Cues des de la matinada a València per a obtindre una acreditació de vulnerabilitat en la regularització de migrants: “És un bucle burocràtic”

Sonia i Dorvin, un matrimoni hondureny, han viscut com a família dos processos de regularització. Ella, arribada a Espanya l’estiu del 2024 amb la seua filla, va patir la dana i després va poder acollir-se al procediment extraordinari. Ell, arribat mesos després amb el seu fill major, afronta ara amb il·lusió la regularització que arranca aquest 20 d’abril. “Amb aquest pas de regularització, estem amb l’esperança d’anar un pas avant, de millorar”, assenyala.

Van viure primer a Alfafar i després, en la pedania valenciana de la Torre, on estan en una habitació amb els seus dos fills. Totes dues localitats van ser fortament colpejades per la dana d’octubre del 2024. “Vam haver de vindre d’Hondures, el meu país, fugint pràcticament de la delinqüència i per a oferir-los un millor futur, lluny de la delinqüència als nostres fills”, explica Dorvin, que està en la cua dels serveis socials de València des de primera hora. En el seu cas, ja havia reunit tota la documentació, llevat de l’informe de vulnerabilitat, un requisit introduït a última hora en el decret, que ha pillat molts per sorpresa.

Dorvin és enginyer naval i ja té diverses ofertes d’ocupació en empreses del port de València. La potència portuària de la capital va ser un dels punts cridaners per a mudar-se a València. De moment, explica, no treballa perquè “no puc homologar els meus títols, no puc accedir a una borsa d’ocupació normal, perquè em falta la documentació”, però es mostra esperançat per a treballar amb la seua titulació. Ha tingut treballs precaris per davall de la seua qualificació, i el procés de regularització serà clau perquè puga optar a una ocupació millor.

Demostrar la vulnerabilitat és un requisit complex, quasi una paradoxa. Molts treballen en economia submergida o no tenen contracte de lloguer, cosa que dificulta l’accés a altres tràmits. El ministeri que dirigeix Elma Saiz ja ha reconegut alguna vegada que els migrants que manquen de documentació són, precisament, els més vulnerables.

—Com s’acredita la vulnerabilitat?

—“Com que no tinc vida laboral, llavors aquest és el punt de partida. És un bucle burocràtic que els maneja. La falta d’acreditació ja ho implica”, explica Dorvin.

El formulari es pot obtindre des del web específic de Regularització, però ha de ser validat per l’Administració o per entitats adherides en el Recex. El personal dels serveis socials emplena amb els sol·licitants els documents.

Silvia ja té el permís de residència des de fa temps. En el seu cas, conta que va ser més fàcil, va veure més “voluntat” de les administracions per a resoldre els problemes. “El problema no és aconseguir el paper, sinó el procés d’estrangeria, aconseguir cita, el procés per a les empremtes”, narra. Amb la dana, explica, els van demanar un certificat d’empadronament i demostrar que no tenien antecedents penals al seu país d’origen. “Vam haver de buscar un hacker i pagar 40 euros per a tindre cita”, explica. La primera cita amb estrangeria la van obtindre gràcies a Càritas: “Les ONG van fer bastant costat, va ser més ràpid”, conta aquesta dona, que actualment treballa en hostaleria.

Amb tot, assenyala, s’enfronten a conflictes com el problema d’habitatge, que ha crescut de manera brutal, explica mentre mostra alguns anuncis de lloguer que ha anat recopilant. Ara paga 700 euros per una habitació, però ha de mudar-se perquè el propietari, amb qui comparteixen pis, s’ha casat i els diu que no pot haver-hi tanta gent empadronada en l’habitatge. Per un pis als afores de València li demanen 1.200 euros, un immoble de dues habitacions, però el propietari no vol que siguen una família a la casa, els diuen que només parelles.

Les cues en l’Ajuntament de València han començat de matinada, amb desenes de persones plantades hores abans d’obrir. Algunes fins i tot comenten que hi han passat la nit per a poder obtindre el tràmit com més prompte millor, atés que la validesa d’alguns certificats, com el d’antecedents penals, caduca. Des de primera hora, el nombre de persones a l’espera s’ha incrementat per centenars, ocupant quasi cent metres de manera constant. El consistori ha enviat uns quants equips de la unitat de seguretat ciutadana (la USAP) per a mantindre el control de les cues, de manera dissuasiva, en una jornada sense incidents. A les 11, els serveis municipals demanaven als interessats que pararen de fer cua i els instaven a tornar l’endemà. La quantitat de persones que esperava ja feia veure que no podrien assumir-se totes les peticions en l’horari d’oficina.

La barrera lingüística s’ha fet evident, amb persones extracomunitàries amb problemes per a comprendre els formularis o plantejar els seus dubtes en la cua. Amb tot, els serveis municipals han estat presents al carrer, tractant d’aclarir els tràmits.

L’alcaldessa de València diu que ha sigut “un bunyol”

L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha titlat de “vertader bunyol” del Govern d’Espanya el procés de regularització de persones estrangeres perquè ha “bolcat” als municipis gent que deambula “sense informació i sense conéixer bé el procés”, cosa que ha qualificat de “barbaritat” contra els ajuntaments.

La dirigent popular assegura que s’envien ciutadans d’altres municipis a l’Ajuntament de València i ha demanat una revisió dels empadronaments especials. “Tots els municipis tenen oficines del padró i poden fer informes de vulnerabilitat, perquè tenen serveis socials”, ha apuntat. “Col·laborar és per a tots i, si no, crec que algú no complint la seua faena”, segons l’alcaldessa.