Àgueda Micó, després d’eixir de Sumar: “La gravetat de la tragèdia de la DANA implica que Pedro Sánchez done la cara”

Dilluns, el Consell Nacional de Més-Compromís, el partit majoritari de la coalició valencianista, va decidir per una majoria aclaparadora abandonar el grup parlamentari Sumar arran del veto a la compareixença de Pedro Sánchez en la comissió d’investigació de la DANA. El partit ja feia setmanes que amagava de passar-se’n al grup mixt, després de mesos de malestar amb el funcionament del grup plurinacional, i la decisió de no registrar el seu pla de treball va ser la gota que va fer vessar el got. La decisió, avalada per la direcció, té un impacte directe en la coalició en el Congrés: implica que una diputada isca del grup i el seu altre representant –pertanyent a Iniciativa, segona branca en pes– s’hi quede. És la primera vegada que la coalició es parteix d’una manera tan evident.

La diputada Àgueda Micó, que va liderar la proposta de la comissió d’investigació de la DANA, defensa l’eixida com una manera de fiscalitzar millor el govern del PSOE i Sumar, especialment molesta amb la branca socialista. “En algunes qüestions que han afectat molt directament les valencianes i valencians, el Partit Socialista no ha estat a l’altura i això genera també desafecció”, sosté la parlamentària, que passarà d’ací a poc al Grup Mixt. En conversa amb elDiario.es l’endemà passat de ratificar la decisió, la parlamentària analitza les causes.

Per què ha eixit del grup parlamentari plurinacional?

Més Compromís ha pres un acord, amb un 93% dels vots, pel qual hem decidit que es pot desenvolupar molt millor la faena parlamentària des del Grup Mixt. És una qüestió ratificada per la militància de Més i que vam traslladar al conjunt de la coalició. De raons, n’hi ha unes quantes: quan vam entrar al grup plural volíem un grup confederal. La convivència entre partits polítics que estan en el Govern, altres que som socis, però no estem en el Govern, o entre partits d’àmbit estatal i d’àmbit territorial fa que a vegades tinguem visions diferents sobre el funcionament del grup. Hi ha un punt d’inflexió quan vam presentar el pla de treball de la comissió d’investigació de la DANA en el Congrés, una comissió que lidera Compromís, que personalment lidere jo i que es paralitza per part del PSOE durant uns mesos. Pensem que no sols és important depurar les responsabilitats del president de la Generalitat i el Govern valencià en tota la crisi del 29 d’octubre, sinó que també cal parlar de reconstrucció, de recuperació i que això no torne a passar. Estem en un moment d’emergència climàtica i la DANA ha sigut conseqüència de l’emergència climàtica; les respostes no poden ser ara les mateixes que en els 70 o els 80; per això volem que comparega el president del Govern i els ministres que tenen la responsabilitat de provocar un canvi en l’urbanisme, el territori, perquè això no torne a passar. La recuperació va més lenta del que hauria de ser i els valencians necessiten que el president del Govern done explicacions i nosaltres estem al seu costat. Això ens fa arribar a la conclusió que el que mereix la gent que nosaltres representem és poder treballar amb tots els instruments de control parlamentari al Govern. Això es fa més evident quan apareixen els casos de corrupció del PSOE que anem coneixent, agreuja una situació en què nosaltres volem que Compromís siga percebut com una alternativa honesta al bipartidisme, i que siga l’opció política que done esperança a milers de valencians que volen posar fi al Govern de la vergonya del PP i Vox; necessitem fer-ho des d’un espai polític que no estiga dins del Govern de l’Estat.

Per què el PSOE va retardar la comissió?

