La batalla judicial de Ribera Salud contra el Govern valencià: 59 recursos derivats del rescat d’hospitals privatitzats

“La concessionària de Torrevella s’ha dedicat a obstruir el procés de reversió pel fet de no atendre els requeriments de la Conselleria de Sanitat, acudint a la via judicial mitjançant la interposició de recursos”, va assenyalar dimecres la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, en la seua compareixença a petició pròpia en la comissió de Sanitat de les Corts Valencianes per a explicar la imminent recuperació pública del departament de salut de l’hospital de Torrevella a partir del pròxim 15 d’octubre, una vegada finalitzat el contracte de 15 anys adjudicat en el seu moment pel PP.

Barceló va posar en evidència les contradiccions del PP, precursor del model de privatitzacions, que el 2014 ja va anunciar per boca del llavors president Alberto Fabra, i del seu conseller de Sanitat, Manuel Llombart, que no prorrogaria cap concessió sanitària, un model de concessions que ara el mateix PP reivindica.

La consellera va assegurar que l’Administració està preparada perquè la transició es produïsca amb total normalitat per a la ciutadania, però va lamentar les traves que ha posat l’empresa Ribera Salud per a facilitar un rescat previst explícitament en una de les clàusules del contracte.

De fet, va denunciar que a tan sols nou dies de la recuperació de la gestió pública, la companyia continua sense enviar la informació relativa al personal, que segons denuncia, comparteix en alguns casos amb el departament del Vinalopó.

“Una informació que es considera imprescindible per a poder garantir la continuïtat del servei a la població protegida del departament de salut de Torrevella, que està al voltant de les 180.000 persones. No obstant això, com ja va passar en el procés de reversió del departament de la Ribera, s’ha repetit l’obstaculització i la negativa a facilitar qualsevol tipus d’informació per part de la concessionària”, va lamentar.

La consellera va assegurar que el model concessional impulsat pel PP de Zaplana és “un experiment fracassat que socialitza pèrdues i privatitza beneficis, alhora que hipoteca la planificació de la xarxa pública”.

Entre els problemes d’aquest model va destacar la falta de mecanismes de control de l’Administració sobre les empreses concessionàries, així com l’elevada litigiositat precisament per la falta de claredat en les diferents clàusules dels contractes.

Segons va destacar Barceló, “les deficiències i la falta de claredat dels documents contractuals que regulen la relació entre l’Administració i les concessions i la desconfiança entre les parts ha propiciat l’existència de nombroses reclamacions tant en via administrativa com judicial, interposades per les empreses adjudicatàries”.

De fet, les concessions han interposat en els últims anys 62 procediments judicials, dels quals 59 corresponen a les concessionàries controlades per Ribera Salud: 26 a la Ribera, 18 a Torrevella i 15 a Elx-Crevillent.

La responsable de Sanitat Universal i Salut Pública va recordar que el 14 d’octubre de 2020 es va comunicar a l’empresa concessionària la no pròrroga del contracte i es van remetre les normes de reversió encaminades a recaptar la informació, la verificació i la comprovació de l’estat de situació per facilitar el procés de transició del departament de mans privades a la xarxa pública.

Des d’aquest moment, la companyia ha posat cinc recursos davant el Tribunal Superior de Justícia per aconseguir la suspensió tant de les normes de reversió com de la notificació de la no pròrroga sol·licitada per l’empresa concessionària, tots desestimats.

Finalment, Barceló va lamentar la situació denunciada pels sindicats majoritaris del departament de Torrevella, que van protestar fa poc perquè des del 30 de setembre i davant la finalització del contracte, Ribera Salud no ha renovat 200 treballadors eventuals i ha tancat agendes de cites d’especialitats i llits en UCI, maternitat i cirurgia.