Compromís demana el trasllat de la ZAL del Port de València, l'obertura del qual està pendent d'una sentència

Compromís ha presentat a les Corts Valencianes una iniciativa en la qual insta al govern d'Espanya a paralitzar el desenvolupament de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) als terrenys de la Punta de València fins que s'elabore un informe d'alternatives d'ubicació.

A la PNL també s'hi inclou la necessitat de redactar este informe amb “una anàlisi estratègica de totes les possibles alternatives d'ubicació de la ZAL considerant-ne totes les parcel·les en propietat del SEPES (Entidad Estatal del Suelo) a l'àrea metropolitana de València i municipis de comarques pròximes”. Compromís demana, també, que es valore l'impacte ambiental de les diferents propostes, així com el social i l'econòmic i que en el procés hi participen totes les administracions públiques implicades.

Per a la diputada Papi Robles, representant de Compromís a la comissió d'Infraestructures, Obres Públiques i Transport de les Corts Valencianes, a més de portaveu de Compromís per València, “hi ha un entestament per part de l'Estat que esta ZAL haja d'anar als terrenys de la Punta, per diversos arguments que a dia de hui són totalment rebatibles donada la facilitat per connectat la ZAL amb el port en qualsevol altra ubicació i amb un impacte mediambiental més baix que no supose perjuí ni per a la Punta, ni l'Horta, ni l'Albufera”.

Robles considera que “cal ficar el fre a les infraestructures que destruïxen el nostre territori i que el govern de l'Estat vol tirar endavant sense haver fet un estudi previ del que implicarien a nivell social, mediambiental i econòmic i que sovint responen a altres criteris”. “És molt complicat d'entendre que el Ministre d'Infraestructures siga valencià i que siga precisament en estos moment quan estem tenint arreu del País Valencià tant problemes que afecten al nostre territori”, ha afegit Robles.

Segons Compromís, “hi ha diversos enclaus propietat de la Entidad Estatal del Suelo que són equiparables en hectàrees als terrenys de la Punta, com ara la que es troba a les immediacions del Port de Sagunt o altres zones de l'àrea metropolitana de València. Estes zones poden reunir unes condicions òptimes per a una ZAL amb una menor afecció a l'entorn i a la població i, a més, podrien generar un menor cost en la construcció d'infraestructures, en definitiva opcions molt més sostenibles”.

La ZAL està de nou en els tribunals pendent de sentència, després de la denúncia presentada per la plataforma 'Horta és Futur, No a la ZAL' per presumptes irregularitats urbanístiques.

El Pla Especial de la ZAL que va ser impulsat, aprovat i signat al desembre de 2018 per la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana i segons els denunciants és pràcticament idèntic al qual ja va ser declarat nul en 2009 i en 2013 pel TSJCV, una nul·litat confirmada en 2015 pel Tribunal Suprem.

La demanda va ser interposada fa més de dos anys i en ella es qüestiona la legalitat de l'aprovació autonòmica del Pla Especial, una actuació que va suposar la requalificació de més de 700.000 metres quadrats de sòl d'especial protecció agrícola i que després de quedar anul·lada per diferents decisions judicials, va tornar a la seua situació original, és a dir, d'especial protecció agrícola.