La vam presentar a mitjan novembre. Vaig oferir a tots els partits de la investidura registrar-la i la van secundar Podem, ERC i Junts, el PSOE no va voler secundar-la i la resta dels partits em van dir que la secundarien quan es votara en el ple. La Mesa del Congrés va paralitzar la comissió dues vegades, amb arguments com que s’establien elements aliens al Congrés i dependents d’altres institucions; excuses per a retardar-ne la posada en marxa. Crec, sincerament, que en aquest moment el PSOE estava en una posició molt delicada i fins que no veuen clarament que tant la justícia com la societat valenciana apunta majoritàriament al fet que els responsables de la crisi són Carlos Mazón i el Govern miserable del PP no la posen en marxa i no la desbloquegen per a anar al ple, fa menys de dos mesos. Crec que han posat els interessos del seu partit per damunt de la necessitat de les víctimes de tindre respostes.

El punt d’inflexió ve amb el registre del pla de treball i la llista de compareixents. Què va passar?

Efectivament, en l’acord que tenim amb la coalició Sumar i amb què ens vam presentar a les eleccions és que, en els temes i les qüestions que són valencians, l’última paraula és la de Compromis, que nosaltres som els que liderem totes les qüestions relatives o que afecten els valencians.

Consensuen un pla de treball en tot el grup?

Sí, i l’única diferència que hi ha és que els partits polítics del grup que estan en el Govern no volien que introduírem la compareixença del president. En tota la resta hi havia acord, però tampoc ho van registrar. En compte de registrar tota la llista de compareixents menys la del president, que era on no hi havia acord, no van registrar cap compareixent.

Només peticions de documentació.

Sí, tot això ho vam preparar nosaltres, ho vaig preparar jo com a portaveu de Compromís.

Sembla, pel que explica, que tot això és la gota que fa vessar el got en una relació que ja estava deteriorada.

Sí, el problema... són les diferents visions que es tenen d’un grup parlamentari quan en realitat alguna gent, alguns partits estan en el Govern i altres no. Nosaltres ja feia molt de temps que demanàvem que es pogueren fer preguntes de control i fiscalització al Govern, i això era una cosa difícil d’assumir per als partits que estaven en el Govern. És un cúmul de moltes coses que acaba coronat amb el cas de corrupció del PSOE, que també provoca la necessitat de separar-se i d’allunyar-se d’un Govern que pensem que ha de donar moltes explicacions i nosaltres el que volem és estar en un espai polític en el Congrés que ens permeta poder utilitzar els instruments parlamentaris de control, fiscalització i fer negociacions de manera bilateral.

Compromís va decidir en el seu moment no estar en el Govern...

Ho vam decidir de manera ferma i unànime; per tant, no tenim per què pagar les conseqüències de participar d’un grup que sí que està en el Govern tit i que en realitat nosaltres mai hem volgut estar en el Govern. El que volem és que els acords d’investidura es complisquen, cosa que tampoc passa. La decisió de Més és unànime: si el 93% dels vots decideixen que necessitem poder fer l’acció política fora del grup plurinacional, alguna cosa no deu estar passant en aquest grup parlamentari.

Per tancar el tema de la comissió de la DANA, per què hauria de comparéixer el president del Govern?

Perquè el Govern de l’estat té la responsabilitat de fer els plans de reconstrucció i de recuperació de les zones afectades i perquè no sols han de donar compte, sinó que en un moment d’emergència climàtica els plans de recuperació han de ser plans que tinguen en compte que estem en un moment de canvi climàtic, que l’urbanisme i el territori han de canviar la seua manera de fer les coses...

Aquestes respostes podrien donar-les els ministres, però el president?

Pensem que aquesta catàstrofe ha deixat 228 persones mortes, que és la catàstrofe natural més gran que ha passat a tot Europa en el segle XXI i que els valencians i les valencianes necessiten respostes per la gravetat del que ha passat i per l’afecció a quasi un milió de persones, de valencians i valencianes que s’han vist afectades d’una manera o una altra a les comarques que han viscut la DANA, què menys que el president del Govern de l’Estat vinga i done explicacions i respostes a com s’ha de fer aquesta recuperació, a les inversions que ha de fer l’Estat i com el canvi climàtic ha de ser abordat d’una manera diferent de com s’ha fet fins ara. La magnitud i la gravetat de la tragèdia, per a nosaltres i per a la major part de valencians i valencianes, implica que done la cara i que done explicacions.

