscar la reconquesta de Calvià el 2027, l’ambient amb Amengual és de companyonia. Abans de començar l’acte, han intercanviat brindis i confidències. Una treva literària. Rodríguez, però, no deixa anar el micròfon sense referir-se a la guerra, i demana al públic (més polítics, més directius de la cadena hotelera, responsables editorials, periodistes, “creadors de contingut”, com es llegeix en una targeta damunt d’una taula reservada; és clar, també escriptors) que pensin un segon en el que està passant a Gaza. De manera molt explícita. “Bravo!”, se sent dir a Bob Pop des de la seva cadira de rodes.

La generació TikTok també llegeix

El personatge –televisiu i literari– que encarna Roberto Enríquez clourà la primera jornada del FLEM amb un monòleg –titulat De cuerpo presente, una lectura en común– i firmant llibres. Difícil ho tendrà per superar el fenomen Joana Marcús. Nascuda a Fornalutx, al cor de la Serra de Tramuntana, i combinant un castellà gairebé sense accent mallorquí amb un català que sona, com passa al seu poble i al vesí Sóller, molt diferent del que es parla a la resta de l’illa –perquè les o àtones es transformen en u–, la novel·lista passa dos hores estampant dedicatòries a la pàgina 2 de les quinze novel·les que ha publicat amb només vint-i-cinc anys. Té per davant una cua interminable de fans.

La mallorquina Joana Marcús s’ha convertit en un fenomen de masses: una cua interminable de fans espera perquè els pugui dedicar una de les quinze novel·les que ha publicat amb només vint-i-cinc anys

“Només un llibre per persona!”, prega una treballadora de l’organització per evitar un col·lapse inevitable. Marcús és una celebritat literària en molts països de Sud-amèrica, però també profeta a ca seua. Sobretot entre adolescents, que adoren “els mons de ciència-ficció” i “el romanticisme” perquè “hi ha molt de romanç a les seves històries”. La generació TikTok també llegeix i ho continua fent en format físic.

En això coincideixen dos parelles d’amigues (Maria Àngels Riera i Neus Rivera, dotze anys, de Muro i d’Artà; Àngela Verd –que de gran vol ser escriptora– i Emma Ginard, de Porreres i Montuïri, setze anys) que no pensen marxar sense la desitjada signatura. Després, la novel·lista els enterneix el cor quan confessa, a la primera xerrada amb públic de les desenes que es viuran al FLEM, que el plaer culpable que triaria perquè l’abraçàs en una illa deserta es diu Jaime Lannister. ¿La creació més polièdrica de Joc de trons, tan heroi com a vilà? Probablement. Per a les lectores de Marcús, un personatge clàssic. Són tan jóvens –o no, depèn del punt de vista– que quan la majoria va néixer (2008, 2009, 2010) la nissaga de llibres ja es podia comprar gairebé sencera i HBO estava rodant les primeres temporades de la sèrie que la va acabar de popularitzar. El pas del temps és un assassí més cruel que George R.R. Martin.

Però aquí no acaben els descobriments de Maria Àngels, Neus, Àngela i Emma. Els seus pares mai abans havien creuat amb elles el mapa de l’illa per visitar uns carrers fets de botigues de souvenirs, de pubs, de planxes calentes i forns elèctrics que cuinen ràpid i desprenen olor de patata fregida, de discoteques, de blocs d’apartaments, de rètols en anglès. L’antítesi de les essències mallorquines que representen els pobles d’on venen. El fruit del destape turístic.

–I què sabeu, què vos han contat de Magaluf?

–Que hi ha molta festa. Però el festival ens encanta. Té una estètica molt cuqui.

En això també coincideixen les quatre.

El festí de la terrassa

Tampoc no s’ho passen malament a la terrassa. El sol ja s’ha amagat a l’altra banda de les muntanyes que neixen a peu de platja. S’encenen neons. A dalt, el que emmarca el logo del FLEM. A baix, a tants metres de distància, el que anuncia curri d’estil tailandès a la terrassa d’un restaurant. A la llum del capvespre es retalla la silueta de tres edificis, prims, tan alts que treuen cinc pisos a l’hotel. Fan clin-clin les copes de vi. La cabellera –rogenca– de Paula Bonet parla, amb reverència, amb Siri Hustvedt. La cabellera –llarguíssima– de l’indie Carlos Sadness rep una master class sobre la situació del català a Mallorca. La boina –grisa– de Joan Miquel Oliver destaca en un redol de locals i, en un altre grupet que dialoga a l’esquena de l’escriptor d’Antònia Font (propietaris d’una discografia de contes cantats), hi ha sorpresa. A les periodistes –forasteres– els crida l’atenció que un hotel de cinc estrelles sigui l’epicentre d’un festival literari mentre les periodistes –autòctones– responen: “A veure… la moguda cultural de Mallorca no dóna per a molt més...”

El soul francès que ha desplegat en directe la cantant Anaïs Rosso emmudeix i l’electrònica que es punxa a la terrassa inferior de l’hotel s’enfila i es cola a la festa. És aleshores quan la cap de barra –sevillana– ordena la retirada al pilot de cambrers –de trets llatins, la majoria, també n’hi ha algun subsaharià– que ha servit el còctel. Isaac Rosa –amb cara d’acabar d’aterrar– entra en escena, a temps per agafar el penúltim canapé i buscar cares conegudes entre el paisanatge, que va minvant. Darrere la cuina, devora el bany, un altre empleat, magribí, eixuga coberts mentre taral·leja una cançoneta. Són les deu en punt.

Isaac Rosa, Paula Bonet, Carlos Sadness o Joan Miquel Oliver han assistit al festival

Al carrer, tres kellys esprinten per pujar a un dels últims busos que sortiran aquella nit cap a Palma. Corrent, passen per davant d’un bar minúscul ple de pissarres que anuncien pintes i Scottish Full Breakfasts –just abans que cinquanta guiris lamentin una ocasió errada del Glasgow Rangers al camp de l’Sturm Graz austríac–, d’un club de striptease, tancat, d’una pizzeria, oberta però mig buida. Uns metres més tard, la marquesina. Una curta espera. L’escaneig de la targeta de transport públic. La tornada a casa. Remullant-se en literatura, Magaluf s’acomiada de l’estiu amb paràgrafs clàssics.