El referèndum de l'1-O encara la seva setmana clau sense cens, locals ni meses electorals

El Govern va explicar com pensava fer el referèndum de l'1 d'octubre el passat mes de juliol, amb prop de 100 dies d'antelació. En l'acte de presentació, on els responsables de la iniciativa van presentar les principals característiques de la convocatòria, el lema amb el qual es va resumir la jornada va ser “com sempre”. Malgrat aquella promesa, el referèndum encara ara la seva setmana clau sense haver aclarit les incògnites sobre la majoria dels detalls tècnics, polítics i garanties.

Cens sense publicar ni corregir

El cens és el document en el qual l'administració inclou a totes les persones amb dret a participar en les eleccions, distribuïts per seccions. Segons la llei electoral espanyola, aquest llistat s'actualitza mensualment i es tanca dos mesos abans de la celebració de la votació en la qual es vagi a celebrar. En els processos electorals ordinaris, tant les candidatures com els electors tens un període hàbil per a recórrer el cens, si entenguessin que hi ha irregularitats.

En el cas del referèndum de l'1-O els problemes amb el cens són diversos. En primer lloc, la Generalitat assegura disposar-ne d'un, però no ha explicat com l’ha aconseguit o elaborat. Tampoc figura publicat en cap lloc a menys de dues setmanes de la votació. Sent així, tampoc hi ha hagut possibilitat de recórrer-lo.

La llei electoral espanyola indica a més que la Junta Electoral enviarà una targeta censal a cada elector, amb les seves dades actualitzades i la taula a la qual correspon la seva secció censal. Aquestes targetes tampoc han arribat de moment als electors de l'1-O.

Punts de votació encara no comunicats

Com que no hi ha targetes censals, tampoc es coneixen els llocs en què es preveu votar el dia 1 d'octubre. Aquest assumpte ha suposat una autèntica batalla política entre administracions, ja que la Generalitat desitjava que els punts de votació en el referèndum fossin les mateixes escoles que en unes eleccions ordinàries. Però això no serà possible en bona part del territori, després d'haver-se negat diversos ajuntaments a cedir els locals de la seva propietat. Els alcaldes que sí que ho han admès han estat imputats i cridats a declarar per la Fiscalia.

El que se sap per ara és que la pretensió de la Generalitat és obrir els col·legis ordinaris allà on té ajuntaments favorables, i utilitzar els seus propis locals en municipis es neguen a obrir-los. Malgrat això, des dels responsables electorals encara no s'ha publicitat aquesta llista, que estaria en procés d'elaboració. Tant és així que, en llocs com Barcelona on el Govern ha arribat a un acord amb l'alcaldessa Colau sobre els punts de votació, l'administració catalana encara no hauria acabat de dissenyar la fórmula per obrir centres educatius gestionats pel Consorci d'Educació, controlat al 60% per la Generalitat.

Quina serà la composició de les meses?

Uns 55.000 catalans formaran part de les taules. Han estat elegits tot i que, a diferència d'altres cites electorals, el sorteig per a seleccionar-ho ha fet la Generalitat i no els ajuntaments. La notificació que rebin anirà acompanyada d'un manual d'instruccions.

Segons la llei del referèndum, ara suspesa pel Constitucional, els escollits per estar a les taules no poden negar-se a la petició del Govern, però un cop hagin rebut la comunicació disposen de dos dies per poder presentar al·legacions. La llei catalana no fixa quines són les sancions a què s'exposen si no es presenten. Aquest podria ser un problema menor tenint en compte que l'executiu central ja ha advertit que els integrants d'una taula poden incórrer en un delicte de desobediència.

Tot això en el cas que la documentació arribi als seus destinataris, ja que Correus ha ordenat els seus treballadors que frenin qualsevol enviament relacionat amb l'1 d'octubre. El Govern era conscient que podia trobar-se amb aquest veto i assegura que ha recorregut a altres empreses per enviar les cartes.

Urnes i paperetes, en secret

Des de fa setmanes que tant en públic com en privat el Govern assegura que disposa de les urnes però ha evitat en tot moment donar cap pista d'on són. A l'agost el president Puigdemont va assegurar que ja tenien més de 6.000 però ningú sap qui les ha comprat ni com. El concurs públic per a la seva adquisició va quedar desert després que l'empresa Plastics Express retirés l'oferta. La segona firma que també havia mostrat interès, la UTE integrada per Espai World i Subministraments Integrals Futbida, va quedar descartada per no complir els requisits exigits per la Generalitat.

El secretisme amb què el departament del vicepresident, Oriol Junqueras, està gestionant tot el procés ha donat peu a tota mena d'especulacions. La més estesa (i no desmentida) és que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és qui s'ha encarregat de la compra de les urnes. ¿Podran moure 6.000 urnes sense que els diferents cossos de seguretat, que tenen l'ordre de requisar-les, se n’assabentin?

Un altre dels secrets encara no desvelats és qui o quins s'han encarregat d'imprimir les paperetes. La Guàrdia Civil ha buscat en una impremta de Constantí, un setmanari de Valls i sospita de tres empreses situades de Sant Feliu de Llobregat i l'Hospitalet. Però, de moment, les paperetes no han aparegut.

Dues delegacions d'observadors internacionals

La suspesa llei del referèndum estipula que la Sindicatura Electoral pugui acreditar a observadors internacionals per controlar el procés. De moment l'organisme ha acreditat a dues missions internacionals, que s'han reunit amb el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, en els últims dies. Es tracta de dos grups liderats per l'holandès Daan Everts, el primer, i per la neozelandesa Helena Catt el segon.

En total, i sense poder descartar noves adhesions, l'equip d'observadors internacionals comptaria amb una vintena de membres, que podran moure’s amb llibertat per assegurar-se de la bona marxa del procés.

Aquestes missions internacionals són un aspecte en el qual la Generalitat s'ha esforçat, conscient de la importància de l'opinió pública internacional en el referèndum de l'1 d'octubre. Malgrat això, no han pogut comptar amb observadors d'organismes estatals ni de gran prestigi com el Centre Carter, que a l'abril passat va rebutjar participar després de la invitació de Puigdemont.

Sense campanya pel 'no'

La llei no fixa un mínim de participació perquè el resultat del referèndum sigui aplicable però els seus organitzadors saben que necessiten que votin més catalans que en el 9-N, quan la xifra va ser de 2,4 milions, una quantitat elevada que en aquest moment sorprendre tant a la Generalitat com al Govern central. PP, PSOE i Ciutadans diuen els seus a no participar en la votació. La seva estratègia és la de fomentar l'abstenció perquè la participació sigui la més baixa possible. És la seva manera de dir 'no'.

En canvi, Catalunya en comú, el partit que lideren Ada Colau i Xavier Domènech, ha decidit participar en l'1-O encara que sense donar cap consigna de vot. Aquesta decisió pot resultar clau perquè els electors dels 'comuns' són imprescindibles perquè pugi el percentatge de participació en l'àrea metropolitana, la més poblada i més refractària al secessionisme.