Marta Serrano, gerent d'EMT València: “L'objectiu és reduir l'edat mitjana dels autobusos i millorar les freqüències de pas”

El consell d’administració de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València va aprovar l’1 de desembre passat el nomenament de Marta Serrano Balbuena (Còrdova, 28 d’octubre de 1980) com a nova directora gerent, que es va convertir en la primera dona a ocupar aquest càrrec en els quasi 35 anys d’història de l’entitat.

Serrano és enginyera de Camins, Canals i Ports especialitzada en Transport i Disseny Urbà per la Universitat de Castella-la Manxa i la Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule a Aquisgrà, Alemanya, on va estudiar dos anys. Entre els seus càrrecs més recents està el de directora de Comunicació i Consultoria d’EMT Madrid entre els anys 2015 i 2019, i posteriorment va ocupar el càrrec de cap d’Operacions d’EMT Fuenlabrada.

Quasi sense temps per a posar-se al dia de la situació de l’empresa pública, Serrano ha hagut de fer front a la gestió de l’incendi en les cotxeres de Sant Isidre. D’aquest i altres temes d’actualitat, com les conseqüències del robatori de 4 milions, l’afecció de la pandèmia en el transport públic o les línies mestres per a millorar les freqüències de pas, ha parlat en una entrevista amb elDiario.es.

Què li suggereix que siga notícia que és vosté la primera dona en la història d’EMT València que dirigeix l’empresa?

Ja sabem que el sector està molt masculinitzat, en el transport urbà menys del 10% de treballadores són dones i això és un símptoma que el sector és encara molt masculí, per això és novetat. La cosa més trista és que haja de ser notícia que jo siga la primera dona gerent d’EMT València. També vaig ser la primera en EMT Madrid, que té 70 anys d’història. Al final estem en un sector molt masculinitzat i hem de treballar per canviar-lo, això és fonamental.

En aquest sentit, pensa aplicar alguna mesura per fomentar la paritat en l’entitat?

Hi ha moltes mesures, l’EMT ja té un pla d’igualtat molt potent en què preveu que ha d’augmentar-se la presència de dones en la plantilla de l’empresa i compta amb una mesura pionera a Espanya que és que estableix unes quotes perquè el personal de conducció arribe al 25% de dones. Jo ja posava l’EMT València com a exemple de bones pràctiques abans d’estar ací. És cert que hi ha un problema previ i és que les dones en general treballem menys en el sector i, per tant, és més difícil atraure-les, però per això és important que isquen aquestes notícies, que es pose de rellevància que les dones també podem fer aquesta faena.

Quina valoració inicial fa de la situació general de l’empresa?

Jo crec que l’empresa està en una situació bastant bona en general, encara que és cert que arrossega el problema del frau dels quatre milions i el de la brutal baixada d’ingressos que està havent-hi en el transport públic de tot Espanya. Crec que l’Ajuntament de València com a soci únic de l’empresa té prou múscul financer per a poder tallar aquest problema i després estem tots esperant amb molta atenció la partida dels pressupostos generals de l’Estat que sembla que hi haurà per a transport públic urbà, per aconseguir superar aquest clot econòmic que han tingut totes les empreses de transport.

Quina afecció ha tingut la pandèmia en la demanda de transport públic?

La demanda de transport públic urbà està ara al voltant del 55% o 60% del que seria habitual per aquestes dates de mitjana a Espanya, però el transport de llarga distància ha experimentat unes pèrdues molt més grans i està al 15% o 20% de la demanda habitual. Estem tots esperant que arriben aquestes ajudes al sector, que és un sector fonamental i que s’ha demostrat que és un sector essencial. Durant la pandèmia els autobusos han continuat funcionant.

Serien prou els 15 milions que correspondrien inicialment a València d’aquest fons habilitat pel Govern en els pressupostos generals de l’Estat?

Hem de veure-ho, jo crec que potser es queden una miqueta curts, però hem de veure com tanquem l’any.

Els fa por que la pandèmia desincentive l’ús del transport públic en un moment en què semblava que cada vegada hi havia més conscienciació?

Efectivament, la pandèmia ja està desincentivant l’ús del transport públic. Com li deia, estem al voltant del 55% de la demanda que seria habitual per aquestes dates, ja que la del cotxe en general a Espanya està al voltant del 90%, per tant, s’ha recuperat molt abans la mobilitat amb cotxe que la mobilitat en transport públic, la qual cosa és molt problemàtica, perquè implica una altra sèrie de problemes com ara contaminació i soroll. És un problema, perquè ja hi ha estudis que diuen que amb nivells de contaminació alts augmenta la perillositat del virus i això cal tindre-ho molt en compte. Al principi es parlava que el transport públic era perillós, però ara ja hi ha estudis que diuen que no ho és respectant les mesures de seguretat. Per tant, cal continuar apostant pel transport públic, que és l’únic accessible i inclusiu.

