Batxillerat en estat d’alarma: l’escola pública reclama trellat en política educativa

Les propostes de modificacions del Decret de Currículum de Batxillerat proposades per Conselleria d’Educació provoquen rebuig entre la comunitat educativa, són ofensives i generen conflicte entre el professorat.

Els darrers dies, la Conselleria d’Educació ha tret a consulta pública una nova modificació del currículum de Batxillerat (Decret 108/2022) amb la intenció d'oferir noves optatives com la de la Unió Europea o la de Sistemes Informàtics I i II. Així mateix, pretén “introduir” en la matèria d’Història la reparació i dignificació de les víctimes de la violència i el terrorisme a Espanya, i adequar els currículums de Llengua Castellana i Literatura i de Valencià: Llengua i literatura amb la priorització de l’estudi d’obres literàries d’autors “autòctons”.

La polèmica està servida: el professorat estem farts dels constants canvis curriculars, de l’assenyalament i del continu qüestionament de la nostra professionalitat; més encara quan, des dels màxims dirigents de la Conselleria, se’ns acusa d’adoctrinar l’alumnat. Sempre està bé que el Batxillerat oferisca una major optativitat, de manera que l’alumnat puga triar els coneixements que més els interessen per al seu desenvolupament personal. No obstant això, quan l’Administració proposa ampliar l’optativitat, ha de garantir que tot l’alumnat tinga accés a tota aqueixa oferta en condicions d’igualtat, independentment del centre on curse el Batxillerat. Si no és així, s’està vulnerant el dret a l’educació d’una part de l’estudiantat. Aquesta oferta evidentment no està garantida, perquè Conselleria no aporta els recursos de personal ni d’espais educatius necessaris per a poder garantir-la. 

Aleshores, per què Conselleria impulsa aquesta major oferta d’optatives? Podríem pensar que ho fan des del desconeixement que una major oferta en matèries no necessàriament amplia les capacitats i competències de l’alumnat; sobretot si considerem que no tothom hi tindrà accés per la realitat de cada centre (disponibilitat de plantilla i d’aules). D’altra banda, i no vull pensar malament, l’objectiu podria ser un altre: generar confusió a l’alumnat en l’organització de grups i incertesa en la planificació de l’oferta de les matèries, convertint els instituts en un “mercat persa” d’hores al millor postor. Tot això acaba provocant disputes entre els departaments i enfrontaments entre companyes i companys, i entre aquests i la direcció del centre. 

Tanmateix, la LOMLOE no parla de matèries concretades en continguts, sinó en el desenvolupament de capacitats a partir de competències clau per a assolir el desenvolupament integral de l’alumnat. És per això que totes les àrees del coneixement poden treballar aquestes competències de manera transversal, i no necessàriament mitjançant l’especialització de l’oferta de les matèries. Com exemple la proposta de l’optativa sobre la Unió Europea, en un moment històric en què el seu paper polític ha estat irrellevant en conflictes com el genocidi del poble palestí o la guerra contra l’Iran, i amb l’auge de posicionaments antieuropeistes i neofeixistes, com els que manifesta públicament VOX, companys de govern del PP al Consell, crida l’atenció que s’impulse aquesta matèria com una necessitat per a reforçar la ciutadania democràtica, i els valors de llibertat i pau. D’altra banda, Conselleria persegueix institucionalment els centres que treballen projectes educatius per la pau amb manifestacions públiques contra el genocidi a Gaza, s’assenyala la formació en diversitat i igualtat amb accions concretes com la pèrdua de la figura de coordinació d’igualtat i convivència dels centres o ataca directament l’educació en memòria històrica i democràtica a partir de la derogació de la Llei de memòria democràtica de la Comunitat Valenciana de 2017 i la seua substitució per la Llei de Concòrdia de 2024, cosa que provoca una gran discòrdia perquè iguala les víctimes del franquisme amb els seus botxins amb una clara intencionalitat de blanquejar el colp d’estat militar, la sublevació i la repressió de la dictadura franquista.

El desgavell del Consell en política lingüística i educativa és palés, i s’accentua amb l’anomenada Llei de llibertat educativa, aprovada el juny de 2024. Aquesta norma retorna artificialment un conflicte lingüístic ja superat per la societat valenciana i arracona l’ensenyament en valencià en el sistema educatiu, fet que priva una part de l’alumnat d’assolir la competència lingüística en una de les seues llengües oficials, el valencià. De nou, la seua implantació i desenvolupament al sistema educatiu valencià provocarà el refús de la gran majoria de la comunitat educativa valenciana, la mateixa que ja va presentar milers d’al·legacions en contra, mobilitzacions i la vaga del 23 de maig.

En aquesta mateixa línea d’atac al valencià, es pretén introduir una modificació del currículum de la matèria de valència, en què es qüestiona la unitat de la llengua i se censuren autors que no siguen exclusivament d’origen valencià per no considerar-los autòctons de la llengua pròpia. Una vegada més, aquesta Conselleria menysprea el coneixement lingüístic i qüestiona la professionalitat del professorat de valencià. Curiosament, el criteri d’estudiar les obres d’autors autòctons sols s’aplica al valencià i no al castellà: així, estudiar Ramón Llull, Mercè Rodoreda o Salvador Espriu no és curricular, però estudiar Miguel de Cervantes, Gabriel García Márquez o Vargas Llosa, sí. 

Sembla clara la intencionalitat d’aquesta Conselleria, i és doble. D’una banda, busca confondre, marejar i degradar l’escola pública amb una planificació educativa que genera incertesa i desorganització als centres educatius; una situació que afecta directament l’alumnat de Batxillerat, que pateix una discriminació clara d’accés a l’oferta educativa i li genera inseguretat respecte a la ponderació de les matèries per a l’accés a la universitat. D’altra banda, el Consell a través de la Conselleria està dissenyant un currículum per a adoctrinar l’alumnat i impedir el seu desenvolupament educatiu integral, en valors democràtics i crític. 

L’escola pública reclama trellat en política educativa. El desenvolupament curricular ha d’anar acompanyat de recursos suficients per a garantir una oferta educativa de qualitat; això implica una baixada de les ràtios d’alumnat a l’aula, personal suficient i unes infraestructures educatives dignes i climatitzades. Calen menys mesures decoratives per a contentar VOX i més inversió en l’escola pública: la de totes i tots.