El País Valencià és excepcional

S’apropa el 25 d’abril, una data clau per a les valencianes i valencians per a recordar d’on venim, i per reflexionar, com no, cap a on volem anar. Fa 319 anys vam perdre la nostra capacitat de decidir com a poble, i ho vam fer “por justo derecho de conquista”, en un intent de reduir-nos a la mínima expressió. Però 319 anys després hi ha un País ben viu que no es resigna ni es rendeix.

A pocs dies de la nostra Diada Nacional i a poc més d’un any de les eleccions, vull reivindicar el País Valencià excepcional que tenim i que dia a dia construïm. Un País excepcional per la seua història, llengua, cultura i gent; i un País excepcional on el canvi és possible.

Aquests dies serem testimonis de com la dreta i l’extrema dreta espanyolista intenten silenciar la nostra història. Això no fa més que demostrar la por i odi que tenen al poble valencià. Per això, durant més d’un any ens han negat la possibilitat de decidir el nostre futur en unes eleccions, a diferència d’altres territoris, ací saben que l’excepcionalitat valenciana suposarà la fi d’aquest govern indecent i farà que retornem la dignitat a Les Corts i a la Generalitat.

Som un País excepcional i, molt especialment, un País de joves excepcionals. Joves capaços de portar la flama del correllengua agermanat de Prada a l’Alguer, una flama que recorrerà de Nord a Sud el País i que entrarà a València aquest dissabte, recordant-nos la importància de mantindre viva la nostra llengua com a element de cohesió. Som un País de joves que planten cara al genocidi de Palestina des de les universitats, perquè la nostra és també la lluita dels pobles que defensen els seus drets. Joves que lluiten pels drets col·lectius de les valencianes i valencians, perquè mereixem un futur de dignitat. I també, som un País de joves que s’organitzen amb botes i pales per alçar pobles ofegats, perquè mentre alguns ens van abandonar, nosaltres no vam dubtar en eixir als carrers per demostrar la força del nostre País.

319 anys després de la Batalla d’Almansa, la força de la gent continua sent la palanca de resistència. Sempre ha sigut la força de la gent la que ha mantingut viu aquest poble i és aquesta força la que li dona sentit a cada 25 d’abril, com a jornada de lluita pel present i futur del nostre País.

No és només una data de memòria. És també una manera de mirar-nos, de reconéixer-nos com el que som: un País que ha sabut resistir, que ha mantingut una identitat pròpia i que, quan ha tingut oportunitat, ha demostrat que hi havia una altra manera de fer.

A un any de les eleccions, el País Valencià viu una situació excepcional: el futur no està escrit. Hi ha una majoria social que no es resigna a un model que ha convertit massa drets en negoci, ni a unes institucions que els últims anys ens han fallat massa vegades.

Front això, hui és el moment de reivindicar que volem continuar podent viure en el nostre País excepcional, tot i que no podem negar que cada vegada és més difícil. Joves sense casa mentre uns altres acumulen cada vegada més riquesa, transport públic abandonat que no vertebra les comarques del nostre País i un turisme que se’ns menja i depreda el territori.

Però el nostre País viu una excepcionalitat política on farem el canvi possible per revertir tot allò que es volen carregar. Un canvi perquè Compromís governe aquest País, perquè torne el trellat a les institucions.

Vam perdre la batalla d’Almansa, hem perdut moltes altres vegades; però també hem guanyat i també sabem que ara tenim per davant un País per guanyar. Ens necessitem a totes, queda poc perquè el País Valencià torne a mirar-se amb orgull. Queda poc perquè tornem a reivindicar d’on venim sense vergonya.

L’excepcionalitat valenciana és ara i assumim la responsabilitat de transformar-la en una oportunitat de canvi. Perquè el compte enrere d’aquest govern ha començat. Fem-ho possible.