Detecció ràpida de brots i PCR a contactes de positius, claus de la baixa incidència del virus al territori valencià

Les casualitats poques vegades es donen i menys en una situació tan greu com la pandèmia actual. Segons les dades del Ministeri de Sanitat, a 2 d’octubre la Comunitat Valenciana és la que menys incidència acumulada té de contagis, amb 103,84 positius per cada 100.000 habitants en els 14 dies anteriors i 42,13 en les set jornades anteriors.

La mitjana espanyola ascendeix a 269,49 infectats per cada 100.000 habitants en les dues últimes setmanes i a 110,64 en una setmana. Madrid, la comunitat pitjor parada 14 dies arrere presenta 647,91 casos i 234,42 en l’acumulat d’una setmana, període en què la supera Navarra, amb 330,63 casos per cada 100.000 habitants.

Tant l’alta densitat poblacional com el fet de ser una destinació turística potent són factors que eleven de manera exponencial el risc de transmissió. No obstant això, per què llavors la Comunitat Valenciana, que inclou la tercera àrea metropolitana més gran, com és València amb 1,5 milions d’habitants, i tot i ser un dels principals referents turístics d’Espanya presenta una incidència tan baixa de contagis?.

Les claus en són diverses i tenen més a veure amb un procés de reestructuració pel qual es va apostar fa anys i que ara permet un seguiment dels contagis quasi en temps real, que amb inversió pura i dura en infraestructures o PCR massives.

Segons la sotsdirectora d’Epidemiologia de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, Herme Vanaclocha, “l’any 2005 es va iniciar un projecte en què s’entenia que havien d’estar en una mateixa xarxa coordinada i integrada microbiòlegs, infectòlegs (especialistes dels hospitals en malalties infeccioses) i epidemiòlegs de Salut Pública que porten el control del que passa als hospitals i fora d’ells”.

Vanaclocha explica que es va crear “un sistema d’informació potent i integrat, una xarxa que en tres anys va aconseguir connectar-se a tots els laboratoris, que notifiquen cada dia tot el que passa i tot el que veuen, per la qual cosa se sap tot el que passa en el sistema públic quasi en temps real”.

Amb aquesta base de coordinació ja greixada, explica, “es debaten i s’estableixen els protocols d’una manera molt més ràpida, perquè partim d’una base de molts anys funcionant en xarxa”.

D’altra banda, malgrat que Salut Pública, com en la resta de les autonomies, té una estructura feble, es va apostar “des del primer moment per treballar de manera connectada amb atenció primària, de manera que es pot accedir directament a l’historial de qualsevol pacient i, quan a un sospitós se li fa la PCR, ja se sap qui són els seus convivents perquè es queden aïllats fins que hi haja un resultat de la prova; tot això agilita molt l’estudi de contactes”.

La baixa taxa de PCR és una de les qüestions que critica l’oposició en l’autonomia valenciana, com a explicació d’aquesta incidència de contagis reduïda. Certament, entre el 22 i el 28 de setembre es van fer 1.087,04 proves per cada 100.000 habitants, la xifra més baixa d’Espanya, només superada per Melilla i Ceuta.

Vanaclocha ho argumenta: “El nostre enfocament no és fer PCR massives perquè sí, això no talla el virus; cal fer-ho d’una manera molt focalitzada a tot aquell que ha pogut estar en contacte amb positius, però fer per fer no té molt de sentit”.

A més, afig que la Comunitat Valenciana té “el triple de brots que altres comunitats, però molts menys contagis, perquè aquests focus es detecten ràpidament i mitjançant PCR a aquests grups i als seus contactes es confina els positius i es talla la transmissió, aquesta és la clau”.

Tota aquesta organització també ha permés tindre un seguiment molt exhaustiu de l’evolució de la pandèmia al territori valencià i adoptar mesures concretes quan s’ha considerat: “Vam passar moments difícils en la segona i la tercera setmana d’agost i va ser quan es va decidir tancar l’oci nocturn, entre altres mesures, com ha sigut després confinar poblacions com Benigànim o prohibir les reunions de més de 10 persones a la ciutat de València. Si ara mateix no s’adopten mesures més dures és perquè la situació no ho necessita, però això pot canviar de la nit al dia i, si s’han d’endurir, es farà”.

Sobre l’alta incidència del virus a Madrid, Vanaclocha prefereix no entrar en anàlisis concretes, però sí que considera que “ho té complicat per la mobilitat i la densitat de la població tan altes”.

Com a reflexió general, comenta que “s’ha deixat d’invertir molt en Salut Pública i pot ser que l’afecció del virus en cada comunitat autònoma tinga relació amb la situació en què s’haja deixat aquest departament”.

Així doncs, llança un advertiment: “La situació en Salut Pública és molt precària, cal invertir en especialistes, perquè en qüestió de dos o tres anys ens jubilarem la majoria i no hi ha substituts”.

Recursos materials i mesures especials

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha adoptat una sèrie de mesures aquest estiu que han servit per a contindre la transmissió. Entre aquestes, a principis del mes de juliol es va aprovar el tancament de l’oci nocturn a la ciutat de Gandia, es va confinar a l’agost la localitat de Benigànim i es van adoptar mesures especials per a la ciutat de València, a causa de l’evolució epidemiològica que presentava en aquest moment.

Quant a mitjans materials, des de l’inici de la pandèmia s’han adquirit més de 1.000 tones de productes sanitaris i n’hi ha prou reserves per als pròxims 6 mesos, i s’ha incrementat el personal sanitari un 16% amb més de 10.000 treballadors extra als hospitals i als serveis de Salut Pública.

Sobre la disponibilitat hospitalària, s’ha duplicat la capacitat fins a 19.000 llits, s’han augmentat les places d’UCI fins a 1.200 (un 24% més que en la primera onada), s’han duplicat els respiradors fins a 900, s’han habilitat tres hospitals de campanya amb capacitat per a 1.580 persones i s’han adquirit equips per a fer fins 14.000 PCR diàries.

Com en altres comunitats, la pressió sobre l’atenció primària és molt gran i no deixa de generar problemes, com les protestes d’aquesta setmana dels sanitaris dels centres de salut, que exigeixen més mitjans. La Generalitat Valenciana ha anunciat que iniciarà un procés d’equipament per a modernització i digitalització de l’atenció primària, amb l’adquisició i repartiment d’un total de 6.600 equips informàtics i 4.000 càmeres web que es completarà al final d’enguany.