Agricultors valencians destrueixen les seues collites: cebes a 36 cèntims al camp i fins a 2,24 euros al supermercat

La bretxa entre el preu que percep un agricultor al camp i el que paga el consumidor final al supermercat situa el productor en una posició d'extrema vulnerabilitat. Les últimes dades de l'Índex de Preus en Origen i Destinació dels Aliments (IPOD) revelen diferències que dificulten la rendibilitat de les explotacions agràries valencianes, sobretot en alguns productes, un escenari que les organitzacions professionals atribueixen a la pressió de les importacions i a les llacunes de la legislació vigent.

L'IPOD general situa el diferencial mitjà en el 3,68, cosa que significa que el preu dels aliments es multiplica gairebé per quatre al llarg de la cadena de distribució. Aquesta distància és encara més acusada en el sector agrícola, on l'índex mitjà s'eleva fins al 3,84, enfront del 3,15 del sector ramader. El cas de la ceba encapçala l'estadística de l'asimetria comercial amb un increment del 522%: mentre l'agricultor rep de mitjana a penes 0,36 euros per quilo en origen, el consumidor l'adquireix en destinació per 2,24 euros (6,22 vegades més). Comportaments similars registren productes bàsics com l'enciam, amb un encariment del 482%, o la patata, el valor de venda de la qual es multiplica per 3,20 des de la seua recol·lecció.

Davant d'aquest panorama, en una publicació recent a les xarxes socials un agricultor es queixava amargament d'aquesta situació. Així, explicava que, a causa de la legislació vigent, destruïa una producció de 250.000 quilos de cebes, “la feina d'un any”, per l'irrisori preu que li'n pagaven: nou cèntims el quilo al camp, mentre que al supermercat la ceba seca es ven entre 1,49 i 1,59 euros el quilo.

Carles Peris, secretari general de la Unió Llauradora i Ramadera, assenyala que aquestes diferències tan elevades enfonsen els preus en origen per davall dels costos de producció, cosa que impedeix que a l'agricultor li siga rendible collir la producció. “Normalment detectem diferències molt grans entre el que percep el productor i el que paga el consumidor, i les dades oficials així ho reflecteixen”, lamenta Peris. Al seu parer, l'origen d'aquests preus en productes com la ceba o la patata rau en el fet que els operadors de les grans superfícies prefereixen proveir-se en mercats externs abans que recórrer a la producció local.

El portaveu de l'organització agrària denuncia que els importadors acumulen una gran quantitat de producte estranger en cambres frigorífiques i el distribueixen de manera gradual. Aquesta estratègia provoca que la producció autòctona entre sempre tard en els canals comercials.

“La campanya local s'inicia amb retard i el producte s'acumula al camp, la qual cosa genera una pressió insuportable sobre les cotitzacions”, explica el secretari general de la Unió. Com a conseqüència, quan els intermediaris acudeixen a comprar a les explotacions locals, imposen preus de saldo emparant-se en les reserves acumulades als seus magatzems.

La presència de cebes procedents de països com Egipte o el Perú als lineals dels supermercats valencians en plena campanya local il·lustra, segons l'organització, el perjudici que ocasionen aquestes operacions de comerç exterior.

Peris qualifica d'urgents les reformes estructurals de la Llei de la Cadena Alimentària per evitar que els productors es vegen obligats a destruir les seues collites per manca d'eixida comercial. Així mateix, exigeix frenar l'entrada massiva d'aliments de tercers països que no compleixen els estàndards ambientals i sociolaborals exigits per la Unió Europea.