El Govern només ha invertit tres milions d’euros a les platges del sud de València des que es van fer els dics del port el 2012

València és una de les poques grans ciutats que pot presumir de tindre una àmplia línia de costa enclavada en un parc natural com és l’Albufera.

No obstant això, aquesta franja litoral en què se situen les platges de Pinedo, el Saler, l’Arbre del Gos o el Perellonet, juntament amb els seus ecosistemes dunars que exerceixen de barrera entre la mar i el llac, està cada vegada més amenaçada i en regressió constant, principalment com a conseqüència de les diferents ampliacions del port de València.

De fet, segons l’‘Estudi sobre dels canvis del front dunar i les platges del sud com a conseqüència del temporal Gloria. Actualització de les línies de costa’ coordinat pel doctor de la Universitat Politècnica de València Josep Pardo Pascual, entre els anys 2015 i 2020 s’han perdut 427.498 metres cúbics d’arena en tot aquest front marí, dels quals 168.744 metres cúbics corresponen a les dunes, que han provocat una reculada en molts sectors del Saler i una forta baixada a la cota de la platja, per la qual cosa la capacitat de defensa de la platja s’ha reduït substancialment.

Quant a l’amplària de les platges, la que més metres d’arena ha perdut és la de Pinedo (entre espigons) amb una reducció de 10,10 metres, seguida de la del Recatí (centre), amb una reculada de 7,3 metres, i de la del Saler, que ha perdut 6,6 metres en els últims cinc anys.

Malgrat aquesta situació, des que van acabar les obres dels dics de recer de la polèmica ampliació nord del port de València l’any 2012, moment en què s’accelera la regressió de les platges per l’efecte ombra de la infraestructura, la Demarcació de Costes dependent al Ministeri de Transició Ecològica tan sols ha invertit 3,2 milions d’euros en la millora d’aquestes platges.

Tal com han informat fonts ministerials, en el mateix període s’han mogut 193.696 tones d’arena per regenerar dunes i platges, unes faenes que solen tindre un efecte molt temporal per l’impacte de les tempestes i l’augment del nivell de la mar.

La quantia econòmica destinada a les platges inclou demolicions d’edificacions que s’han anat fent al llarg dels anys, com ara el col·legi Sebastián Burgos o de l’antic poliesportiu. Per a enguany està pendent d’executar una inversió valorada en 550.000 euros consistent en un transvasament de 61.000 tones d’arena de la platja del Cabanyal a la de la Garrofera per a regeneració dunar.

A fi de pal·liar el procés d’erosió que experimenten les platges situades al sud del port, la Demarcació de Costes de València, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica, va redactar i va traure a informació pública al juliol de 2019 el projecte ‘Regeneració de les platges del Saler i la Garrofera (València)’, que preveu una inversió de 28,5 milions d’euros. No obstant això, ha passat ja quasi un any i mig i no s’ha tornat a saber res més d’una actuació que l’alcalde de València, Joan Ribó, ha reclamat nombroses vegades.

L’objectiu del pla és la “restitució de la línia de riba actual a la seua posició l’any 1965 mitjançant l’abocament de 2,4 milions de metres cúbics d’arena procedent d’un jaciment submarí situat davant del litoral valencià i la prolongació de la Gola del Pujol que permetrà el suport del material abocat”.

D’aquesta manera, “l’amplària de platja seca s’incrementarà fins a 70 metres en les seccions més compromeses i, per consegüent, suposarà la protecció del Parc Natural de l’Albufera situat en el redós de les platges objecte de l’actuació”, en concret, les de l’Arbre del Gos, el Saler i la Garrofera.

Segons diu el projecte mateix, “el tram que discorre des del sud del port de València fins al cap de Cullera està en un estat de regressió greu degut principalment a la falta d’aportacions sedimentàries del riu Túria i de la costa al nord del port, a l’efecte ombra i de difracció que provoquen les obres de recer d’aquest port i al transport de sediments longitudinal continu net cap al sud que provoquen els temporals més energètics”.

La conseqüència principal de tots aquests factors és que “en l’actualitat el procés regressiu amenaça, de manera especial, els ecosistemes de la Devesa, per l’estrenyiment de la restinga que tanca l’Albufera, per la qual cosa cal intervindre-hi per evitar que continue el desgast, que suposa un risc imminent per a la conservació dels hàbitats que constitueixen l’ecosistema del Parc Natural de l’Albufera”.