Artur Mas s’ha embrancat en una guerra que no era la seva i ara necessita que algú que vagi a salvar-lo. Si fa no fa, com a la pel·lícula de Steven Spielberg “Salvar el soldat Ryan” ambientada l’any 1944. El soldat Ryan desapareix arran de la invasió de Normandia i Tom Hanks lidera un escamot de militars dels Estats Units que va a la seva recerca. La missió és molt difícil perquè no es té cap informació d’on pot parar.
Salvar el soldat Mas es presenta quasi tan difícil com trobar el soldat Ryan i tornar-lo a casa.
La qüestió és saber si Mas vol que el salvin o no. L’actual president de CiU està portant aquesta coalició cap a la seva immolació. Tot apunta que tots els càrrecs que ara són en mans de representants de CiU passaran més aviat o més tard a les de membres d’altres partits; principalment, Esquerra Republicana de Catalunya.
El principal partit de la coalició, CDC, es va constituir el 17 de novembre del 1974 a Montserrat. El seu objectiu: la consecució de la llibertat de Catalunya. El 9 de novembre del 2014, quaranta anys més tard, els catalans estan convocats pel Govern de CiU a una consulta per decidir si estan a favor o no de la independència de Catalunya. Si voten afirmativament i Catalunya es converteix en un país independent, CDC haurà perdut la seva raó de ser i passarà el testimoni de la gestió política quotidiana a altres partits.
Vist així Artur Mas no haurà dilapidat l’herència que li va deixar Jordi Pujol, ni s’haurà carregat el seu partit i projecte sinó que l’haurà dut al seu èxit total.
Aconseguida la independència, CDC ja no farà falta. Aleshores, no caldrà salvar el soldat Mas, perquè haurà completat a la perfecció el seu paper històric.
Tom Hanks-Oriol Junqueras ho deu entendre així perquè en comptes de salvar el soldat Mas, incorporant-se al Consell Executiu de la Generalitat, per compartir el desgast del govern, deixa que CiU es vagi consumint elecció rere elecció.
Al cap i a la fi, sempre ens quedarà Unió.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
