Barcelona inicia la retirada dels símbols franquistes
Barcelona segueix reparant la petjada franquista que sobreviu a la ciutat. Aquest matí el govern de l'alcaldessa Ada Colau comunicat que retirarà tota la simbologia franquista del districte de Nou Barris, recollint la petició que va fer de l’Assemblea de Joves de Nou Barris La Miliciana durant el Consell Plenari del Districte del 8 d’octubre.
El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, que ha presentat l'acte al costat de la regidora de Nou Barris, Janet Sanz, ha insistit en què la iniciativa s'emmarca en “una política de ciutat”, deixant la porta oberta a que altres barris se sumin a la mesura. La notícia arriba una setmana després que el govern s’involucrés en dos processos penals; un persegueix als pilots italians que van bombardejar Barcelona, i l'altre que busca condemnar l'Estat Espanyol com “continuador legítim” del règim franquista.
L'assemblea La Miliciana havia mostrat a la regidora Sanz diverses plaques franquistes que es conserven en edificis construïts durant la dictadura i van reclamar-ne la retirada, una petició que va ser aprovada. “Donem les gràcies a La Miliciana per la proposta”, ha dit Sanz. Ara, el govern encarregarà a una altra entitat veïnal, el Grup d’Història Nou Barris– Can Basté, un cens de plaques d’habitatges construïts durant el franquisme per procedir a la seva retirada.
A més, es revisarà el nomenclàtor del Districte per obrir-lo a entitats defensores de llibertats i a víctimes del feixisme, i es duran a terme actes vinculats a la memòria històrica. Entre els més simbòlics, destaca un acte commemoratiu a la plaça de Salvador Antich, una exposició del fotògraf Kim Manresa sobre els barris de Nou Barris de 1973 a 1983 i rutes històriques pels barris del districte.
Ara per ara, no consta que existeixi a Barcelona cap escultura ni símbol franquista a l’espai públic. Però encara sobreviuen desenes de plaques i símbols en espais privats d’ús públic o similars de la ciutat, com ara esglésies i cementiris, i moltes d’aquestes estan repartides al Districte de Nou Barris, el més extens en superfície de Barcelona.
Segons la Llei de Memòria Històrica, els privats s’han d’adequar al que marca la norma, i, en cas de no fer-ho, l’administració els podrà retirar les subvencions i ajudes públiques. El text municipal, segons ha explicat Sanz, no cedeix a la iniciativa exclusivament al particular, sinó que insta les administracions a prendre les mesures oportunes per tal que es retirin els símbols.
La croada de Colau en favor de la memòria republicana
La croada de Colau en favor de la memòria republicanaEl consistori considera que les referències franquistes a l’espai públic “són una infracció moral” en relació a la memòria de les víctimes del feixisme i d’aquelles persones que van patir la repressió de la dictadura a l’Estat. A més, “entén com a propi” el malestar dels veïns davant aquesta realitat.
La mesura d’aquest diumenge forma part d’un conjunt d’iniciatives en clau de memòria historia. En el marc del 20N, la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció va presentar una declaració institucional per condemnar la dictadura franquista, a la que només es va oposar el PP.
Entre totes les iniciatives, destaca la voluntat de l’Ajuntament de personar-se a la querella pels bombardejos sobre la ciutat que va protagonitzar l’aviació feixista italiana durant la Guerra Civil. Una voluntat que també s’estén fins a l’Argentina, on el jutjat número 1 de Buenos Aires instrueix una querella pels crims del franquisme. Les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC) estan a disposició dels barcelonins que es vulguin personar en la causa.
