De la Fórmula 1 als Gay Games o a la Capital Mundial del Disseny: el canvi d’orientació dels grans esdeveniments a València

València va presentar dilluns el projecte amb què opta com a finalista a acollir els Gay Games 2026, una proposta que es basa en el caràcter de la ciutat com a “referent de diversitat i inclusió, d’igualtat i de motor de l’esport en tots els àmbits”. La capital valenciana competirà amb Munic (Alemanya) i amb Guadalajara (Mèxic) per aconseguir ser la seu d’aquest esdeveniment, una decisió que es coneixerà el mes vinent de novembre.

Aquesta mena de jocs olímpics LGTBI, en què participen 15.000 esportistes i que congreguen 100.000 visitants, encarnen a la perfecció el gir que ha fet la ciutat quant a l’estratègia de promoció des que el 2015 va canviar el color polític de les institucions, principalment de l’Ajuntament i de la Generalitat Valenciana, on, després de l’època d’hegemonia del PP, van accedir governs d’esquerres, amb Joan Ribó i Ximo Puig respectivament al capdavant de les institucions, optant per acollir esdeveniments econòmicament sostenibles i que aporten valor afegit en matèria de sostenibilitat, inclusió o innovació.

Durant els anys de mandat de Rita Barberá a l’Ajuntament i de Francisco Camps en la Generalitat, es va optar per esdeveniments amb costos milionaris i fins i tot urbanístics que han estat immersos en investigacions judicials. Van ser els casos dels grans premis de Fórmula 1 que es van celebrar en el circuit urbà de València entre el 2008 i el 2012, del qual encara queden per pagar 15 milions d’euros i que manté fracturats els barris del Grau i Natzaret, o de la visita del papa amb motiu de la V Trobada Mundial de les Famílies el 2006.

Altres, com els Jocs Europeus de la Mediterrània, que implicaven la construcció d’una vila olímpica amb 1.500 habitatges al Parc Natural de l’Albufera, on es va proposar a més un tren monorail per la costa des de Pinedo fins a Cullera, per sort no es van portar avant, encara que això no va evitar que suposaren un cost per a les arques públiques: l’Instituto Nóos es va embutxacar 3,5 milions procedents de la Fundació Turisme València (dependent de l’Ajuntament) i de la Ciutat de les Ciències (CACSA) per aquest projecte i per les jornades Valencia Summit entre els anys 2004 i 2006.

Des del 2015, la ciutat ha passat d’aquests projectes faraònics i d’imatges com la de Camps i Barberá rodant en un Ferrari pel circuit urbà en plena crisi econòmica, a fotos com la de Ribó subscrivint amb el director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) un memoràndum amb diversos compromisos sobre agricultura, pesca, alimentació, desenvolupament de l’economia rural i costanera i sostenibilitat dels sistemes alimentaris, així com l’educació d’allò públic i la reducció de desaprofitaments alimentaris, amb motiu de la capitalitat mundial de l’alimentació.

El 2017 es va celebrar a València la tercera cimera dels signants del Pacte de Milà, en què es va elaborar la “Declaració de València”, un manifest que demana més implicació de les administracions locals i regionals en els processos de governança en qüestions d’alimentació, canvi climàtic, lluita contra la fam i protecció del petit productor. També en sobirania alimentària, nutrició i desaprofitament alimentari. A més, es va crear el 2019 el Centre Mundial per a l’Alimentació Sostenible (CEMAS) amb seu a València.

Aquell any mateix, València va ser designada Capital Mundial del Disseny, un esdeveniment que suposarà al llarg de l’any que ve un programa d’actes per a construir la “cohesió de la societat valenciana des del seu teixit creatiu” i impulsar l’economia amb perspectiva social. Es preveu l’arribada de 50.000 visitants relacionats amb el món del disseny i un impacte econòmic pròxim a 29 milions d’euros.

Més recentment, al setembre de l’any passat, la ciutat va optar a ser Capital Europea de la Innovació, encara que finalment el reconeixement va recaure a Lovaina (Bèlgica). La defensa de la candidatura de València va estar marcada per la polèmica, ja que el regidor d’Innovació de l’Ajuntament, Carlos Galiana, abillat amb una màscara que li tapava la boca, es va limitar a escenificar amb gestos, mentre la veu que s’escoltava gravada prèviament era d’una altra persona.

La presentació de la candidatura de València com a seu dels Gay Games confirma el canvi de gir esmentat en els grans esdeveniments respecte del que es feia en el passat. La regidora d’Esports de València, Pilar Bernabé, va assegurar dilluns que l’organització no inclou el pagament de cap mena de cànon i que l’única despesa seria la derivada de les inversions necessàries per a condicionar instal·lacions, sense que estiga prevista la construcció específica de cap nou equipament.

Tan sols la Copa de l’Amèrica es podria reeditar en un futur, encara que el president del Govern valencià, Ximo Puig, va deixar clar dilluns que dependrà del fet que el cost econòmic siga “racional”.

“Qualsevol esdeveniment que es faça en termes de racionalitat econòmica i que puga servir per a dinamitzar l’economia i la societat i projectar la imatge de la Comunitat Valenciana el secundarem”, va dir Puig.

Tal com va informar aquest diari, la 37 edició de la Copa de l’Amèrica manca en aquests moments de seu davant la falta d’acord entre el Team New Zealand, últim vencedor, i les autoritats neozelandeses.

El termini exclusiu que tenen totes dues parts per a aconseguir un acord ha expirat i això obri el ventall a altres seus interessades, una ocasió que ha aprofitat el Club Nàutic de València per a treballar en una candidatura, segons va avançar Nauta 360.