Habitatges protegits del polèmic residencial d’Alacant que van guanyar càrrecs del PP, de lloguer a 1.600 euros

Un dels principals objectius que persegueix la promoció d’habitatges protegits és evitar l’especulació, és a dir, l’ús de l’habitatge com un bé per a traure’n una rendibilitat, siga mitjançant una venda o mitjançant un lloguer.

No obstant això, igual que en la validació dels adjudicataris de la polèmica promoció de 140 HPO de platja de Sant Joan a Alacant han fallat tots els controls administratius, gràcies a una normativa que afavoreix la gestió privada dels terrenys públics, tampoc hi ha massa control una vegada s’han venut els habitatges als adjudicataris.

Així ho demostra el fet que el mes d’agost passat aparegueren en el mercat de lloguer uns quants pisos d’aquest residencial promogut per una cooperativa sobre uns terrenys que va comprar a l’Ajuntament per 6,6 milions d’euros. Almenys una d’aquestes cases va estar anunciada en el portal immobiliari Idealista per 1.600 euros al mes, encara que al cap de poc de temps va desaparéixer l’anunci, bé perquè va acabar arrendant-se o bé en adonar-se el propietari que cometia una irregularitat.

La raó és perquè la normativa autonòmica obliga els adjudicataris d’un habitatge públic en règim de compravenda a empadronar-s’hi i a destinar-lo a residència habitual. A més, en el cas dels de règim de lloguer, el preu és taxat per l’Administració per a evitar que es puga especular.

Sobre aquest tema, el portaveu de Compromís a l’Ajuntament d’Alacant, Rafa Mas, ha instat l’alcalde del PP, Luis Barcala, que “envie la Policia Local” davant la constatació que nombrosos d’aquests domicilis “de luxe” s’ofereixen per a llogar en portals especialitzats “per 1.000, 1.200 o 1.300 euros al mes”. Mas ha assegurat a preguntes d’elDiario.es que han pogut constatar que hi ha persones vivint en el residencial que no hi estan empadronats i que hi ha també adjudicataris que viuen a l’estranger, incomplint la normativa autonòmica.

Per a Compromís, “cal anomenar les coses pel seu nom i això és una trama criminal de què l’alcalde haurà de donar explicacions”, per a això els grups de l’esquerra han exigit un ple extraordinari sobre l’assumpte perquè Barcala “done la cara”. El ple s’esdevindrà dijous.

Acompanyat per la portaveu adjunta en les Corts Valencianes, Aitana Mas, la portaveu d’Habitatge en la cambra, María José Calabuig, i el portaveu en la Diputació, Ximo Perles, Mas ha assegurat que l’alcalde d’Alacant “no fa absolutament res, perquè, òbviament, és el presumpte capitost d’aquesta trama criminal organitzada” siga de manera directa o indirecta.

Un informe municipal va advertir de possibles irregularitats

Com ha informat aquest diari, l’Ajuntament ha presentat una denúncia en la Fiscalia perquè faça les diligències d’investigació pertinents a fi que s’esclarisquen els fets. En la denúncia, a què ha tingut accés aquesta redacció, s’inclou un informe de l’Àrea de Patrimoni en què s’adverteix de possibles “conflictes d’interés” en l’adjudicació de la polèmica promoció d’habitatges públics (HPP) a la platja de Sant Joan.

En l’escrit, de nou pàgines, s’informa que, conclosa la construcció dels habitatges de la Condomina ‘Les Naus’, en la cotitzada platja de Sant Joan d’Alacant i amb piscina, gimnàs i pistes de pàdel i tenis, i estant molt pròxim el tancament de l’expedient, la cooperativa va remetre al consistori un llistat dels immobles HPP lliurats juntament amb els noms i els cognoms dels beneficiaris i l’acreditació que cadascun complia els requisits legals.

En estudiar el document, el Servei de Gestió Patrimonial municipal va constatar que entre els compradors adjudicataris hi havia algunes persones que mantenien relacions de parentiu o un altre vincle amb empleats o càrrecs de l’ajuntament que van poder participar en fases rellevants de l’expedient.

L’informe de Patrimoni també va assenyalar “possible incompliment de les condicions legals d’accés als HPP construïts, bé per no complir-les directament, bé per haver faltat a la veritat o haver-la omés a l’hora de declarar-los, ja que hi ha supòsits en què la mera condició, nivell i categoria dels adquirents farien previsiblement impossible la compatibilitat amb els requisits de capacitat econòmica exigibles”.

La regidora d’Urbanisme, Rocío Gómez, els dos fills i un nebot de la funcionària i directora general d’Organització Interna, Contractació Pública i Gestió de Fons, María Pérez-Hickman, i Francisco Nieto, arquitecte municipal d’Urbanisme, haurien adquirit quatre immobles d’aquest residencial. Després del terratrémol polític que ha suposat l’assumpte, tant l’edil com la directora general han anunciat ja la dimissió.