Pel que fa a la gestió interna, quins punts forts i quins punts febles hi ha detectat?

Doncs, tota la meua planificació sobre el que volia fer tot just arribar a l’empresa ha saltat per l’aire per l’incendi que es va produir en les cotxeres de Sant Isidre. Sí que és cert que m’he trobat amb un equip bastant cohesionat. Estan molt definides les tasques que ha de fer cada direcció i això és fonamental, tindre un equip directiu fort i una plantilla implicada. Crec que en els últims sis anys s’ha fet una gran faena en l’empresa per arreglar algunes de les deficiències que hi havia amb anterioritat i per potenciar l’EMT com una gran empresa de transport. Necessitaré més temps per a poder fer una anàlisi més profunda de la situació, perquè hi estic només 10 dies, encara que han sigut molt intensos.

Imagine que ho diu per l’incendi en les cotxeres. Com el va viure?

Exacte, era una cosa que no estava en la meua planificació, òbviament. Quan als quatre dies d’incorporar-me em criden per dir-me que hi ha un incendi en les cotxeres, després tots els dies posteriors hem estat treballant a intentar aclarir què ha passat, les causes, les conseqüències que tindrà, i intentar solucionar tots els problemes que poguera haver-hi. S’ha fet una gran faena des de l’àrea tècnica en les cotxeres, l’incendi no ha afectat el servei, que era la cosa més important. L’objectiu era que el primer dia laborable hi haguera prou autobusos i es va fer un gran esforç als tallers per traure algunes reparacions que estaven pendents. La gent va respondre molt bé, la plantilla va respondre estupendament i crec que aqueixa és una de les principals fortaleses de l’empresa.

Tenen dades noves de la investigació de l’incendi?

Encara està investigant-se per part de la policia científica i d’una empresa d’investigació d’incendis, que al final són els que hauran de dir exactament les causes. Nosaltres podem sospitar que pot haver sigut un curtcircuit, però és només una hipòtesi amb què estem treballant. Quan tinguem els informes, us ho explicarem, hauran de ser els experts els que diguen què ha passat.

L’informe dels bombers diu que inicialment no van funcionar els hidrants fins que es van activar manualment i també s’ha qüestionat la conveniència que l’autobús dièsel en què s’origina el foc estiguera aparcat amb els de gas. Quina explicació tenen aquests aspectes?

Els hidrants sí que funcionaven, però calia activar-los, no hi hagué cap problema. El personal d’emergències que hi havia a les cotxeres els va activar i no hi hagué cap problema, els bombers es van connectar a la nostra xarxa. Entenc que els bombers, quan van a un incendi i no saben si tindran aigua, la primera cosa que fan és demanar una motobomba, però ells mateix diuen que quan veuen que es poden connectar als hidrants de l’EMT demanen a les motobombes que es retiren. Pel que fa a l’estacionament del bus dièsel, aquest vehicle estava ací perquè era el seu lloc, no hi ha una altra raó. Si aquest autobús, en compte d’estar ací, està en un altre lloc, hauria tingut unes conseqüències més grans o pitjors, no ho sabem. Si haguera estat amb els híbrids nous que estan arribant ara, això sí que hauria sigut un daltabaix econòmic per a l’empresa. Parlar de què hauria passat si el bus haguera estat aparcat en un altre lloc és fantasia pura. És elucubrar a posteriori. Tota la documentació i tots els processos estan en regla i actualitzats.

Com funciona el protocol de seguretat en aquests casos?

Tots els protocols es van complir, el problema principal de l’incendi va ser que, quan es va detectar, com que els dissabtes a la vesprada hi ha molt poca gent a les cotxeres, l’incendi ja era molt gran, però el protocol i la primera cosa que fan els treballadors és retirar els vehicles per intentar llevar combustible i això és fonamental. De fet, els bombers, quan arriben els ajuden a llevar busos, perquè és fonamental per a evitar la propagació de l’incendi. Per sort, estan arribant autobusos nous i no hi ha problemes de servei, perquè aquests vehicles estava previst retirar-los d’ací a uns mesos.

Esmentava anteriorment el tema del robatori de 4 milions. Va seguir de prop el cas des de Madrid?

Sí, per descomptat, en el sector va ser una notícia molt sonada. Al principi va ser una mica estrany, perquè es parlava d’un hacking i no se sabia molt bé des de Madrid. Després ja s’ha vist que una persona es va saltar els protocols interns de l’empresa en els pagaments i que una entitat bancària aparentment tampoc va complir. Això és el que ara estic vivint des de dins. Estic posant-me al dia, veient la informació interna, i d’altra banda hi ha un judici penal per a aclarir responsabilitats.

Les conclusions de la comissió d’investigació recullen unes recomanacions per a millorar la gestió en què també abunda l’últim informe de la Intervenció municipal. S’han començat a implementar?

