Duran evita el debat sobre la 'tercera via' consensuant l'abstenció sobre la successió
El debat sobre la successió monàrquica ha tornat a treure a la llum la tensió entre les sensibilitats que habiten a la federació formada per CDC i Unió. El grup nacionalista al Congrés no tenia decidida a última hora de dimarts una postura sobre el sentit del seu vot en el debat de la Llei de Successió, que tindrà lloc dimecres que ve. Finalment les forces que componen CiU han arribat al consens de decantar-se per l'abstenció, evitant així una nova topada intern amb el rerefons de la consulta del 9-N.
La formació nacionalista s'ha debatut en els últims dies entre tres possibilitats. D'una banda, les joventuts i alguns dirigents de Convergència volien votar en contra, cosa que el mateix Duran va descartar públicament dimarts a la tarda quan es va avançar a la postura oficial a l'assegurar que “no tindria sentit votar en contra”. El líder d'Unió havia donat a entendre al Govern espanyol que el seu grup donaria suport a la llei, un gest que també tindria un ull posat en el 9-N. El relleu a la corona anticipa nous moviments de l'Estat sobre Catalunya, que reforçaria la posició de Duran sobre la tercera via en afavorir el pacte entre governs. El príncep Felip ja ha mantingut reunions amb empresaris catalans, sabedor que l'assumpte català és una de les patates calentes amb què començarà el seu regnat.
Finalment la federació ha preferit situar-se dins de la cautela en consensuar abstenir-se. Duran ho ha anunciat en el seu perfil de twitter minuts abans que CDC manifestés la seva decisió. El democristià ha assegurat que mai s'havia decantat pel “sí” a la Llei i ha retret a PP i PSOE que tot “ho preparin i acordin entre ells i deixin la resta de banda”. El conseller de Presidència, Francesc Homs, ha justificat l'abstenció adduint que el Govern està centrat en preparar la consulta.
Malgrat que dimecres que ve només es votarà l'abdicació, un vot afirmatiu té clares connotacions de suport a la monarquia que des del partit que impulsa la consulta es volen evitar. Tal com va explicar Mas el mateix dia de l'abdicació, el procés català segueix inalterable. En aquest escenari, CiU necessita mesurar els gestos davant el seu electorat, sobretot després del sorpasso d'ERC a les europees. Un vot percebut com a favorable a la corona posaria als nacionalistes a la vora de la incoherència pel que fa a la consulta.
El fet que ERC vagi a votar negativament l'abdicació torna a alçar a la formació que porta en el seu nom la paraula “republicana” com la gran valedora de la ruptura. Esquerra es fa novament amb un paper cobejat enmig del debat sobre la monarquia, cosa fora de l'abast de CiU pels recels d'Unió a volar els ponts amb l'Estat.
Va ser precisament el pedigrí favorable al dret a decidir d'Unió i Duran el que va causar la discussió entre els partits que sostenen el Govern al final de la campanya europea. En aquell moment Duran va acusar els republicans d'estar capitalitzant el procés de forma irresponsable, atac que va ser respost des d'Esquerra assegurant que Duran era tebi respecte a la consulta i tirant-li en cara la seva tercera via. Ara ha estat el mateix líder d'Unió qui ha avançat el vot del seu grup al Congrés per no entorpir la imatge de la federació i deixar de banda el debat sobre el procés en plena ressaca de les europees. No obstant això, Duran va llançar un gest de complicitat al futur rei a poques hores de conèixer-se la abdicació quan li va demanar “sensibilitat” sobre Catalunya.
