eldiario.es

Menú

Pel dret a decidir, no a les retallades

- PUBLICIDAD -
Xesús B. González, coordinador de Funció Pública de CCOO

Xesús B. González, coordinador de Funció Pública de CCOO

El govern central i el de la Generalitat ens volen situar en una falsa disjuntiva a l'hora d’abordar les polítiques que es necessari desenvolupar a Catalunya.

El govern central no es cansa de repetir que el que ha de fer el de la Generalitat es preocupar-se de l’atur i deixar-se de consultes pel dret a decidir, i el govern de la Generalitat i qui li hi dona suport parlamentari, insisteixen en què és l’hora del dret a decidir i que no és l’hora de les reivindicacions i que toquen retallades socials i laborals.


Al nostre entendre la conjuminació del desenvolupament del dret a decidir i de polítiques socials, no sols és possible sinó que és imprescindible per mantenir la cohesió de la societat catalana a partir de les seves condicions de treball i vida. Ningú pot pretendre fer-nos creure que en aquests moments hem d’optar entre el dret a decidir i unes mesures econòmiques que ens garanteixin els serveis públics i socials en condicions de qualitat.


Són dues coses paral.leles que no es condicionen en negatiu i que en tot cas podem tenir un efecte beneficiós l’una per l’altra. Els drets nacionals i els drets socials no només no són contradictoris ni contraposats, sinó que són imprescindiblement complementaris. Altra cosa es que l’opció de qui governi sigui que la construcció nacional es faci a costa del menysteniment dels drets socials i de ciutadania.


La composició del Parlament de Catalunya dóna una àmplia majoria per a que el poble català pugui exercir el dret a decidir sobre el nostre futur,a partir d’una consulta a la ciutadania en la que amb el nostre vot determinarem com volem governar-nos i la nostra relació amb Europa i amb altres pobles de l’Estat Espanyol.


Alhora que Govern i parlament avancin en la configuració de les lleis per articular el marc legal que ens permeti exercir el dret a decidir, han de governar la realitat política i econòmica del nostre país.


En aquest sentit el govern català ha de decidir si segueix les polítiques de la dreta catalana, espanyola i europea, que volen acabar amb l’Estat de Benestar i fer dels drets socials una mercaderia més que surt al mercat per a qui la pugui pagar, als nivells en què ho pugui fer. Per tant convertint els drets socials de ciutadania en oportunitat de negoci per a especuladors i inversors.


Tot i que Catalunya té un finançament del tot injust i insuficient el govern de la Generalitat té marge per optar entre fer un tipus de política o altre a l’hora de definir els pressupostos.


Fins ara ha optat per ser partícip d’unes polítiques d’estabilitat pressupostaria que han comportat la fixació d’objectius de dèficit inassolibles; per aplicar retallades en els serveis públics i socials ; per reduir l’ocupació i per fer rebaixes als salaris dels treballadors i les treballadores dels sectors públic i concertat.


El govern de la Generalitat no pot seguir insistint en aquestes polítiques, perquè ni els serveis públics ni els treballadors i treballadores que els desenvolupem podem suportar noves retallades. Així que haurà de canviar les seves actuacions per equilibrar els pressupostos reforçant la fiscalitat i renegociant el deute amb entitats financeres i empreses concessionàries de la construcció d’infraestructures.


En fiscalitat, a més de perseguir el frau, ha de recuperar l’impost de successions i donacions als nivells d’abans de 2010. Aquesta darrera mesura representaria recaptar 700 milions mes l’any i només afectaria el 9’9% de la població catalana.


Cal que el govern de la Generalitat faci un reordenament del seu deute i negocií els alts interessos i comissions que està pagant a entitats bancàries i empreses concessionàries d’infraestructures que en promig va ser del 5’18% l’any 2011. És una xifra incomprensible en relació amb el preu actual del diner que fixa el Banc Central Europeu.


No resulta raonable que una de les poques, pot ser l’única, partida que ha crescut en els pressupostos dels darrers anys sigui la de pagament deute, en una quantitat estimada d’uns 500 milions d’euros anuals entre 2010 i 2012.


D’altra banda no ens consta que el govern de la Generalitat hagi renegociat el preu dels lloguers que paga pels edificis que no són de la seva propietat, tot i els canvis a la baixa en el mercat dels lloguers. El que ha anunciat en els darrers dies va just en la línia contraria: vendre patrimoni a preus de saldo i comprometre lloguers a preus elevadíssims que garantiran un negoci extraordinari a les empreses que el comprin. Sempre és un mal negoci vendre el pis per anar de lloguer.


Amb totes aquestes mesures el Govern pot fer un pressupost equilibrat i amb objectius socials, per tant sense retallades en els serveis públics i socials ni en les retribucions dels treballadors i treballadores dels sectors públics ,concertats i els regulats per conveni amb l’administració.


La prorroga dels pressupostos significa optar per mantenir-los amb les retallades dels anteriors o adaptar les retallades a un objectiu de dèficit que ofega la nostra economia i ens deixa sense serveis públics i socials .


- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha