Una víctima d'un capellà que no anirà a la presó: “Abuses sexualment de nens i amb una multeta ja està tot arreglat”

Sergio Lleó era escolà a mitjan dels anys noranta a l'església Mare de Déu del Roser de Vila (Eivissa). El seu pare tenia un restaurant al costat del temple, a la cantonada més pròxima, i ell li donava una mà de tant en tant. Els clients habituals en l'establiment que regentava el seu progenitor eren policies —la comissaria està a tir de pedra—, personal de Correus —ja que les oficines estaven emplaçades a tot just un carrer de distància— i persones que treballaven o acudien assíduament a l'Església, una de les més cèntriques de la ciutat. Va ser així com va conèixer a Juan Manuel de Souza, capellà de la congregació, ara condemnat pel Jutjat penal 1 d'Eivissa a una pena de tres anys i mig de presó que no haurà de complir en cas de no delinquir durant els dos primers anys.

Els abusos es van cometre quan Lleó era un nen de deu anys, narra en primera persona a eldiario.es. Un dia es disposava a preparar la missa, com feia en moltes ocasions, i va descobrir que el capellà no hi era, així que va pujar a la casa parroquial, en la planta superior de l'església, per buscar-lo. Va ser llavors quan De Souza li va demanar que agafés seient en el sofà i Lleó va descobrir que sota la sotana no portava roba interior. Tot seguit, recorda com el sacerdot li va agafar la mà i la va posar fins a tres vegades sobre les seves parts íntimes, relata encara amb una amarga sensació.

Durant anys, no va ser conscient del que havia viscut en aquelles dependències eclesiàstiques. Només dues dècades més tard, quan estudiava Dret a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i va haver d'analitzar una sentència judicial sobre abusos per a un treball de classe, va recordar el que havia viscut, va ser capaç digerir-ho i més tard, el març de 2021, es va animar a explicar-ho públicament a través de les xarxes socials. Això va fer que altres víctimes del capellà se sumessin a la denúncia, encara que tres dels casos que es van fer públics ja havien prescrit quan els afectats van decidir comptar els fets, inclòs el de Lleó. Les dues altres víctimes els casos de les quals també han prescrit són: en primer lloc, el germà major d'un altre afectat que sí ha aconseguit fer Justícia i, en segon lloc, un alumne del sacerdot durant la seva època com a tutor i professor de religió en l'Institut eivissenc Sa Blanca Dona en els anys 90.

Els abusos a Sergio Lleó, comesos quan era escolà, han prescrit. L'home relata que el cura li va agafar la mà i la va posar fins a tres vegades seguides sobre les seves parts íntimes. Ara, ha estat condemnat per altres dos casos d'abusos sexuals a menors

“Des de l'Església em van silenciar”, va assegurar Lleó en unes declaracions a Diario de Ibiza fa uns anys, quan va vaticinar el que ara s'ha fet realitat: la petició de sis anys de presó de la Fiscalia pels delictes comesos no prescrits -un per abusos sexuals i un altre per abusos sexuals continuats amb prevaliment- s'ha convertit en “uns quatre anys de presó” que no s'arribaran a complir. Ja que la jutgessa encarregada del cas, Clara Ramírez de Arellano, ha suspès l'execució de la pena a condició que De Souza no cometi cap delicte en el pròxim parell d'anys.

“És una vergonya”, assenyala a eldiario.es després que la Justícia balear emetés aquests dies la sentència, a la qual ha tingut accés aquest diari. “Abuses de nens de deu anys i amb una multeta ja està tot arreglat”, lamenta Lleó. L'eivissenc va sol·licitar a l'advocat defensor de les dues víctimes els casos de les quals no havien prescrit poder contribuir als seus testimoniatges i “secundar-les” durant el procés judicial, però no va obtenir resposta per part del lletrat.

La relació de confiança amb les famílies

Les labors parroquials del gallec no es van limitar a l'església Mare de Déu del Roser, sinó que també es van desenvolupar en les parròquies ‘vileres’ de Santa Cruz i de Sant Pau, en el barri perifèric de Ca Escandell. Una nit de l'estiu de 2005, un noi de 12 anys de la comunitat religiosa catòlica del Camí Neocatecumenal (més coneguda com Els Kikos) pernoctava a la casa que tenia el capellà a l'Església Sant Pau, que el menor freqüentava amb els seus pares. De Souza tenia una relació estreta amb la família, molt vinculada a la parròquia on acudien a missa amb regularitat. Per això, quan el religiós els va proposar que el nen, que començava llavors a entrar en l'adolescència, es quedés a dormir a la casa parroquial, no van veure gens estrany. Però, en tornar l'endemà a casa seva, el menor els va dir als seus pares que no volia tornar a quedar-se mai més amb l'acusat, ni tampoc participar en cap activitat religiosa organitzada per l'Església.