Quasi una qüestió d’empatia amb les víctimes, com rebre-les.

Sí, i no fa massa que les va rebre. Que vaja a la comissió d’investigació és quasi una qüestió d’empatia amb les víctimes. Sobretot perquè en Compromís tenim molt clar que no podem posar al mateix nivell la responsabilitat política del Govern de la Generalitat Valenciana, que és el competent en emergències, amb la responsabilitat política del Govern central, que en aquest cas és el competent en la recuperació de les zones afectades en gran manera.

En el nostre pla de treball queda molt clar que hi ha dues fases en aquesta comissió d’investigació. Una fase en què s’aborda l’emergència i les conseqüències i les responsabilitats en aquesta emergència i una segona fase en què nosaltres proposem que vinga el president del Govern i la vicepresidenta Yolanda Díaz i diversos vicepresidents, els ministres competents en matèries que tenen a veure amb la recuperació. Per això l’estructurem en diverses fases, som molt conscients que no podem posar al mateix nivell Carlos Mazón i tot el seu Govern amb el paper que ha de fer el Govern de l’estat. Per això no entenem aquest veto, en cap cas hem volgut posar al mateix nivell els uns i els altres, això està en el pla de treball.

Consideren una deslleialtat que Sumar no presentara el pla de treball acordat?

Nosaltres pensem que teníem un acord que explicitava que nosaltres havíem de liderar les qüestions valencianes i, tenint en compte que el plantejament que fem és molt majoritari per a les valencianes i valencians, que és una cosa que reclama la gent, que volen respostes i que els seus representants donen la cara. Jo crec que el plantejament era el correcte, que representava la majoria social de valencianes i valencians i, per tant, si nosaltres tenim un acord en què posa que l’última paraula en les qüestions valencianes la tenim nosaltres, haurien d’haver-lo respectat. La voluntat majoritària del poble valencià és que aquesta comissió d’investigació fora un espai de respostes, perquè, a més, és l’única comissió que serà realment plural, que tindrà contrapesos, perquè no hi ha majories, no com la investigació que s’ha aprovat en les Corts Valencianes o en el Senat, en què el PP i Vox passen el corró. Aquesta sí que és una oportunitat real perquè tothom puga parlar i que es puga escoltar, i això és important per a abrigallar tota la gent afectada.

Des que es presenta el pla de treball fins que prenen aquesta decisió passen unes quantes setmanes. Van parlar amb Sumar per reconduir la situació?

Van anar diversos membres de la direcció de Compromís a negociar amb altres partits i hi havia estructura per a poder canviar el funcionament del grup, però no van voler firmar-lo; els nostres negociadors se’n van tornar a València sense cap document firmat.

Quina era aquesta estructura?

Canviar el funcionament del grup per a fer-lo més confederal i que fora un grup en què es pogueren utilitzar tots els instruments polítics de control i fiscalització al Govern i que poguera haver-hi també negociacions bilaterals amb el Govern, negociacions bilaterals amb el Govern i diferenciació de vot en qualsevol punt; sobretot, un funcionament totalment autònom i independent per a Compromís per a fiscalitzar el Govern en totes les qüestions en què el PSOE no complira amb nosaltres.

Però en l’acord per a anar junts a les eleccions ja s’havien plantejat aquestes qüestions, no?

Sí, però no estaven tan especificades. Són dos anys de funcionament d’un grup en què hi ha diferències, perquè les visions que tenim del grup no són iguals.

En el Consell del Botànic (l’aliança del PSPV, Compromís i Unides Podem), Compromís sí que feia preguntes de control al Govern de què formava part.

Sí. Passava amb naturalitat, però en l’Estat fins a la data no han volgut fer-ho.

Consideren que Sumar és molt moll amb el PSOE en aquesta legislatura?

