CiU i ERC busquen aliats per presentar una alternativa al model de superilles de Colau
ERC i CiU treballaran per buscar aliats entre les forces de l'oposició per presentar una alternativa al model de superilles implementat per Ada Colau. D'aquesta manera, les dues principals forces de l'oposició a Barcelona pressionen el govern de la ciutat i s'avancen a la convocatòria prevista per aquest dilluns (17:30h) que l'alcaldessa havia fet arribar a tots els grups per parlar, precisament, de la superilla del Poblenou.
En una compareixença conjunta, convergents i republicans, han mostrat el seu desencant pel que fa al desplegament de la prova pilot de Colau del model de superilles al Poblenou; la superilla, una nova disposició vial que modifica la mobilitat en un espai determinat per tal que tots els vehicles que circulin per l’interior de la superilla es vegin obligats a girar a cada cruïlla interior, és un dels plans estrella de Colau per reduir vehicles privats i contaminació. Els dos grups han destacat que la posada en marxa d'aquesta prova de les superilles ha estat problemàtica per als comerciants i veïns de la zona i que, d'ara endavant, treballaran per sumar adhesions per presentar una alternativa.
“No podem permetre que el model de superilles fracassi per una implementació matussera”, ha etzibat el regidor de Convergència a Barcelona, Jordi Martí. Els grups han assegurat haver iniciat ja una ronda de contactes amb la resta de formacions.
No hi ha dubte que la implementació de les superilles de Colau ha provocat dissens. Fins i tot entre els dos principals grups de l'oposició, tot i l'acord presentat aquest dilluns: si bé ERC s'ha limitat a qualificar el desenvolupament de la prova pilot de “dolent”, CiU ha anat un pas més enllà i ha apostat, directament, per retirar-la fins que hi hagi consens “social i polític” per un nou desplegament de les superilles.
CiU, més vehement que ERC, ha assegurat que l'actual és una “proposta parcial limitadora del potencial de les superilles” i que cal una redefinició global, emmarcada en el Pla de Mobilitat aprovat en l'anterior mandat (el de Convergència, amb el suport d'ERC dins de la coalició UpB).
Sigui com sigui, ERC ha explicat que, tot i no estar convençudes del desplegament de Colau, les dues formacions confien de ple en un model –el de les superilles– que, segons els republicans, està a l'altura transformadora dels Jocs Olímpics del 1992.
El record de Gràcia i la participació veïnal
L'acord de les dues formacions ha quedat plasmat en un document de set punts on es demana, entre d'altres, finançament estable per a les superilles, a més de la incorporació de mesures més enllà de la mobilitat: urbanisme, medi ambient, habitatge i comerç de barri. ERC i CiU han criticat les superilles de Colau per la manca de propostes per als veïns i comerciants; el govern de la ciutat es va veure obligat, al cap de pocs dies de la implementació de la superilla del Poblenou, a “reconfigurar l'espai” perquè la prova pilot generés “els mínims inconvenients”.
“Unes superilles amb limitació pressupostària no són creïbles”, ha reforçat el regidor d'ERC, Jordi Coronas, que també ha exigit “més transparència” en el procés, a més d'una millor participació veïnal. El republicà ha recordat el procés de la superilla de Gràcia, el 2005, on van haver-hi més de 100 entrevistes amb comerciants i veïns abans de la posada en marxa del pla gracienc.
L'anunci de CiU i ERC es trepitja amb els plans del govern, que aquest dilluns mateix tenia prevista una sessió amb tots els grups per parlar del model de superilles. L'anunci de les dues formacions també serveix com a mètode de pressió –amb un tema, la mobilitat, del que el govern de Colau ha fet bandera durant el seu mandat– en una setmana en la qual s'hauran d'aprovar els pressupostos de la ciutat amb una qüestió de confiança aquest divendres al ple. CiU i ERC no han descartat portar a aquest ple una proposta en ferm sobre les superilles.
Les noves superilles de la ciutat
L'Ajuntament de Barcelona no ha trigat a posicionar-se després de l'anunci de CiU i ERC. La tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, ha reconegut en compareixença aquest mateix dilluns que la coordinació del consistori amb els agents socials (veïns i comerciants), així com la participació de la ciutadania a la prova pilot de la superilla del Poblenou, podria haver estat millor. “Era suficient el procés participatiu al Poblenou? No. S'havia fet? Sí, però no era suficient”, ha dit Sanz.
La tinent d'alcaldia d'Urbanisme també ha aprofitat per recordar que la superilla del Poblenou entrarà pròximament en la fase final; les actuacions que implica aquesta última fase seran explicades a la taula de treball –la segona– que els grups mantindran amb el govern aquesta tarda de dilluns. De fet, la implementació definitiva de la superilla del Poblenou també donarà el tret de sortida a la resta de superilles que el consistori pretén posar en funcionament abans del finat del mandat (2019).
Al llarg del 2017 es realitzaran diferents “processos participatius” i després, amb un pressupost d'uns 10 milions d'euros, s'implementaran la resta de superilles que el govern municipal té previstes: cinc, en principi. Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc, les Corts i l'Eixample són els districtes candidats a tenir-ne de noves. Aquestes se sumarien a la del Poblenou, i la ja implementada a Gràcia.
