El PP de Pérez Llorca i Vox utilitzen la comissió de les VPO per a desgastar l'alcalde d'Alacant

En la vida hi ha amics, coneguts, adversaris, enemics i companys de partit. I ben ho sap l'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, qui va caure en desgràcia al PP autonòmic per no plegar-se a Carlos Mazón i que segueix una línia similar amb Juanfran Pérez Llorca.

Tant d'afecte li tenen els membres del seu partit en l'àmbit autonòmic, que, amb l'inestimable suport de Vox, li estan complicant la vida política fins al punt d'haver de comparéixer en una comissió d'investigació sobre l'adjudicació d'habitatges de protecció oficial (VPO) a càrrecs del partit a l'Ajuntament d'Alacant. A més, els dos partits que controlen la comissió, PP i Vox, van citar aquest dijous 2 de juliol, en la primera ronda de compareixences, Antonio Gallego, un exregidor díscol del mateix Barcala, que va deixar entreveure que l'alcalde podria haver sigut coneixedor des de 2024 del frau dels habitatges de protecció pública: “Es pot intuir”, va dir l'exresponsable d'Hisenda i Patrimoni en ser preguntat de manera incisiva per la diputada de Compromís, Isaura Navarro, sobre si en aquell moment Barcala ja coneixia la situació.

Aquesta actitud proactiva a l'hora d'investigar a les Corts un escàndol en una administració del PP contrasta amb l'actitud del mateix grup parlamentari amb la dana. En diversos mesos, PP i Vox han donat carpetada a la comissió d'investigació sobre la gestió de les inundacions en què van morir 230 persones sense citar el 70% dels compareixents.

Això voldria Barcala, que s'haurà d'enfrontar a l'oposició i a Vox al Parlament valencià per l'escàndol dels habitatges de protecció oficial adjudicats a càrrecs del PP. No obstant això, populars i ultres a les Corts sí que han protegit la que va ser vicepresidenta de Carlos Mazón primer i de Pérez Llorca després, la consellera d'Habitatge, Susana Camarero. O el mateix Mazón. Cap dels dos serà citat a declarar en aquesta comissió.

Té motius l'exregidor díscol per a descobrir el pastís? Antonio Gallego va ser cridat a declarar a petició inicial de l'extrema dreta, encara que posteriorment els populars també van donar suport a la citació. També és important destacar que, segons diverses fonts consultades, Gallego va dimitir el juny del passat any després de rebre pressions de l'entorn de Barcala, a qui Vox va reclamar caps quan es va conéixer que l'Ajuntament d'Alacant havia incomplit la regla de despesa. La raó és que els populars governen en minoria amb suports puntuals de l'extrema dreta.

Amb aquests antecedents, Gallego va revelar a la comissió que un any abans, el juliol de 2024, l'exregidora d'Urbanisme imputada en la causa, Rocío Gómez, li va dir que havia resultat adjudicatària d'un habitatge de les Naus. Aquell mateix mes, Barcala va reorganitzar el seu executiu i va traspassar l'àrea de Patrimoni de Gómez a Gallego. Tots aquests indicis posen contra les cordes Barcala, que fins ara havia sostingut que es va assabentar del presumpte frau en les adjudicacions un dia abans que el diari Información publicara l'escàndol, el passat mes de gener.

Per què va sol·licitar aleshores el PP dirigit per Pérez Llorca la compareixença de Gallego? Les mateixes fonts consultades sostenen que es tracta d'un capítol més de les tensions existents a Alacant entre el mazonisme, ara amb Pérez Llorca com a principal exponent, i els fidels a Barcala, que, a diferència del cap del Consell —desautoritzat en dues ocasions davant Feijóo—, va rebre, de manera sorprenent, l'aval públic de Gènova per a repetir com a candidat a l'alcaldia.

Tan sols dues setmanes després d'aquell anunci realitzat pel secretari general del PP, Miguel Tellado, i del silenci de Feijóo un dia més tard de l'aval públic de Gènova sobre el futur de Pérez Llorca com a candidat, en un acte a València, Barcala torna a estar contra les cordes pel cas de les VPO, una situació que, de ben segur, no serà gens còmoda per a Gènova. De moment, tant el PSPV com Compromís, Esquerra Unida i Vox han demanat la compareixença urgent de Barcala perquè aclarisca si, tal com sosté Gallego, va conéixer les presumptes irregularitats el 2024. Dels seus arguments podria dependre el seu futur polític.