L’alt càrrec de Mazón citat per la jutgessa de la DANA es desdiu: la Generalitat és la “sisena alternativa” per a vigilar el Poio

El director general de Medi Natural de la Generalitat Valenciana, Luis Gomis Ferraz, ha remés un nou informe a la jutgessa de la DANA en què matisa la versió inicial sobre el seu paper el dia de la barrancada que va deixar 228 morts. L’alt càrrec de l’executiu autonòmic de Carlos Mazón, citat a declarar com a testimoni per la magistrada, va reconéixer el matí del dia de la catàstrofe que la competència de vigilar els cabals dels barrancs també corresponia a la Generalitat, tal com va revelar elDiario.es el 25 de novembre passat. Quasi cinc mesos després, va reconéixer en un primer informe remés a la instructora que va oferir al departament autonòmic d’Emergències els agents mediambientals de la Generalitat per a vigilar els barrancs, sense rebre cap resposta. No obstant això, en un segon escrit dirigit a la jutgessa, del 8 de maig passat, l’alt càrrec se’n desdiu. Si bé en la seua nota interna del matí de la DANA assegurava que la Generalitat també té “encomanada” la funció de “seguiment de cabals en rius, barrancs, sistemes de regulació i zones inundables” i en el seu primer escrit davant la magistrada va confirmar que va oferir a Emergències la vigilància, en una segona comunicació a la instructora, firmada el 8 de maig passat, Luis Gomis assegura que la “competència directa, principalment i substancialment” correspon a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), blanc predilecte de les crítiques del Govern de Mazón i del PP valencià. 

El director general enumera els organismes que participen en el seguiment de rius i barrancs, segons el Pla Especial d’Inundacions de la Comunitat Valenciana, entre els quals figuren tant la CHX com la Policia autonòmica, els Bombers de la Generalitat o els “agents mediambientals i els recursos adscrits al Servei de Vigilància Preventiva davant el risc d’incendis forestals de la conselleria competent”.

Gomis interpreta que, com que la CHX figura en la llista “en primer lloc”, deté un “paper preponderant”. Així doncs, segons les conclusions de l’alt càrrec, l’organisme presidit per Miguel Polo està “finalment seguit per una pluralitat d’entitats que poden col·laborar, entre les quals estan els agents mediambientals”, que depenen, precisament, de Luis Gomis, que al seu torn s’enquadra en la conselleria que dirigeix Vicente Martínez Mus. Els agents mediambientals, segons Gomis, serien “simplement la sisena alternativa subsidiària que ofereix el Pla d’Inundacions per al seguiment de l’estat dels barrancs”. 

“No obstant això, aquests agents mediambientals són un més dels suports auxiliars entre els quals està també, per exemple, la Guàrdia Civil”, postil·la l’escrit, tractant d’esguitar també l’institut armat. Tanmateix, el Pla d’Inundacions, del qual reprodueix fragments en l’escrit, no atorga específicament una jerarquia, simplement enumera els “organismes” participants en la vigilància de rius o barrancs. 

Una obligació que, segons el parer del director general de Medi Natural, “no competeix a la Generalitat, sinó a la CHX, en primer lloc, i als municipis, en segon”, postil·la. 

El “paper accessori” de la Generalitat

L’escrit també al·ludeix a les actuacions de les confederacions hidrogràfiques, entre les quals destaca l’obligació de “proporcionar” al Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat les dades del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) i els “increments rellevants” dels cabals. Unes dades que, segons ha afirmat la jutgessa, van arribar a Emergències (encara que no a la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat –Cecopi–, tal com va reconéixer un tècnic que va declarar com a testimoni). 

“En aquest llistat d’actuacions que correspon a les confederacions hidrogràfiques, apareix també clarament que és aquesta administració (CHX) la que ha d’informar el centre de coordinació d’emergències dels increments de cabals que puguen resultar rellevants tant en rius com en barrancs”, aprofundeix el director general. 

Luis Gomis conclou que el seu departament autonòmic tenia un mer “paper accessori, complementari i, en qualsevol cas, mai substantiu de la resta dels organismes i cossos descrits en el Pla mateix esmentat abans”. 

L’alt càrrec al·ludeix al “cos propi” de “Policia d’Aigües” amb què compta la CHX, que “poden ser auxiliats en les seues tasques pels guàrdies fluvials”, un personal de la confederació que no són “mers funcionaris públics” i que tenen la “condició d’agents de l’autoritat”. En definitiva, l’escrit considera que la CHX “diposa ella mateixa d’un cos d’agents mediambientals”, en referència a la Policia d’Aigües. 

D’altra banda, l’alt càrrec confirma que “no consta suport documental” que el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat contestara al seu oferiment del 29 d’octubre de desplegar agents mediambientals per a vigilar els cabals. “Tampoc consta a aquesta Direcció General que la CHX, a través dels seus agents mediambientals especialitzats en les tasques de la policia d’aigües, es posara en contacte amb els agents mediambientals dependents de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori”, afig Luis Gomis. 

Qui va vigilar el cabal del barranc de Poio?

L’únic organisme que va proporcionar informació sobre el cabal del barranc de Poio, el desbordament del qual va causar la major part de les defuncions, va ser la CHX mitjançant les dades del SAIH, tal com ha destacat reiteradament la jutgessa instructora de la causa de la DANA.

Per contra, ningú es va desplegar sobre el terreny per a vigilar els cabals. Els bombers, a les ordres del cap del consorci provincial llavors, José Miguel Basset, van ser retirats a les 15.00. Basset, també citat com a testimoni, va assegurar en la comissió d’investigació de la Diputació de València que es van retirar els efectius del barranc de Poio perquè havia descendit el cabal i, a més, era l’hora de dinar. Una afirmació per la qual, posteriorment va demanar disculpes davant les crítiques dels sindicats. Els bombers que van ser retirats fins i tot van presentar el tiquet que demostrava que s’havien procurat el dinar aquella tràgica jornada, desmentint a José Miguel Basset.

Els agents mediambientals, dependents de la Generalitat, tampoc es van desplegar finalment. El director general Luis Gomis va oferir a Emergències els seus efectius sense obtindre resposta per part de la conselleria que dirigia Salomé Pradas, investigada en la causa juntament amb l’ex-secretari autonòmic Emilio Argüeso. 

Gomis va donar ordes aparentment contradictòries en la seua nota interna enviada a les 11.30 del 29 d’octubre. D’una banda, va reconéixer que els agents mediambientals de la Generalitat “tenen encomanada, juntament amb altres organismes”, la tasca de vigilar els cabals. No obstant això, en el primer paràgraf també va demanar als agents mediambientals que “no feren la seua faena en el medi natural” i que es resguardaren en “instal·lacions segures”, com ara ajuntaments o “domicilis”, entre altres.