Empadronables i marginats

Denegació del padró i deteriorament dels serveis socials

L'Ajuntament de València ignora el fet que cada vegada hi ha més gent sense llar als carrers

És un fenomen perceptible. Cada vegada hi ha més gent a València que dorm al carrer. La pobresa extrema resulta més visible. I les xifres confirmen aquesta tendència, encara que l'Ajuntament es negue a donar-les per bones. Així, el 2023 l'últim cens de persones sense llar va comptabilitzar 837 individus, mentre que el 2025 les dades procedents d'una resposta a una petició d'informació de Compromís mostren que 1.142 persones viuen directament al carrer i 2.285 persones sense domicili fix estan empadronades en centres municipals de serveis socials. En total, 3.427 persones estan en una situació d'exclusió residencial extrema.

El 2025, l'equip de l'alcaldessa, María José Català, va decidir no realitzar el cens de gent que dorm al carrer amb l'argument que el Govern no aportava fons per fer-ho. Cosa que ha criticat la regidora de Compromís Lucía Beamud, que ha indicat que en l'etapa de Joan Ribó com a alcalde, el 2019, es va fer amb recursos propis. Com ha explicat Laura Martínez, els problemes amb l'empadronament especial a València agreugen la vulnerabilitat de migrants i persones sense llar. Uns problemes que consisteixen en el fet que hi ha més de 4.000 sol·licituds en cua i a penes se'n van concedir 125 l'any passat. L'empadronament especial és el que permet que les persones sense llar puguen accedir a serveis bàsics com fa la resta de ciutadans. Estem parlant de sanitat, educació, habitatge públic o dependència.

Un dels efectes del bloqueig de l'empadronament especial és l'augment de la vulnerabilitat de moltes persones migrants que han de recórrer a aquesta modalitat perquè estan vivint al carrer o no tenen un domicili fix i viuen en habitacions o en pisos sense contracte de lloguer. Ho denuncien entitats com València Acull, que juntament amb desenes d'ONG com CEAR, CIE No, Moviment per la Pau, Regularització Ja o Rumiñahui porta anys reclamant mesures efectives. Precisament, el Síndic de Greuges va obrir una queixa d'ofici a l'Ajuntament de València per denegar el padró a persones vulnerables. En les seves conclusions indica que l'Ajuntament “haurà de tenir present que, encara que la limitació de mitjans pot condicionar l'adopció d'algunes mesures de millora, no pot servir de justificació per a l'incompliment de les normes en allò que fa referència als terminis de tramitació, l'aplicació del silenci administratiu i, en definitiva, perquè la seua demora es torne en contra dels drets de les persones, ja que el seu accés a serveis bàsics depèn de l'alta en el padró d'habitants”.

A l'equip de govern local, del PP i Vox, no li agraden els pobres de solemnitat, la gent en situació extrema de vulnerabilitat. Els van expulsar de sota els ponts al Jardí del Túria i van sorgir assentaments informals en altres punts de la ciutat. Fins a 37 d'aquests assentaments té detectats el municipi, amb alguns, com el poblat de barraques ubicat en els terrenys de l'antic circuit de Fórmula 1, que han experimentat un creixement evident. La crisi de l'habitatge propicia un augment de les persones sense llar, les barraques i la presència de menors en assentaments

D'altra banda, l'embús del padró crea el caldo de cultiu per a l'aparició d'irregularitats. La Policia Nacional va desarticular aquest mes de febrer un grup que venia contractes de lloguer falsos a migrants i una denúncia interna a l'Hospital Clínic va revelar que persones migrants sense llar apareixien empadronades en un edifici per a estudiants i haurien pagat perquè se'ls permeteren inscriure's en el padró per aconseguir cobertura sanitària i altres tràmits. Van ser detectades perquè presentaven “ferides i condicions higièniques” que van fer dubtar els facultatius de les seues condicions reals d'habitatge. Fins i tot el pis d'un diputat del PP va ser utilitzat per a empadronaments irregulars, en un succés que l'Ajuntament ha portat a la fiscalia.

Si a aquest panorama s'hi afegeix que els serveis socials de València “estan al límit” per deficiències que sindicats com Comissions Obreres denuncien com a problemes estructurals i de manca de personal, és difícil pensar que el drama de la gent sense llar vaja a trobar una resposta digna d'una ciutat civilitzada. Una ciutat en la qual, encara que només siga per honrar la patrona, no hi haja persones desemparades i no resulte possible que als seus carrers malvisquen éssers humans que, com els apàtrides que va identificar Hannah Arendt, manquen fins i tot del dret a tindre drets.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les informacions sobre la situació de les persones sense llar i la cobertura social a què poden accedir, juntament amb altres informacions, reportatges i articles d'opinió, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací. 

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.