Una enquesta de València revela que la major part dels veïns demanen la regulació de lloguers a què s’oposa el PP

El més que complicat accés a l’habitatge, siga en forma de compra o de lloguer, s’ha convertit ja en el principal problema de la ciutadania de València juntament amb els problemes derivats de la massificació turística, incloent-hi els apartaments turístics. També destaquen la falta de neteja i la inseguretat.

Això es desprén de l’infobaròmetre del mes de desembre revelat dijous per Compromís, que no s’ha presentat públicament per l’equip de Govern del PP i de Vox, en contra del que es feia en l’anterior mandat amb els valencianistes i el PSPV al capdavant del consistori, en què es donava compte de cada enquesta en roda de premsa, independentment dels resultats.

En aquest cas, populars i extrema dreta s’han limitat a penjar-lo en la web municipal. La raó és que els ciutadans assenyalen com a principals problemes de la ciutat aspectes que l’actual alcaldessa, María José Catalá, va assegurar durant la campanya electoral passada que solucionaria o almenys milloraria sensiblement en les primeres setmanes del seu mandat, com per exemple la brutícia. “El mínim que es demana a un alcalde és que els carrers estiguen nets i segurs, i m’hi dedicaré en cos i ànima”, va assenyalar Catalá el 20 de juny de 2023, pocs dies després d’haver sigut investida alcaldessa de València.

Ara, segons l’enquesta presencial feta a 2.353 persones entre setembre i octubre de l’any passat (abans de la DANA), per al 15,8% dels enquestats el problema més greu que té la ciutat en aquests moments és “l’accés a l’habitatge, l’escassa oferta i el preu del lloguer”, per al 10,2% és “la falta de neteja”, per al 6,8% són “els problemes relacionats amb el turisme i els lloguers turístics”, i per al 6,6% és “la falta de seguretat ciutadana”.

A més, a la pregunta de “què demanaria a les administracions públiques que feren per la ciutat de València?”, l’11,4% responen en la línia de “millorar l’accés a l’habitatge, regulació de preus de lloguer i rehabilitació”. Segueix amb un 8,1% “més seguretat ciutadana i augmentar controls i sancions”, amb un 7% “més serveis públics i més inversió en els barris”, amb un 5,1% “més neteja en general” i amb un 5% “regular problemes associats al turisme”.

Tal com va informar elDiario.es, respecte de l’últim trimestre del 2024, a la ciutat de València s’ha passat d’un preu mitjà de 15,94 euros/metre quadrat a 17,25 euros, cosa que suposa un increment del 8,17% només en tres mesos, segons la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica. En els últims cinc anys, els preus de l’habitatge d’obra nova han augmentat un 80% a la ciutat de València i els del lloguer, un 78%.

Malgrat tot, el PP s’oposa a limitar els preus dels lloguers. L’abril de l’any passat, el partit va anunciar la presentació de proposicions no de llei (PNL) en parlaments autonòmics i mocions en ajuntaments per a instar el Govern que retire l’índex de preus de lloguers.

L’índex de preus de lloguers es va aprovar fa una mica més d’un mes i és un mecanisme amb què el Govern busca abaratir els preus dels lloguers en les zones tensades en què es permet marcar un preu màxim, una mesura dins la Llei d’habitatge que va entrar en vigor el maig del 2023, i que fins ara només s’ha compromés a aplicar Catalunya. Precisament, a Barcelona, fons com Blackstone i Cerberus van desprenent-se d’habitatges per l’aplicació del límit en el lloguer i van incrementant el seu ritme de compra a València perquè hi veuen més rendibilitat que a Madrid, tal com va informar Levante-EMV.

Catalá fins ara s’ha mostrat poc inclinada a aplicar un límit als lloguers, encara que no és una mesura que haja arribat a descartar de manera contundent, deixant d’aquesta manera una porta oberta. No obstant això, la realitat és que la mesura continua sense aplicar-se, malgrat que els socialistes van anunciar una moció el mes d’octubre passat per a posar-la en marxa i van assegurar que s’aconseguiria una rebaixa mitjana de 572 euros en els lloguers de la ciutat.

Crítiques de Compromís per “amagar” l’enquesta

Compromís va denunciar dijous que Catalá ha tornat a amagar la informació del baròmetre municipal per a evitar que se sàpia l’opinió de la ciutadania sobre la seua gestió. La raó és que, segons l’últim infobaròmetre fet entre setembre i octubre del 2024, la percepció majoritària dels veïns és que la ciutat està pitjor al cap de dos anys de govern del PP i Vox. La portaveu de Compromís per València, Papi Robles, acompanyada pel regidor Pere Fuset, van fer públiques aquestes dades davant la falta de transparència de l’alcaldessa del PP. Segons aquestes dades, com va destacar Robles, “la ciutadania pensa que viu en una ciutat més insegura i bruta, on és més difícil accedir a un habitatge i on el trànsit és un autèntic caos”. Per a la portaveu valencianista, la conclusió és clara: “A Catalá, València ni l’ocupa ni la preocupa, la ciutat li va gran”.

A la pregunta “quin creu que és el principal problema de la ciutat”, quasi un 16% responen “l’accés a l’habitatge”. Això és, com assenyala Robles, el triple respecte de l’últim baròmetre del Govern de Joan Ribó, en què era el principal problema per al 5,7% de la població. Una altra dada que va lligada a aquest problema és la preocupació per la turistificació que se situa ja com a quart problema per a la població. En aquest cas, el nombre de valencians que consideren que és el principal problema de la ciutat augmenta un 845% respecte del govern anterior.

D’altra banda, es dispara la percepció d’inseguretat. Així doncs, la preocupació per la seguretat puja a un 18,2%: “Si sumem totes les preguntes relacionades amb la seguretat, la convivència i la delinqüència, es converteix en el principal problema de la ciutat, fins i tot per davant de l’accés a l’habitatge. És el doble que en el mandat passat”.

Pel que fa al trànsit rodat, un terç de la ciutat pensa que ha empitjorat en l’últim any, igual que l’aparcament, que, malgrat totes les polítiques regressives en l’espai per als vianants com la reversió d’espais per a vianants i superilles, quasi un 40% creuen que és pitjor.