Per un govern local com cal

Haver redactat durant pràcticament una legislatura unes quantes notes de premsa relatives a reivindicacions i iniciatives municipals et fa sentir partícip, d'alguna manera, del maltractat món de les institucions locals.

Dic maltractat perquè els ajuntaments reben, per la seua condició de proximitat, una gran demanda de servicis per part dels ciutadans que no els pertoca prestar, però que tracten de satisfer. La combinació d'esta voluntat de servici amb un infrafinançament palmari i la pressió electoral experimentada impliquen un endeutament endèmic i un deteriorament de les prestacions.

No és, a priori, tot i l'extrapolació sofista que alguns han fet de les paraules d'Iglesias, el lloc més propici per a que germine la casta. Ningú posaria eixa etiqueta, per exemple, a Isaías Carrasco o Miguel Ángel Blanco. Tot i això, també tenim empreses públiques deficitàries o disfuncionals en este àmbit, per a major glòria dels amics dels equips de govern, o tota classe de delictes urbanístics i mediambientals, per no parlar del transfuguisme infame. Com a mostra, un botó: la nostra comarca del Baix Segura.

No obstant això, a la majoria dels nostres regidors els mou un amor indubtable pels seus pobles. Molts d'ells, sense la maquinària dels grans partits darrere, s'han de posar al dia en solitari i voluntariosament amb la LBRL i el ROF, per defendre els interessos dels seus conciutadans amb plenes garanties. Els paranys són variats: remissions incompletes i extemporànies de les actes de les Juntes de Govern, convocatòries irregulars dels plens, queixes i reclamacions dels veïns desateses deliberadament...

De vegades, apareixen temes estrela, d'eixos que agrada especialment defendre, per la seua justícia i perquè revertir el balafiament i la malversació entronquen molt amb el paradigma romàntic de Robin Hood. Podríem esgrimir la necessitat d'actualitzar l'IBI, vinculat encara a valors cadastrals de l'època de la bombolla immobiliària; la denúncia de l'ús de funcionaris públics i de contractes amb professionals per a fins aliens als del consistori; o també la demanda de transparència pel que fa als deutes, impagaments a proveïdors i préstecs vigents, de manera que els veïns puguen conèixer l'origen de les retallades que els afecten.

Per últim, destaquem la primacia de qüestions àrdues per als neòfits, però que es revelen com a fonamentals a l'hora de governar una localitat i la desatenció de les quals, a més d'una irresponsabilitat, genera un desgast enorme: neteja i salubritat, plans de cremes, etc.

Sense dubte, la governabilitat i l'executivitat són valors capitals de les institucions polítiques, però ambdós reben la seua legitimitat de la representativitat –la plasmació de la pluralitat existent- del cos d'electes dimanant dels comicis. Desterrar per majoria relativa a una majoria més àmplia a l'oposició o minvar a dita oposició amb modificacions legals oportunistes –com en el cas de Castella-la Manxa- i que indiquen una voluntat de perpetuació indissimulada –de l'estalvi, per irrisori, ni parlem- no constituïxen vers exemples de la regeneració promesa.

Més por fa que el partit que propugna estes mesures, més pròpies de l'època de l'encasillado, siga el mateix protagonista dels desficacis sistemàticament denunciats en l'ajuntament de tanda.