Gabriel Rufián, 'candidat' de Compromís per Alacant

Totes les enquestes publicades durant l'últim any atorguen a Compromís més d'un 20% dels vots si hui se celebraren eleccions autonòmiques. Malgrat aquest resultat històric —Mónica Oltra va obtindre un 18,71% el 2015, el millor registre electoral de la coalició valencianista—, la suma amb el PSPV-PSOE podria no ser suficient per a retornar la Generalitat a l'esquerra el 2027 a causa del desgast a Madrid de la formació que dirigeix Diana Morant. Com a conseqüència de la gestió de la dana i de l'impuls de Vox, els comicis de l'any que ve per a presidir el Palau de la Generalitat podrien decidir-se per un grapat de vots.

Davant aquesta tessitura, totes les forces d'esquerres de la Comunitat Valenciana són conscients de la importància de no perdre ni un sol vot. El 2023, 120.000 votants progressistes que es van quedar a casa van enviar socialistes i valencianistes a l'oposició. També comparteixen la idea que la marca Compromís ha de ser el pal de paller sobre el qual gire la unitat de l'esquerra i que el candidat d'aquest espai serà el valencianista Joan Baldoví.

L'acord amb Esquerra Unida del País Valencià està pràcticament tancat i serà, previsiblement, el capítol més senzill. L'aliança o integració amb Podem, com ja va ocórrer en eleccions anteriors, es presenta més complexa, encara que hi ha voluntat per totes dues parts de mostrar-se raonables en les seues exigències i línies roges. Un lloc d'eixida en les llistes per Alacant o València per als morats, juntament amb un reconeixement polític visible, podria evitar que la formació de María Teresa Pérez i Irene Montero concorreguera en solitari. Esquerra Unida i Podem van sumar el 2023 al voltant de 88.000 vots, uns sufragis que, afegits a la candidatura liderada per Compromís, podrien alterar significativament el resultat electoral.

Amb una capacitat negociadora menor, però amb una basa electoral que consideren rellevant, Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), la marca valenciana del partit de Gabriel Rufián, Oriol Junqueras i Joan Tardà, afronta les possibles converses. Els independentistes van obtindre només 4.570 vots en les eleccions a la Generalitat del 2023, però la figura de Rufián s'ha convertit en un potent element mobilitzador per a una part de l'esquerra de tot Espanya, també a la Comunitat Valenciana, com es va poder observar divendres en l'acte que va compartir amb Mónica Oltra.

Però aquest acte no ha sigut l'únic del polític de Santa Coloma a la Comunitat Valenciana en què es van desbordar totes les expectatives i centenars de persones es van quedar fora per falta d'aforament. Va ocórrer, per exemple, amb els 800 assistents a Petrer (Alt Vinalopó, Alacant), 450 a Onil (l'Alcoià, Alacant), 350 a Potries (la Safor, València) i 250 a Alboraia (l'Horta Nord, València). En comarques d'Alacant on Compromís sol obtindre resultats més discrets, Rufián desperta un interés considerable.

Fonts d'ERPV, que manté candidatures conjuntes amb Compromís en municipis com Algemesí, admeten la seua posició de debilitat, però sostenen que Rufián —un independentista català conegut per gran part del públic per les seues intervencions en castellà— té capacitat per a mobilitzar sectors als quals Compromís no arriba amb facilitat. “Podria cobrir l'espai al qual la coalició valencianista té més dificultats per a arribar, especialment al sud d'Alacant i a les comarques del Vinalopó”, expliquen. La imatge de Rufián demanant el vot per a Baldoví en ciutats com Oriola, Torrevella o Elda és una de les hipòtesis que manegen.

Els republicans sostenen que un Rufián bolcat en la campanya valenciana podria contribuir a traure de l'abstenció nombrosos votants d'esquerres. Com en l'acte de divendres amb Oltra: un ple absolut al parc de Capçalera del Túria i un ambient de gran entusiasme. “Hi havia il·lusió per frenar l'onada reaccionària i perquè la Comunitat Valenciana, la quarta autonomia d'Espanya per població i PIB, torne a aplicar polítiques d'esquerres com les desenvolupades entre el 2015 i el 2023”, afirmen.

A Compromís no comparteixen plenament aquesta anàlisi i consideren que l'anomenat efecte Rufián podria diluir-se els pròxims mesos. El principal partit de la coalició, Més Compromís, està disposat a donar marge a Mónica Oltra a València ciutat per a construir una candidatura àmplia que transcendisca les sigles de Compromís i integre Podem, ERPV i EUPV, encara que sempre sota el lideratge de la marca valencianista.

En l'àmbit autonòmic, dins de la coalició defensen que l'estratègia ha de centrar-se a captar el vot que puga perdre el PSOE pels diferents casos de corrupció que l'afecten i pel desgast acumulat després d'anys de govern. Significa això renunciar a una candidatura unitària? La resposta continua oberta.

Ara per ara, els únics contactes avançats per a articular una llista conjunta davall el paraigua de Compromís s'han produït amb Esquerra Unida. Amb Podem, tot i la millora de la relació amb l'equip de María Teresa Pérez, les converses no han començat. Igual que amb l'Esquerra Republicana de Rufián.

Tot i això, els republicans donen la mà a la coalició valencianista. Els indults i l'amnistia impulsats pel PSOE per a dirigents independentistes com Oriol Junqueras han contribuït al fet que ERC i la seua marca valenciana, ERPV, siguen percebudes hui com a forces menys tòxiques per una part de l'electorat valencià d'esquerres que fa només uns anys. “L'esquerra ja ha superat el fantasma de l'anticatalanisme”, assenyalen.