El PP demana a propietaris i constructors que ajustin preus i beneficis a les Balears mentre s’oposa a regular l’habitatge

El conseller balear d’Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo (PP), ha instat aquest dijous constructors, promotors i propietaris a acceptar uns marges de benefici més reduïts i a evitar pujades de preu desmesurades, una “crida col·lectiva” que contrasta amb algunes decisions adoptades pel Govern de Marga Prohens en matèria d’habitatge, com el seu rebuig a les eines que –des de la declaració de zones tensionades i la limitació dels lloguers fins a la regulació de la compra d’immobles per part de no residents– permetrien limitar aquests marges i frenar l’escalada de preus que està expulsant nombrosos residents i fent que d’altres s’hagin d’amuntegar en infravivendes i caravanes.

“La qüestió de l’habitatge és una qüestió que ens preocupa absolutament a tots. Parlam de l’habitatge dels nostres pares, dels nostres germans, dels nostres fills i dels nostres amics”, ha manifestat.

Mateo ha assegurat que el Govern és “plenament conscient” de l’actual crisi després de ser preguntat per l’últim informe del Consell de la Joventut de les Balears, que situa en un 16,2% la taxa d’emancipació de les persones d’entre 16 i 29 anys, mentre que el seu salari mitjà s’ha incrementat en tot just quatre euros –d’acord amb les dades relatives al segon semestre de 2024. El document recomana limitar el preu dels lloguers, millorar els mecanismes d’accés a l’habitatge i reconvertir espais en desús.

El conseller ha defensat que “des del primer dia” la Conselleria ha impulsat mesures en aquesta línia, i ha afirmat que diversos hotels es convertiran en habitatges i que l’Executiu disposa d’accions a curt termini, com ara la transformació d’antics locals comercials en pisos. Així mateix, ha assenyalat que al municipi de Manacor ja s’han iniciat projectes a preus “molt assequibles” i ha destacat també noves promocions com la des Pil·larí dins la categoria d’Habitatge de Preu Limitat (VPL), una nova figura introduïda pel PP en aquesta legislatura i el preu màxim de la qual s’estableix fins a un 30% per damunt del de les Habitatges de Protecció Oficial (VPO).

En aquesta línia, ha assegurat que actualment hi ha planificats prop de 7.000 habitatges a les Balears, incidint en què la problemàtica de l’accés a l’habitatge no és exclusiva de l’arxipèlag. Mateo ha anunciat que el Govern millorarà el programa ‘Lloguer Segur’, si bé ha advertit que, per fer-ho, és necessària la col·laboració estatal. En aquest sentit, ha manifestat que l’Executiu balear està negociant amb el Govern central el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 per tal que es modifiqui el llindar màxim de lloguer que permet accedir a les ajudes, un topall en què el PP ha centrat les seves crítiques en diverses ocasions, desviant el debat dels preus abusius de l’habitatge a l’arxipèlag.

Cal recordar que, el passat mes de març, PP i Vox impediren amb els seus vots que el Parlament balear prengués en consideració una proposició de llei del PSIB-PSOE destinada a declarar, en plena emergència habitacional, zones de mercat residencial tensionades a l’arxipèlag i topar així els preus dels lloguers. Els socialistes consideren que el vigent marc normatiu autonòmic ha demostrat la seva “incapacitat” per resoldre la “dimensió del problema d’accés a l’habitatge”, motiu pel qual aposten per aplicar un nou enfocament a través de la Llei estatal d’habitatge, evitant els processos especulatius i aportant respostes de “gran abast”.

Igualment, al mes d’abril, ambdós socis d’investidura tornaren a rebutjar una moció de Podem destinada a instar el Govern a declarar com a zona tensionada tots els municipis de les Balears i a considerar gran tenidor aquells que tinguin cinc o més habitatges (les Balears són la setena Comunitat Autònoma que compta amb un nombre més elevat d’habitatges en mans de grans propietaris, és a dir, d’aquells que posseeixen més d’una desena d’immobles, segons una investigació d’elDiario.es amb dades inèdites del Cadastre. Les dades mostren, a més, que 6.672 habitatges a les illes pertanyen a tenidors que tenen més de cent immobles cadascun).

Al maig, populars i extrema dreta rebutjaren una iniciativa impulsada per l’Asociación Socialista Gomera i el senador per les Pitiüses, Juanjo Ferrer, per establir un marc normatiu que limiti i reguli la compra d’immobles per part de ciutadans no residents a les Balears i Canàries, una proposta que des de fa anys han posat damunt la taula partits d’esquerres i entitats socials amb l’objectiu de combatre la compra massiva d’habitatges per part d’estrangers d’elevat poder adquisitiu, garantir per llei un parc d’habitatge per als residents davant l’escassetat de territori i frenar així l’increment desbocat dels preus.

Ja al juliol, PP i Vox reforçaren la seva aliança en aquesta matèria amb l’aprovació d’una de les mesures més controvertides de la legislatura: la llei de liberalització del sòl. Amb els seus vots, el Parlament donà llum verda a una norma que flexibilitza les restriccions urbanístiques i que permetrà requalificar sòls rústics en determinades condicions amb l’objectiu, defensa el Govern de Prohens, de facilitar l’accés a l’habitatge. Mentre a l’hemicicle es debatia la nova normativa, més de 200 persones convocades per entitats ecologistes i plataformes ciutadanes es concentraven a les portes de la Cambra per protestar contra un text que, denuncien, posa en risc el territori balear i redueix els controls públics en un moment de saturació turística creixent i manca de recursos.