Benicàssim parla FIB sense por del Brexit

Posar un peu aquests dies a Benicàssim suposa una verdadera oportunitat per a la immersió lingüística. Allà on un va, siga en ple carrer passejant o bé en qualsevol cafeteria o terrassa, de manera majoritària sent parlar anglés. Una demostració clara que, en realitat, la localitat costanera parla FIB sense cap influència després del sí al Brexit. I és que, com relata Lorena Molina, una de les voluntàries de la taquilla de venda d’entrades, el públic procedent de les illes britàniques representa més de la meitat dels assistents al consolidat festival.

Lorena, que ha acabat fa poc el Grau de Mestra, vol anar-se’n a treballar uns quants mesos a Londres i considera que aquesta oportunitat és magnífica per a anar practicant l’idioma. En quatre dies pot encetar converses amb moltíssims estrangers de diferents nacionalitats i amb distintes pronunciacions o accents. Lucia, incondicional del FIB, comenta divertida que els ‘fibers’ se li dirigeixen primerament en anglés. Hi ajuda el seu aspecte: rossa, ulls blaus, pell rosada.

Aquest és el motiu pel qual la població benicassuda ho aprofita per a oferir el millor d’aquestes terres mediterrànies, encara que amb “gust” anglés. No se sopa a les 10 de la nit, sinó a partir de les set de la vesprada, un horari més europeu i, per tant, la paella (plat estrela per a autòctons i no oriünds) se serveix a l’hora de l’esmorzar.

Lluny d’imposar el typical spanish, Benicàssim s’adapta als gustos dels ‘fibers’. Paga la pena per als més joves i per als comerços. El turisme és un dels principals motors econòmics i la localitat es ven clarament per a desestacionalitzar aquest sector. Això exigeix una formació més bona i més qualitat en els productes. Són ja 21 anys de festivals i, amb aquests, diverses les generacions que des dels 90 aterren, ara literalment, a Castelló.

A pesar de tot, enguany l’organització del festival ha fet molt per atraure el públic espanyol. Ja ho va fer l’edició passada bolcant-se amb grups nacionals. Per això repeteix, però sense bandes tan multitudinàries com Los Planetas o Vetusta Morla. A canvi, en aquesta edició s’aposta per La Habitación Roja o Dorian. No obstant això, la zona d’acampada i els abonaments de quatre dies tornen a lluir-se sobre pells clares i del centre d’Europa. Prova inequívoca que el FIB regna internacionalment.

Benicàssim és una població que val la pena els 365 dies de l’any, amb una gran activitat i moltíssima vida. Cal reconéixer que en aquesta setmana un té la sensació d’haver viatjat a l’estranger sense moure’s de casa. Això sí, amb la seua contrapartida: els supermercats a vessar; cues llargues a les carreteres d’accés al municipi, que gràcies a un ampli desplegament d’efectius de seguretat corren amb normalitat absoluta i que s’assumeixen amb una mica de paciència; o la platja fins a la bandera, especialment al migdia, per a descansar i preparar-se amb vista a una jornada frenètica de concerts. I és que per alguna cosa el FIB és el gran esdeveniment musical de l’estiu, guardonat pel prestigiós Festival Award britànic.