Les 'selfies' del procés
Es coneix com a 'selfie' a qualsevol foto feta per la mateixa persona que hi surt. Una foto feta a tu mateix, vaja. Per aconseguir una selfie pot utilitzar-se la popular tècnica del mirall, estirar els braços o utilitzar algun artefacte que permeti portar la càmera prou lluny com per captar tot el que es pretén. Modalitats n'hi ha moltes, gairebé tantes com selfies.
El procés sobiranista català no s'ha resistit a caure en la selfie, si se'm permet la metàfora. A base de fotos fetes a si mateixos, els partits del bloc sobiranista i el Govern han anat marcant els punts calents del camí emprès el 2012 per celebrar una consulta sobre la independència de Catalunya. Imatges que han estat sempre objecte de polèmica perquè, aquí hi ha la clau, aquestes fotos tenen sempre una lectura política.
La primera selfie important del procés es va produir el passat 12 de desembre, quan CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP van signar l'acord sobre la data i la (es) pregunta (s) de la consulta. Apareixien en aquella foto els principals representants dels partits i el Govern, amb Artur Mas al capdavant i l'impopular conseller d'Interior, Ramon Espadaler. I, com era d'esperar, va aixecar butllofes.
“Cap fi justifica el signar el full de ruta dels defensors del capitalisme que privatitzen, que afavoreixen als seus amics i que augmenten les desigualtats”, assegurava Clara Valverde en una columna publicada a Catalunya Plural sobre aquella foto. Crítiques similars, sobretot referides a la CUP, van aixecar polseguera a tuitter. Tampoc ICV-EUiA es va lliurar de la crítica. L'exfiscal Carlos Jiménez Villarejo-que després seria per poc temps eurodiputat per podem- llançà un dard sense misericòrdia pocs dies després de la foto contra la formació ecosocialista, a la qual acusava des de les pàgines d'El País d'estar “atrapada per la dreta”. Aquell article de Villarejo va ser respost per l'expresident d'Iniciativa, Joan Saura, que assegurava que la posició del partit hereu del PSUC sempre havia estat “fer possible que la voluntat de la gent orienti el futur de Catalunya”.
Serveixi aquesta breu recopilació per resumir el sentit de les crítiques-i contracrítiques- que en aquell moment van rebre els partits que es van fer la foto junt amb CiU i ERC. El debat sobre la foto, per descomptat, té una dimensió molt més gran, i que de fet ha estat recurrent en les esquerres catalanes i de la resta de l'Estat. En definitiva es tracta de l'eterna discussió sobre la qüestió nacional i la social, i del pacte o no amb formacions en coordenades oposades per avançar en un d'aquests dos carrils. D'això i més concretament si l'actual procés està hegemonitzat per la dreta catalanista o si per contra es tracta d'una demanda transversal que aglutina la majoria de la societat catalana.
El 8 d'abril va tenir lloc una altra de les selfies que marcarien el camí institucional del procés català, quan el Parlament de Catalunya va enviar tres representants al Congrés dels Diputats per demanar el traspàs de les competències per convocar consultes. Els emissaris van ser Jordi Turull, de CiU; Marta Rovira, d'ERC, i Joan Herrera, d'ICV-EUiA.
Sigui per l'absència de Mas o Espadaler, per anar en representació del Parlament, o per qualsevol altra cosa, la veritat és que aquella foto no va rebre tantes crítiques. Tampoc la de l'aprovació de la llei de consultes, aplaudida per la majoria dels diputats del Parlament el passat 19 de setembre. En canvi, una setmana després, el grup d'ICV-EUiA ha decidit despenjar-se de la signatura del decret de la convocatòria de la consulta.
Iniciativa i Esquerra Unida han decidit no repetir l'seflie del 12 de desembre sota l'argument que era “un acte del Govern”. La foto resultant ha tornat a ser diana de les crítiques, en aquest cas centrades en les CUP. “Em xoca veure HiginiaRoig, que ahir ho va brodar denunciant un règim, acompanyant avui l'hereu al costat de Turull. Ja li han contestat?”, es preguntava en un tuit el periodista Pere Rusiñol interpel·lant David Fernàndez, representant de la esquerra independentista al Parlament. “Nego la metonímia”, contestava el diputat, “hem anat a donar la cara per la consulta, que és de totes i tots”. Però tampoc líder d'Iniciativa, Joan Herrera, s'ha estalviat les crítiques en forma de tuit per la seva no compareixença. Precisament per no sortir a la foto alguns tuiters han satiritzat a Herrera, com aquest tuit, que compara el líder ecosocialista amb Wally, el popular personatge que es camufla amb el seu jersei a ratlles vermelles i blanques.
Més enllà de les crítiques en forma de broma, i de les bromes en forma de crítica, hi ha en això dues lectures polítiques. La primera és sobre la unitat d'acció dels partits que donen suport a la consulta del 9-N. Fins ara s'havia entès que aquesta unitat era fonamental perquè la consulta del 9-N es pogués celebrar. Així ho va fixar el diputat d'ICV-EUiA Joan Mena en el debat de política general, quan va assegurar que no era el moment de “descafeïnar la unitat”. No acudir a l'acte de signatura de la convocatòria de la consulta trenca, vulguin o no, la imatge del consens en l'acció tantes vegades invocat.
En segon lloc, cal una reflexió de més recorregut sobre les crítiques a les 'selfies' del procés. Aquestes fotos, com gestos polítics que són, mostren l'esdevenir d'un procés polític dut a terme amb el concurs d'almenys 6 partits catalans. És en les decisions d'aquestes formacions al Parlament i en els discursos de tots ells on se sustenta la convocatòria de la consulta feta aquest dissabte. Cap foto pot tapar la realitat que, per bé o per mal, CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP han estat els promotors institucionals d'aquesta convocatòria.