L’informe de la Intervenció és del 2019, de l’any passat, en què es comet el frau. Després hi ha una comissió d’investigació interna que fa una sèrie de recomanacions que l’empresa ja està adoptant. Estan produint-se unes millores en tots els processos i en tots els protocols. Ara ens arriba aquest informe de la Intervenció sobre el mateix any que, per descomptat, no té en compte les millores que s’han produït el 2020. Jo crec que la cosa més interessant de l’informe és que no s’ha trobat cap deficiència greu. El que fa és donar-nos recomanacions de millora, que són sempre benvingudes i que van en línia amb les conclusions de la comissió d’investigació. Per tant, ja estem implementant-les en molts casos. Ho tenim en compte com una oportunitat de millorar els processos interns de l’empresa.

Pot concretar alguna d’aquestes recomanacions que ja s’hagen posat en marxa?

Per exemple, una de les recomanacions que recullen les conclusions de la comissió d’investigació i l’informe de la Intervenció és que les àrees d’Administració i Compres haurien d’estar separades i això ja es va fer, per tant, ja s’estan implementant aquestes millores.

Quina valoració fa del servei que s’ofereix a les persones usuàries?

Crec que hi ha hagut un canvi important en la xarxa fa relativament poc, en plena pandèmia, i hem d’esperar a veure com evoluciona la demanda, perquè es produeix en el moment que estava planificat, però les conclusions de com ha funcionat el canvi no les podem tindre, perquè estem en una situació excepcional. Aquest 2020 està sent estranyíssim quant a demanda i qualitat del servei per a València i per a totes les explotacions. Llavors, cal esperar una mica a veure com funciona la xarxa. Crec que estan fent-se coses molt interessants, està reforçant-se el servei que es va detectar que funcionava pitjor i s’han fet, a més, actuacions perquè el centre històric tinga servei i siga accessible per a qualsevol persona sense que totes les línies hagen de passar pel centre i es puga alliberar espai per als vianants, que és una part fonamental perquè la ciutat siga més habitable. Per tant, haurem d’anar veient com va funcionant la xarxa, perquè el problema és que el 2020 no el podem comparar amb cap altre any. No sabem si la xarxa està funcionant bé o malament, perquè hi ha molt de teletreball i un toc de queda, per exemple, però la nostra percepció és que sí que està funcionant bé per les dades que tenim.

Li crida l’atenció que hi haja tant de debat respecte a les conversions en zona de vianants del centre històric?

Em crida l’atenció que continue havent-hi debat. Al final, les ciutats amb més qualitat de vida són ciutats on l’espai públic s’ha recuperat per als mitjans blans com caminar o anar amb bicicleta i això és el que hem de potenciar juntament amb el transport públic, que és l’únic 100% accessible i, per tant, la responsabilitat de qualsevol administració és garantir-ne el bon funcionament.

Una de les crítiques que es fan en aquest sentit és que el transport públic no és competitiu pel que fa a les freqüències i la rapidesa respecte del cotxe. Quines mesures preveu per a millorar aquests aspectes?

En primer lloc, ampliar el nombre de carrils bus segregats;, això és fonamental perquè l’autobús no es quede embossat pel trànsit. L’autobús és dels mitjans més eficients que hi ha, perquè transporta molta gent per un cost molt baix, amb una ocupació de l’espai baixíssima i amb una contaminació set vegades menys per passatger que un cotxe i per això necessita un espai en què no es quede embossat, que puga circular i arribar als encreuaments i travessar-los sense quedar embossat, i per a això es necessita també prioritat semafòrica, és fonamental. Després d’aquest primer pas ja es pot parlar d’inversions, però abans cal fer aquestes inversions sobre l’espai públic. No serveix posar més busos si les vies estan col·lapsades. A València està fent-se molt de carril bus per poder millorar aquestes freqüències. El principal enemic de l’autobús és el trànsit de cotxes que l’embossa constantment.

Quins objectius es marca més a llarg termini pel que fa a la configuració de la xarxa?

Abans de fer més passos pel que fa a remodelacions de la xarxa, hem de consolidar el que ja s’ha fet i veure com funciona. Jo seguiré la línia que marquen l’Ajuntament i la Regidoria de Mobilitat, perquè el regidor és el president de l’empresa i jo soc una gestora. Com a objectiu fonamental, jo diria que és molt important reduir l’edat mitjana de la flota. Em va sorprendre molt quan vaig arribar-hi i em van dir que havia arribat a 14 anys, que és una edat altíssima. A Madrid va arribar a 9,7 i ja em semblava alta i es va aconseguir baixar a 6,5 anys. Són vehicles molt antics i molt costosos quant a reparacions. És fonamental renovar la flota i, per fer-ho, cal implementar un pressupost anual, que no siga a base d’inversions extraordinàries. Cal assumir que la renovació de la flota és part dels costos corrents de l’empresa, no pot ser una cosa extraordinària, perquè els autobusos s’han de renovar al 7% anual aproximadament.