L’oposició més difícil de la Generalitat Valenciana: tots els aspirants a lletrat del Consell Jurídic Consultiu suspenen

El Consell Jurídic Consultiu, l’òrgan assessor de la Generalitat Valenciana en qüestions jurídiques, no troba lletrats que completen la seua plantilla. L’òrgan estatutari, que emet informes previs a les elaboracions normatives per a les administracions públiques o recomanacions jurídiques, ha declarat desert el procés d’oposició per a cobrir tres places del seu cos de lletrats, després que cap candidat superara les proves.

L’organisme, dirigit per Margarita Soler i altres consellers de prestigi reconegut escollits per les Corts Valencianes, i en què els expresidents valencians poden treballar, va convocar un procés el maig del 2024, amb uns requisits bàsics per a les oposicions en dret: nacionalitat espanyola, estudis de dret i no estar inhabilitat. No obstant això, en el complex sistema de proves han anat caient fase a fase els candidats. El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ha publicat aquesta setmana la resolució que declara desert el procés, després que l’únic candidat que va arribar a la tercera fase no haja obtingut la puntuació mínima requerida per a superar-la. L’òrgan tècnic de selecció ho va resoldre el passat 17 de juliol.

El Consell Jurídic va convocar tres places del cos de lletrats amb rang administratiu A1, el que més salari percep de tota l’Administració. Per a obtindre la plaça calia superar tres proves: un examen escrit i la seua defensa oral, una exposició i un supòsit pràctic. Aquest òrgan resol centenars de consultes a l’any, tant de la Generalitat Valenciana com d’altres administracions de la comunitat autònoma. Només l’últim any va redactar 710 dictàmens, i això que l’executiu de Carlos Mazón i l’actual parlament valencià no han sigut dels més actius en matèria legislativa.

En concret, segons les bases publicades en el DOGV, el primer exercici consisteix a desenvolupar per escrit, en un temps màxim de sis hores, 3 temes triats a l’atzar per l’OTS (òrgan tècnic de selecció) entre tres blocs (que tenen mig centenar de temes): un tema corresponent al bloc de dret civil, un tema corresponent al bloc dret mercantil i un tema del bloc de dret processal. Una vegada conclosos els exàmens, són introduïts en un sobre tancat sota la custòdia de l’OTS, que convoca les persones aspirants per a la lectura pública dels temes que hagen desenvolupat, i aquests han de respondre a preguntes aclaridores sobre els temes exposats. Una vegada llegit el primer tema o transcorreguts deu minuts des de l’inici de la lectura, l’OTS podrà decidir que la persona aspirant abandone la prova per estimar el seu contingut notòriament insuficient, diu el decret.

El segon exercici consisteix a exposar oralment, durant un temps màxim de 60 minuts, cinc temes, trets a l’atzar per la persona aspirant, entre els del programa, dividit en aquests blocs: dret constitucional i autonòmic (un tema); dret de la Unió Europea (un tema); dret administratiu (dos temes); dret penal i dret financer i tributari (un tema). L’opositor insacularà el nombre de temes que corresponguen a cada part del programa, tret de la part del programa que trie, en què podrà insacular un tema més, per a poder eliminar d’aquesta manera un dels temes extrets, a elecció seua.

El tercer exercici, a què només va arribar un aspirant, consisteix en el despatx d’un o més expedients dels que poden ser sotmesos a consulta del CJC, en un termini màxim de huit hores ininterrompudes. Durant la realització d’aquesta prova, els aspirants estan incomunicats i poden consultar els textos legislatius, sense comentaris ni jurisprudència. Cada persona aspirant haurà de proveir-se dels seus propis textos, diuen les bases. Els escrits es llegiran públicament per la persona aspirant, que haurà de contestar les preguntes aclaridores que li dirigisquen els membres de l’OTS.

L’òrgan consultiu té en l’actualitat sis lletrats, que exerceixen les seues funcions en règim de dedicació exclusiva. Tots són nomenats pel president o la presidenta del Consell Jurídic Consultiu després d’haver superat l’oposició. Fins a la data, l’òrgan ha dut a terme tres processos selectius. La llei que regula l’ens els atribueix les funcions d’estudi, preparació i redacció fonamentada de projectes de dictàmens i informes sotmesos a la consulta de la institució. A més, el Reglament preveu que els lletrats i les lletrades informen puntualment el conseller o la consellera designats sobre els assumptes confiats al seu estudi, que lligen la ponència redactada i que facen ús de la paraula en les seccions o les comissions, amb la vènia del conseller o la consellera ponents, quan ho estimen oportú o siguen requerits. Així mateix, han d’assistir tècnicament a la institució i han de despatxar amb els consellers o les conselleres els assumptes que aquests consideren necessaris. Finalment, el Reglament també preveu la possibilitat que els lletrats i les lletrades assistisquen, quan siguen requerits, a les sessions del ple, fent ús de la paraula quan ho sol·licite algun conseller o consellera i amb la vènia del president o la presidenta.