Ja coneixeu l’acudit. Un home baixa a gran velocitat i descontrolat per una pista d’esquí i va cridant: “Un Campari, un Campari!”. I uns altres que se’l miren se n’estranyen: “Mira, aquell. Està a punt de matar-se i encara demana un Campari”. Al final, resulta que no demanava una beguda sinó algú que l’aturés.
Artur Mas és aquest esquiador. El seu entorn, encapçalat per Francesc Homs, l’han empentat muntanya avall i ara no sap com frenar o controlar la via cap a la independència de Catalunya en què l’han embrancat. Cada cop hi ha més gent interessada en preveure com acabarà tot això. Si es pogués planificar com un programa de televisió en directe, tindria uns nivells d’audiència espectaculars.
CDC i PP continuen el mateix joc de sempre, de tota la vida. Es diuen de tot -més que mai-, públicament, però continuen pactant quan s’hi juguen càrrecs o negocis: la continuïtat de la XAL -la Xarxa Àudiovisual de la Diputació de Barcelona-, en mans convergents pel pacte CiU-PP d’ara fa dos anys i que podria acabar-se d’un dia per l’altre amb un simple espetec dels dits dels representants del PP, per exemple. O els reiterats acords a l’Ajuntament de Barcelona i d’altres consistoris.
Però Mas continua pendent avall perdent en el descens companys de viatge de la seva colla -Duran Lleida ni tant sols es va posar la roba d’esquí- i veu com al peu de la muntanya cada cop hi ha més gent d’Esquerra Republicana esperant-lo i animant-lo.
Com pensen Juan Carlos Rodríguez Ibarra o Javier Pérez Royo, tot apunta que el president de la Generalitat confia que algú aturi de forma radical aquesta cursa. Seria la seva salvació personal i política. “Jo he fet tot el possible però ‘aquesta gent’ (expressió habitual en cercles convergents) no m’ha deixat arribar al final”, seria l’explicació donada davant la negativa del Govern espanyol a la convocatòria d’una consulta sobre la independència o la intervenció de l’autonomia després d’una declaració unilateral d’independència.
I si no l’aturen? I si el deixen que s’enclasti ell solet contra algun arbre o travessi els rengles d’ERC i se’n vagi volant penya-segat avall?
L’últim que ha arrufat el nas en veure com pinten bastos pel futur de la CiU presidida per l’esquiador és l’actual alcalde censor de Barcelona, que veu com les enquestes li donen només 11 dels 41 regidors que té la ciutat en unes properes eleccions municipals.
“Algú que el pari”, deu pensar Xavier Trias, mentre passeja sota la gran bandera pansida del Centre Cultural del Born.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
