La cita dels llibres salvats

Els Jardins de Vivers acullen la 60a edició

En la Fira del llibre de València el món de les lletres torna a traure el cap després de la catàstrofe

No van ser cremats, com en aquella famosa novel·la de Ray Bradbury, sinó que els va destruir el furor de l'aigua. La catàstrofe causada per la DANA, amb la seua brutal inundació de diverses comarques valencianes, es va emportar vides, béns, cases, cotxes, escoles i infraestructures. I també es va emportar desenes de milers de llibres dels prestatges de les llibreries, les biblioteques públiques i particulars, les seus d'editorials i els magatzems de distribuïdores. Va passar fa sis mesos i ara arriba el temps de tornar a ressorgir. La Fira del Llibre de València celebra la seua edició “més especial”, una convocatòria amb rècord d'expositors en què, tal com ha explicat Leila El Moudni Guerrero, algunes de les liberies que encara no han tornat a aixecar la persiana, no obstant això, hi són presents.

El món del llibre valencià passa per un moment complicat en què entitats com la Fundació pel Llibre i la Lectura (Full), que va organitzar la Plaça del Llibre al desembre després d'haver-la suspès en les dates en què es va produir la DANA; l'Associació d'Editorials del País Valencià o el Gremi de Llibrers, organitzador de la Fira del Llibre, s'esforcen per fer del 2025 un any de recuperació d'un sector arrasat per la catàstrofe. El certamen, que se celebra del 24 d'abril al 4 de maig al seu habitual emplaçament als Jardins de Vivers, arriba així a l'edició número 60 amb la necessitat peremptòria de superar xifres de vendes.

Seran, doncs, els ciutadans, les lectores i lectors, els que facen possible que el sector puga traure el cap. En elDiario.es, en l'avantsala d'aquesta Fira del Llibre, hem publicat una proposta sobre els millors llibres per regalar amb motiu de la celebració del dia de Sant Jordi que potser pot servir d'invitació a acostar-se a qualsevol dels 91 expositors i 135 casetes de la fira.

També formula una incitació a aquesta aventura Gustau Muñoz en proposar uns llibres que no cal perdre de vista en la secció Notes de lectura. Les seues recomanacions es mouen en l'àmbit de la no ficció amb la pretensió d'ajudar-nos a “pensar un món en transformació que sovint costa d'entendre”.

L'escriptora de l'any designada aquest 2025 per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és Maria Beneyto, “l'autora més important de la postguerra valenciana i una de les dones de lletres fonamentals de la literatura contemporània, que va publicar poesia i narrativa, va escriure tant en valencià com en castellà i va destacar en les dues llengües, així com en els diversos gèneres que va conrear”. Gustau Muñoz ha publicat un complet retrat de l'escriptora al bloc. I Francesc Pérez Moragón ha fet el mateix en la seua sèrie D'ací i d'allà. Amb motiu de la consideració com a escriptora de l'any, la Institució Alfons el Magnànim, en col·laboració amb l'editorial Drassana, ha publicat la seua novel·la escrita originalment en castellà El río viene crecido en versió valenciana de Carme Manuel, sota el títol El riu ve crescut. Ambientada en la València de l'època de la riuada, porta un pròleg molt interessant de Rafa Lahuerta.

Precisament Lahuerta és un dels autors valencians més venuts en els darrers temps. Quatre anys després del seu llibre molt comentat Noruega, ha publicat La promesa del divendres (Drassana), una novel·la descarnada i alhora serena i dolça amb motiu de la qual Lourdes Toledo va publicar una entrevista en elDiario.es. Les entrevistes de Lourdes Toledo ens han acostat a autors com Manuel Baixauli,que va llançar fa uns mesos el llibre Cavall, atleta, ocell (Edicions del Periscopi); Josep Lozano, amb la seua obra recent La fràgil memòria (Editorial Afers), o Toni Cucarella, amb la novel·la Qui de casa se'n va (Àmsterdam).

D'altra banda, Lucas Marco ha publicat fa poc una entrevista amb Ferran Torrent, que compareix en aquesta Fira del Llibre amb el seu darrer llibre, El jo no mor (editat en valencià per Columna i en castellà per Destino), en què narra les aventures del falsificador Regino amb un agent del Mossad, amb jerarques franquistes i amb altres delinqüents comuns de la València del 1966.

Fa només unes setmanes l'editorial Bromera, el segell valencià més potent, va presentar les novetats alhora que commemorava els seus 40 anys de vida. Es tracta d´un conjunt de títols, tant per a públic infantil com adult, que inclou lectures relacionades amb la catàstrofe de la DANA. Gemma Pasqual, Josep Bataller, Helga Ambak, Pasqual Alapont, Vicent Borràs i Raúl Salazar en són alguns dels autors.

Una altra de les editorials valencianes més grans, Tirant lo Blanch, llança la col·lecció Àgora, “un conjunt de llibres breus, sintètics però de gran rigor, que pretén oferir una panoràmica sobre el món on vivim”, segons el seu director, Salvador Vives. Autors com Joan Romero, Anna López, Fernando Flores, Javier de Lucas, Beatriz Gallardo o Jordi Sevilla, aborden temes d'actualitat com el desordre mundial, l'extrema dreta a Europa, els drets humans, la desinformació o les migracions.

Un dels esdeveniments singulars de les lletres valencianes d'aquesta temporada és el retorn a l'escena editorial del periodista Amadeu Fabregat, que ha publicat mig segle després del llibre Assaig d'aproximació a Falles folles fetes foc, títol d'alguna manera fundacional de la narrativa valenciana moderna, la novel·la L'anell del Nibelung (Editorial Proa). Jesús Civera, que diu que “potser constitueix l'aportació més decisiva a la narrativa catalana d'aquests temps, actuals i convulsos”, i Manuel Muñoz, que aborda el que descriu com un “retorn al passat sota l'ombra de Wagner”, s'han ocupat en aquest diari de comentar l'obra.