L'alcalde de la Punta que s'ha rebel·lat contra la ZAL de València: “El desallotjament de 100 famílies va ser un trauma personal”

“El procés de desallotjaments forçosos que vivim els veïns de la Punta va ser un trauma personal, ja que la casa dels meus avis estava entre les afectades; emocionalment em va pesar molt i va haver-hi gent gran que va morir pocs mesos després de tot el procés”.

Així descriu Ignasi Vázquez, alcalde pedani de la Punta per Compromís, la qual cosa va suposar l'expropiació dels terrenys on residien un centenar de famílies quan en els 90 va començar a tramitar-se la construcció de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) del port de València.

Vázquez va anunciar aquest dijous que destinarà la seua compensació econòmica com a alcalde pedani a costejar “les despeses econòmiques del futur contenciós-administratiu en contra del nou pla especial” amb l'objectiu de tornar a paralitzar-lo.

A més, explica que es limitarà a complir les seues funcions d'informar la ciutadania de les comunicacions de l'Ajuntament de València, però que no es reunirà ni amb tècnics del Consistori ni amb els regidors, nou d'ells companys de partit en l'equip de Govern, inclòs l'alcalde, Joan Ribó. “Només atendré els veïns de la meua pedania”, assegura.

Vázquez es rebel·la així davant la recent aprovació per la Generalitat, avalada també per l'Ajuntament, del pla especial de la ZAL que implica l'inici de la tramitació per a la seua posada en marxa.

Tal com explica, no vol ser còmplice del que considera un flagrant incompliment d'una promesa electoral. Segons assegura, el programa de la coalició no parlava de la reversió completa dels terrenys, sinó de la seua recuperació “com a col·lector ecològic amb un procés de participació pública per a definir els seus usos”, alguna cosa que serà inviable si es posa en marxa el polígon.

Vázquez lamenta que en el partit valencianista “tots reconeixen en privat que no s'havia d'haver aprovat el pla especial”, però no obstant això, “el Consell del Botànic ha continuat amb la tramitació de la ZAL, per la qual cosa ha d'assumir la seua responsabilitat política”.

Fins i tot denúncia que hi ha hagut “un moviment per a emmascarar l'aprovació de la ZAL, perquè semble que no s'ha aprovat”.

Per aquest motiu, l'alcalde pedani va demanar aquest dijous als qui s'oposen al pla que “alcen la veu” i va suplicar als responsables polítics “clemència” per a la Punta, que es paralitze la tramitació actual del pla de la ZAL i en cas que no siga així, adverteix que acudirà a la “penosa via judicial” per a corregir “els errors dels nostres polítics”. “Ara, en precampanya electoral, La Punta torna a ser irrenunciable per a Compromís”, adverteix.

Conflicte judicial

La construcció del polígon es va veure embolicat en la polèmica des del principi per l'expropiació forçosa dels veïns de la Punta i per les irregularitats en la tramitació urbanística del projecte, tombat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en 2013, i després pel Suprem en 2015.

De fet, la plataforma 'Horta és Futur, No a la ZAL' ja va anunciar fa unes setmanes que tornarà a recórrer en els tribunals el nou pla especial, ja que continua considerant el sòl com a urbanitzable, quan la justícia en les esmentades sentències va tombar aquesta qualificació.

Segons el col·lectiu, el nou pla especial part una altra vegada de la base errònia que el sòl de la ZAL és urbanitzable, entre altres coses, per a saltar-se l'avaluació ambiental estratègica, quan les sentències declaren nul·la tota la tramitació urbanística; per tant, amb les fallades judicials el sòl torna a la qualificació anterior a l'any 1999, és a dir, no urbanitzable especialment protegit.

La plataforma veïnal i ecologista va presentar un pla alternatiu consistent en la creació d'una gran zona verda i d'horta que connectaria el Parc Natural del Túria, el jardí del Túria del vell llit i el futur parc de desembocadura al costat de Natzaret amb el Parc Natural del Saler i l'Albufera. Segons el col·lectiu, aquesta opció suposaria un cost d'uns 30 milions d'euros.