L’alcalde alacantí xenòfob del PP que dispara amb tota munició ideològica, i també contra els seus

L’alcalde de la localitat de Busot, Alejandro Morant (PP), es caracteritza per tindre el gallet fàcil en la llengua (o en els dits per al Facebook) i disparar amb tota mena de munició ideològica, encara que el seu calibre preferit, la seua especialitat, és la xenòfoba.

El també sotssecretari de Política Local del nou PP provincial d’Alacant de Carlos Mazón s’ha despatxat amb un comentari en un apunt en Facebook en què es mostraven imatges de persones migrants dalt de pasteres amb el text “aquest estiu, aquest és l’únic turisme que arriba a Espanya sense restriccions ni cap control”; a això Morant comentava: “Aquest és el turisme que fomenten podemites i socialistes, mentre menyspreen anglesos, alemanys, francesos, belgues, neerlandesos, etc”. Entre altres perles rubricava que “anem camí d’un futur fosc on altres cultures acabaran amb la nostra pròpia identitat, les nostres tradicions i sobretot, amb la nostra base cultural i social. Sou el pitjor que ha passat per un govern nacional”.

Amb xenofòbia va disparar també el 2018 amb un comentari en la mateixa xarxa social amb què advertia que “nàixer ací no et fa espanyol”, i arribava a proposar “un pla de deportacions massives” i “tancar les fronteres”, perquè davant l’arribada de migrants assegurava que “no és migració”, sinó “una invasió silenciosa que acabarà amb el món occidental i el convertirà a l’islam”. Però un calibre com aquest va fer que, per convicció o per obligació, esborrara el missatge, encara que no se’n mostrara molt penedit i assegurava que ho va fer “perquè el ramat d’orcs que coarten la llibertat d’expressió no es continue encebant amb mi”, i rematava que “crec que vaig dir el que el 80% de la població pensa. Immigració sí, però regulada i que s’adapten a les nostres lleis, costums i cultura”.

En altres vessants, a Alejandro Morant li agrada usar expressions guerracivilistes, això sí, tenint ben clar quin bàndol és el seu. Així doncs, també el 2018 i també en un altre apunt de Facebook assegurava que “veure un debat en el Congrés de hui dia s’assembla a aquell any 1936 en què anarquistes, socialistes, comunistes, radicals d’esquerra, nacionalistes bascos i catalans i tota aquesta camarilla, per interessos econòmics, territorials i ideològics” van sumir Espanya “en un autèntic caos”, i acabava el comentari a tall de resum amb un “merda de democràcia”.

L’objectiu següent eren les dones, i res millor que disparar amb masclisme. L’escenari era la setmana d’actes contra la violència de gènere, i Alejandro Morant no va tindre millor idea que denegar el permís sol·licitat per Compromís per a organitzar una tertúlia a la Casa de la Cultura sota el lema ‘Un café contra la violència de gènere’ amb l’argument que era “un acte polític”.

El dirigent popular alacantí anys arrere tampoc malgastava l’ocasió per atacar especialment els socialistes quan, tornant a Facebook, el 2013 creava una de les seues primeres perles en comparar l’accident ferroviari de Galícia amb els atemptats de l’11M a Atocha (Madrid) i posava en dubte l’eficàcia de les investigacions.

Bales contra el PP

Però el seu partit tampoc s’ha deslliurat de les andanades d’aquest dirigent llenguallarg. Dies després de la mort de Rita Barberá, l’alcalde de Busot qüestionava la ‘línia roja’ contra la corrupció del PP, alhora que se sumava a l’estratègia de culpar de la mort de l’exalcaldessa de València als que l’havien denunciada. Morant, en la seua xarxa favorita, assegurava el novembre del 2016 “Hui és un dia per a vomitar pestes contra molts, fins i tot companys, a qui mai perdonaré el mal que ens va fer la maleïda línia roja, (...) que deixava tirats en la cuneta els meus/nostres companys”. També va publicar: “Hi ha dies en què compte fins a 1.000 per no dir a algú fill de puta”.

Alejandro Morant fins i tot ha provat la caça major, i en les seues pròpies files: Mariano Rajoy. Eren els moments en què hi havia un bloqueig de negociacions després de les eleccions generals, llavors una altra vegada en el seu propi perfil el diputat provincial reclamava al president del govern en funcions, llavors, que “deixe passar altres persones al capdavant del PP perquè tracten de formar govern amb altres forces i, si fora el cas d’eleccions, siga un altre qui siga el nostre candidat. Jo, en les seues circumstàncies, ho faria. Escolte el seu partit i el seu país”.