Hem de tindre en compte que la diferència de pes en el Govern entre el PSOE i Sumar és molt gran; una part té molts més ministeris i més capacitat de govern. Això fa que per a Sumar moltes vegades serà difícil poder desenvolupar la faena política que no depén d’ells, sobretot en qüestions conflictives. Hi ha temes com ara transició ecològica, finançament i habitatge en què hem tingut moltes diferències. Jo crec que Sumar fa bé d’intentar fer polítiques públiques útils i favorables a la gent i jo crec que els ministres de Sumar són els que realment en aquest Govern fan polítiques d’esquerres. En canvi, no ho veig de la mateixa manera amb els del PSOE, però en el context actual, en què la dreta i l’extrema dreta ocupen un espai enorme, on hi ha molta conflictivitat en el Congrés, no hi ha una majoria d’esquerres que puga provocar els canvis polítics que calen i que volem les esquerres transformadores; això limita la capacitat d’acció política dels ministeris de Sumar. A vegades genera la impossibilitat de poder arribar a tot allò que voldrien, però en Sumar intenten en tot moment mostrar la utilitat política de formar part d’un dels pocs governs progressistes que hi ha a Europa.

Des de la perspectiva dels interessos valencians, estan contents amb la manera com va la legislatura?

Hi ha una qüestió bàsica, per a nosaltres fonamental, que és abordar seriosament el problema del finançament i que hi haja una compensació per a les valencianes i valencians mentre no se soluciona aquest problema i la ministra d’Hisenda no ha volgut posar damunt la taula aquesta qüestió. També, i això és greu per a nosaltres, al cap de pocs mesos d’estar en el Govern, es va donar l’aprovació per part del ministre Óscar Puente, en companyia del govern valencià, de l’ampliació nord del port de València. Per a nosaltres va ser un colp molt dur, perquè és una qüestió vital per al futur de la ciutadania de València, de l’Albufera i de les platges del sud. I també la resposta del govern a la DANA, molt més lenta del que caldria. En algunes qüestions que han afectat molt directament les valencianes i valencians, el Partit Socialista no ha estat a l’altura i això genera també desafecció. Damunt, amb les circumstàncies actuals, en què hi ha un cas de corrupció que els afecta directament, és una qüestió que fa plantejar-nos el fet de separar-nos del que implica el PSOE en el Govern.

Va dir dimarts en el Congrés que no donava per esgotada la legislatura.

Al contrari: si nosaltres hem fet aquest pas, si pensem que la legislatura ha de continuar, és perquè no volem que tota la ciutadania de l’Estat espanyol patisca un govern d’extrema dreta i un govern de la vergonya amb el PP i Vox com el que patim les valencianes i valencians. Ara bé, el que necessitem és tindre les mans lliures per a poder exigir al PSOE que actue contra la corrupció i que faça els avanços en mesures socials que ha de fer i, sobretot, que complisca amb les valencianes i els valencians. I per a fer això necessitem tindre les mans lliures. Volem que hi haja legislatura i que Compromís tinga la capacitat de poder fer tota la faena parlamentària.

Compromís al País Valencià és l’alternativa al bipartidisme. I crec que és molt important que la nostra opció política, que és una opció política seriosa, útil i honesta, tinga la capacitat de poder liderar i poder participar en una majoria social d’un nou govern de la Generalitat valenciana i des del Congrés el que volem és ajudar perquè puga passar això. Volem polítiques d’esquerres, polítiques socials, polítiques valencianistes i que s’aproven mesures contra la corrupció, i necessitem tindre les mans lliures per a fer-ho.

Fent memòria, des del 2015, tant amb Podem o Esquerra Unida com en solitari, Compromís ha acabat en el Grup Mixt. Més es replantejarà les aliances estatals o anar de bracet d’un partit estatal?

Crec que és molt important tindre en compte que Compromís sempre hem col·laborat i hem cooperat amb altres forces polítiques, siga en eleccions generals o en eleccions europees. Som conscients de la necessitat de sumar altres forces, la clau no és col·laborar o no col·laborar amb altres forces. Crec que necessitem espais d’obertura, espais de participació del conjunt dels projectes polítics i dels moviments socials, però també pensem que això s’ha de fer amb altres forces polítiques d’una manera realment confederal i d’una manera realment plural, en què no hi haja submissió, sinó cooperació d’igual a igual.

