L’alcalde de Cortes reconeix que va crear “una convocatòria ‘ad hoc’” per a la candidata del PP, partit que dona suport a una moció de cesura contra ell

Pilar Navarro, en el cartell electoral de les passades eleccions.

Si vosté està empadronat a Cortes de Pallars té moltes possibilitats de ser contractat per l’Ajuntament. Almenys un centenar dels seus 900 veïns cobren un sou públic. Els primers, els regidors, que conformen un estrany govern de concentració amb repartiment de delegacions entre PSPV-PSOE, PP i Compromís. 6 dels 7 regidors cobren del consistori, malgrat que l’article 75 bis de la llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, afirma que els membres de corporacions locals inferiors a 1.000 habitants només podran ser retribuïts “excepcionalment” i de manera parcial, com és aquest cas. L’alcalde, Fernando Navarro, ingressa el 75% del salari establit anualment a aquest efecte en la Llei de pressupostos generals de l’Estat, per la qual cosa percep 31.918,78€ anuals dividits en 14 pagues. María Rosa Robledo, tinent d’alcalde, també socialista, i David Gras, del PP, guanyen el 70% del salari, 29.790,86€. Els segueixen José Moltó, del PSPV-PSOE, i els dos exregidors de Compromís, David Herrera i Sonia Iranzo, amb jornades parcials del 65% i jornals de 27.662,94€. Aquests últims es van donar de baixa de Compromís fa un parell de setmanes per unir-se al PP en una moció de censura contra l’alcalde que es va anunciar divendres passat.

L’únic regidor sense sou públic és Miguel Ángel Llobera, que regenta un dels bars més coneguts de la localitat. Llobera va substituir el 25 de juny Pilar Navarro, cap de llista del PP, que va passar d’ingressar el seu salari parcial al 70% a treballar a l’Ajuntament com a personal no funcionari de gestió d’expedients de contractació. El sou actual de Navarro és similar al de regidor, però sense la necessitat d’haver de barallar-se cada quatre anys pel lloc en les llistes i sotmetre’l després a l’escrutini de les urnes. L’alcalde, Fernando Navarro, va reconéixer a elDiario.es que aquesta plaça es va crear ad hoc per a l’altra Navarro. De fet, tots dos coincideixen en cognoms: Navarro Pardo. Però no són família, encara que el comportament de l’alcalde poguera semblar-ho. “Hem de resoldre el teu tema”, li va dir un dia. I el “tema”, com és sabut i notori al poble, és que Pilar Navarro ha de cuidar sola dels seus pares dependents, ja que és filla única. “Amb la qual cosa crearem aquesta plaça de contractació, exigirem que siga llicenciada en Dret, que tinga coneixements en administració pública”, relata Navarro, l’alcalde, que subratlla: “Vam fer una convocatòria ad hoc; efectivament només s’hi va presentar ella”.

La plaça es va publicar per via d’urgència el 13 de juliol. Setmanes abans, el 25 de juny, Pilar Navarro havia renunciat sorprenentment a l’acta de regidora. Al cap de tres dies es va retirar l’anunci del web de l’Ajuntament i només va poder llegir-se en el perfil de Facebook de la corporació. Les bases, amb data, però sense signatura, exigien estar empadronat en el municipi almenys un any i els requisits de formació i titulació mancaven de punts de barem. El 30 de juliol es va assignar una contractació sense controvèrsies. Tal com va expressar l’alcalde, Navarro va ser l’única aspirant i es va incorporar a l’Ajuntament el 6 d’agost després d’abandonar la seua responsabilitat com a segona tinenta d’alcalde i de l’àrea de Benestar Social i Igualtat. També de Transparència i Bon Govern. Navarro va deixar el Portal de Transparència congelat el tercer trimestre del 2016 i sense possibilitat de saber a què es destinen des de llavors els 4 milions de pressupost anual de Cortes, una quantitat inusual en pobles tan minúsculs, i tot això fruit dels impostos tan elevats que abona Iberdrola per utilitzar la mola de Corts en la creació d’energia elèctrica.

Una causa penal fugaç

El lloc ad hoc de Navarro a Navarro no és l’única polèmica associada a l’exregidora del PP, que va arribar a estar investigada fugaçment al març del 2016 en el Jutjat d’Instrucció número 1 de Requena a causa d’un presumpte cas de corrupció per la redacció del PGOU, irregularitats en contractes d’assessorament tècnic vinculats a arquitectura i enginyeria i sobrecostos en les obres del centre social. En aquells dies, Navarro era la mà dreta de l’alcalde del PP, Alberto Sáez, al seu torn home de confiança del també investigat, en Taula, expresident de la Diputació de València, Alfonso Rus. La causa es va iniciar el 2013 arran de la denúncia d’un particular i va tindre dos escorcolls de la Guàrdia Civil: el 17 de setembre de 2014 i el 3 de març de 2016. A l’abril d’aqueix últim any, es va arxivar. Sáez es va apartar de la primera línia política i Navarro es va convertir en el referent del PP en la localitat i cap de llista en les eleccions passades amb el premonitori lema de “Per tu i per a tu”.

Aquest diari va intentar contrastar amb l’exregidora la “convocatòria ad hoc” de contractació, però Navarro va tallar abruptament la telefonada. Després d’un missatge escrit sol·licitant-li la seua opinió, va ser l’alcalde qui va contactar amb elDiario.es per rebutjar el que havia explicat en la conversa anterior. “En cap moment he dit que he creat un lloc de treball ad hoc per a una persona, sinó per a una persona que tinguera coneixements d’administració pública, que fora llicenciada en Dret, perquè havia de treballar amb lleis de contractació, i que ens desembossara el tema de les licitacions”, es va contradir. “No es deia que visquera al poble”, va prosseguir, encara que les bases recullen l’obligació d’estar-hi empadronat. “En cap moment ho dic, perquè és una il·legalitat [aquest tipus de contractació]”, va reconéixer. I va culminar negant fins a cinc vegades: “D’ad hoc, res”.

Per part seua, David Gras, excompany de partit de Navarro, va justificar la seua contractació “perquè té la carrera de Dret i el secretari i l’alcalde van dir que havia de ser així”. I David Herrera, exregidor de Compromís, va titlar de “maniobra estranya” l’arribada de Navarro i va apuntar al primer edil: “L’ha col·locada a treballar a l’Ajuntament”. Gras i Herrera són els principals impulsors de la moció de censura contra l’alcalde prevista per a la setmana del 5 d’octubre.

 

Etiquetas
Publicado el
21 de septiembre de 2020 - 22:46 h

Descubre nuestras apps

stats