Tampoc llavors els progenitors van sospitar que, durant aquesta nit de 2005 a la casa parroquial, el sacerdot va aprofitar per a acostar-se al nen amb ànim libidinós. Sent conscient de la seva situació de superioritat i del respecte i la confiança que el menor tenia en ell, “li va tocar el penis per sota de la roba interior, al mateix temps que es masturbava a si mateix”, descriu la resolució judicial que ha condemnat recentment al capellà, d'origen gallec, a un any i mig de presó per aquest delicte.

A conseqüència d'aquests fets, el menor ha sofert durant els anys posteriors als abusos sexuals danys morals i psicològics que han afectat el seu desenvolupament personal i evolució en l'àmbit de la sexualitat, reflecteix el mateix escrit judicial. No va ser l'única víctima. De fet, un altre dels fills majors de la mateixa família, nascut en el 83 (és a dir, onze anys major que el seu germà), va denunciar haver sofert fets similars quan tenia a penes onze anys.

El capellà 'va tocar el penis per sota de la roba interior' d'una de les víctimes, 'al mateix temps que es masturbava a si mateix'. Tenia només 12 anys. Era de la comunitat religiosa dels Kikos i pernoctava a casa del capellà

Entre 2009 i 2010, el capellà va cometre altres abusos, aquesta vegada continuats, pels quals la jutgessa l’ha condemnat ara a dos anys de presó. La història és molt semblant a la de la primera víctima: va utilitzar la relació de confiança que tenia amb la mare del nen, que també pertanyia a la comunitat de ‘Els Kikos’ i s'havia quedat viuda, per a cometre els abusos. Aprofitant que aquest segon menor, de 13 anys en aquell moment, volia ordenar-se per a sacerdot, li va suggerir a la mare -assídua de les seves misses i cerimònies- que el seu fill es quedés a dormir dues vegades al mes a la casa parroquial amb l'excusa d'ensenyar-li l'ofici eclesiàstic. Ella va accedir.

Quan es quedaven tot sols, el capellà repetia les accions que havia dut a terme amb la resta dels menors, aprofitant-se de la seva autoritat moral sobre ells. Un aspecte que ha tingut en compte la jutgessa a l'hora d'emetre la sentència, el document inclou els agreujants per situació de confiança, superioritat o prestigi respecte a les víctimes. En el domicili propietat de l'Església on vivia habitualment De Souza, l'adolescent va acabar vivint un malson. L’eclesiàstic aprofitava aquests moments d'intimitat forçada per a tocar-li els genitals al menor mentre li col·locava la mà sobre les seves parts perquè el masturbés, detalla la sentència del jutjat eivissenc. A més, l'ara condemnat li mostrava al nen fotos de dones nues, causant estralls en el desenvolupament del nen, igual que en la resta de víctimes.

L'altra víctima també era de 'Els Kikos'. Tenia 13 anys. La seva mare, vídua, va accedir al fet que el nen dormís dues vegades al mes a la casa parroquial perquè volia ser sacerdot. El capellà li tocava els genitals mentre li col·locava la mà sobre les seves parts perquè el masturbés

El reconeixement dels fets

Després de fer-se públics els escandalosos abusos que involucraven a De Souza, la diòcesi d'Eivissa va apartar del ministeri al sacerdot, que poc després va prendre la decisió de tornar a Galícia per iniciativa pròpia. I mentre el bisbat guardava silenci, el Vaticà va encarregar una recerca interna a un sacerdot de l'Arxidiòcesi de València, que es va desplaçar fins a l'illa per a indagar en els fets.

Durant aquest període, l'acusat era arxipreste d'Eivissa i va ser rellevat de les seves funcions pastorals en les cinc parròquies on exercia, tinguent set sacerdots a càrrec seu. També va deixar d'impartir classes de Religió i catequesi en centres públics de l'illa, com va confirmar llavors la Conselleria d'Educació balear.

El silenci del excapellà durant anys de procés judicial es va trencar el passat 11 de juliol quan va admetre enfront del tribunal d'Eivissa els fets del relat dels dos denunciants i va acceptar les dues condemnes imposades per la jutgessa; la primera d'un any i tres mesos de presó i la segona de dos anys d'empresonament pel segon episodi d'abusos sexuals. D'altra banda, ha hagut d'indemnitzar a tots dos afectats amb 20.000 euros i no podrà acostar-se a menys de cent metres ni tampoc comunicar-se amb cap d'ells en els pròxims cinc anys.

Quant a la resta de víctimes, almenys Lleó, no ha rebut de moment cap indemnització per part de l'Estat. Això, a pesar que el Govern va assegurar fa uns anys que s'encarregaria de reparar el mal dels afectats amb casos prescrits, per al que es tenia previst crear un “òrgan especial de caràcter temporal”, segons incloïa l'informe del Defensor del Poble sobre els abusos sexuals en l'àmbit de l'Església.