Estan bojos, aquests romans!

Des dels temps de la UCD que no es recorda un exercici col·lectiu de suïcidi polític com el que va cometre el PSOE el dissabte 1 d'octubre al Comitè Federal. Si bé és cert que la UCD es va descompondre més lentament per quedar aniquilada en les eleccions del 28 d'octubre de 1982. En canvi, els barons-conspiradors del PSOE han actuat amb una professionalitat digna d'Hannibal Lecter.

Vist el panorama, un observador galàctic, de l'estil dels tripulants de la nau Enterprise, que aterrés a Madrid avui, de ben segur que no entendria res de res. Per molt que hagués vist fins a la sacietat la sèrie danesa 'Borgen'.

En primer lloc, la formació de govern o la dissolució de les Corts ja no és un dilema. Després les Noces Vermelles, el PSOE ha virat cap a l'abstenció. En segon lloc, els resultats de les eleccions basques i gallegues van ser el pitjor resultat possible per al PP. Mariano Rajoy tenia la cara de Bruce Willis a la pel·lícula 'El sisè sentit'. Aquella nit electoral Ciutadans, Podemos i PSOE van arribar a la mateixa conclusió: no ens podem permetre unes noves eleccions. La fruita del pacte començava a madurar.

En tercer lloc, Pedro Sánchez es va passar tota la campanya de setembre cantant la mateixa cançó: que Podemos i Ciutadans deixessin de banda els seus vetos. I sumessin els seus vots a un govern alternatiu. Però la conspiració contra el secretari general del PSOE s'havia posat en marxa, no precisament el 27 de juny després de les segones generals, sinó, més aviat, el 21 de desembre després de les primeres eleccions. Una conspiració no s'improvisa en uns pocs dies.

Algú hauria d'explicar a alguns dirigents del PSOE que els temps de l'acumulació de vots i diputats han passat als annals de la història. Viure del record de Felipe González produeix malenconia però res més.

La irrupció d'una força com Podemos fragmenta l'espai d'esquerres per redistribuir-lo i compartir-lo. PSOE i Podemos lluitaran per captar el vot que va ser un dia de color socialista. En canvi, el Partit Popular segueix sent hegemònic en el seu espai conservador encara que l'emergència de Ciutadans li hagi retallat una part del seu vot moderat i de centre.

És una diferència electoral notable entre les dues forces hegemòniques del bipartidisme periclitat. El vell sistema de partits va acabar-se la nit del 20 de desembre. Els conspiradors, en el seu afany d'emular els Idus de Març, es van convertir en l'iceberg que va enfonsar el Titanic. I, segons es pot comprovar, el seu pla era tan profund i intel·ligent com el de l'iceberg de 1912. Perquè les preguntes que es planteja són molt senzilles.

¿Forçar la dimissió del secretari general obeeix a un pla que ningú ha pogut interpretar? ¿Quedar-se sense candidat possible a un govern alternatiu és el més intel·ligent? ¿Passar del 'no és no' a 'abstenció no és un suport' és el més prudent?

¿Qui gestionarà en el futur l'abstenció a un nou govern de Mariano Rajoy?

¿Quedar-se sense candidat davant unes possibles terceres eleccions és el que dictava la raó? ¿L'assalt al poder dels presidents autonòmics és per salvar el partit o les seves presidències? ¿De debò han preferit prendre el poder al partit abans de permetre arribar a la Moncloa a Pedro Sánchez?

No preveure els impactes devastadors que tindrà aquesta decisió en la militància i en l'electorat demostra que l'iceberg segueix vivint al segle XX. Algun dia se sabran les respostes però és possible que aquell dia no importi ja que el PSOE sigui el PASOK espanyol.

La imatge que ha traslladat el PSOE, tombant a un secretari general elegit pels afiliats, és de cop palatí. És el Vell PSOE actuant com si les estructures de l'aparell fossin les que controlen el partit sense saber que aquests mètodes no són de rebut en ple 2016. El nostre tripulant galàctic només podria arribar a una conclusió: estan bojos, aquests romans!