Joan Baldoví va estar en un grup que es deia el grup plural amb altres forces polítiques en què cada una tenia la seua autonomia i la seua capacitat plena de poder participar en tots els debats i de tindre tots els instruments parlamentaris al seu abast. Això, per exemple, en aquesta legislatura fins al moment no ha passat amb Sumar. El que hem de fer són processos d’obertura perquè el que hi ha a l’altra banda, la dreta i l’extrema dreta, el que volen és portar-nos a situació de desigualtat total. Crec que hem d’aprendre de tot el que ens està passant, perquè les aliances siguen d’una manera en què tothom es puga sentir més còmode.

Però són conscients que aquesta decisió pot complicar futures aliances, per exemple al País Valencià amb vista a les pròximes eleccions autonòmiques.

No ho crec. Si realment s’entén que el que nosaltres volem és tindre la capacitat de generar una alternativa en el Govern del PP i Vox en la Generalitat Valenciana, una alternativa que siga oberta, en què puga cabre tothom i que es faça per a representar la majoria social de valencians i valencianes; un procés en què hi haja diferents partits polítics i diferents moviments socials i que Compromís puga liderar-lo, crec que es pot entendre perfectament i que es pot construir un espai realment que pot ser molt útil. Aquest és el paper que sempre hem volgut fer i pot ajudar en qualsevol context electoral, siga en eleccions europees o eleccions generals per a ser útils contra el bipartidisme i contra l’ascens de la dreta i de l’extrema dreta. Això no ho fem per a fer-nos més menuts; ho fem per a fer-nos més grans i per a representar més gent.

Com és la relació amb Iniciativa des que ha esclatat aquesta crisi?

Compromís és una coalició plural i podem tindre visions diferents i això ha passat en molts moments, no sempre hem pensat igual. Jo respecte totalment la decisió del meu company Alberto Ibáñez, amb qui tinc moltíssimes coses en comú i molt poquetes diferències, a més d’un afecte personal i un respecte polític des de sempre. Mai diré a un company de partit què ha de fer i què no; hem explicat totes les raons per les quals nosaltres pensem que la faena de Compromís es pot desplegar millor des del Grup Mixt, però també respectem profundament la postura d’Iniciativa si creuen, i pensem que segur que ho fan amb les millors intencions, que s’ha de poder desplegar també aquesta faena des del grup plurinacional. Som una coalició plural, està en el nostre ADN des de sempre respectar les decisions de la resta dels partits i ningú pot imposar la seua voluntat a l’altre. Estic convençuda que en aquests moments per damunt de tot compartim que Compromís és la prioritat, perquè som l’única alternativa viable a Carlos Mazón i al seu Govern de la vergonya. Estic convençuda que aquesta visió diferent que tenim sobre aquesta qüestió la podem delimitar a l’esfera del Congrés. Aquesta qüestió simplement és una visió diferent de com afrontar la posició en el Congrés i no té per què afectar la faena de Compromís.

La coalició ha de replantejar-se com funcionar en aquests casos?

Intentem arribar a consensos i, si no n’hi ha, respectar la decisió de les parts sense imposició. Ho hem fet sempre. És molt complicat arribar a un consens en tot. Respectem la postura d’Iniciativa en aquest cas, i si realment ells creuen que participant en aquest grup parlamentari es pot desenvolupar bé la tasca de treball en el Congrés, crec que ho fan amb la millor de les intencions, com nosaltres. Crec que tenim prou capacitat i prou maduresa com a projecte polític i com a coalició plural que som per a poder conjugar-ho i per a continuar treballant pel que és important, que és el projecte de Compromís, ser l’alternativa al bipartidisme i a l’extrema dreta; això està per damunt de tot i crec que això ho compartim totes i tots.