Carlos Roselló, tècnic forestal valencià: “Si no es netegen les muntanyes, un incendi greu (com el d'Àvila) pot ser intractable”

Els centenars de milions d'euros i milers de professionals que cada estiu lluiten contra els focs forestals a Espanya guanyen batalles, però experts com Carles Roselló, tècnic forestal del Consorci Provincial de Bombers de València, no veuen clar que s'estiga guanyant la guerra contra el foc.

Roselló és dels qui pensen que si no es canvia l'estratègia cap a la prevenció, “els bombers forestals acabaran defensant a les persones contra el bosc”, adverteix en declaracions a EFE.

Bombers, tècnics dels ministeris o de les comunitats autònomes, militars o quadrilles... Són milers, potser desenes de milers les persones que lluiten contra els incendis forestals al nostre país, i centenars de milions d'euros, la majoria procedents del pressupost autonòmic, els que es dediquen cada any a la lluita contra els incendis forestals.

I el que els experts en aquesta lluita contra el foc assenyalen és que és necessari invertir més en prevenció, perquè la capacitat per a gestionar una d'aquestes emergències, quan cobra la força suficient, és limitada.

“Un incendi com l'Àvila és molt difícil de manejar”, assenyala Roselló en al·lusió a l'incendi més greu en el que portem d'any en tota Espanya, declarat en Navalacruz i Cepeda de la Mora i ja estabilitzat si bé encara perillós. Ha portat a la Junta de Castella i Lleó a sol·licitar al Govern la declaració de zona catastròfica i el seu perímetre va superar els 130 quilòmetres d'extensió.

“Si no es netegen les muntanyes, quan es produeix un incendi greu pot ser intractable. La clau és la gestió forestal adequada. La naturalesa està adaptada al foc, però l'ésser humà va alterar l'equilibri original amb bestiar, recollida de llenya… i en variar l'equilibri ecològic, la presència humana ara és necessària”.

Una muntanya plena de matoll i sense la gestió adequada, amb unes condicions meteorològiques dolentes, pot acabar, al seu judici, en un incendi molt sever, de flames i extensions grans. “Això és el que penses quan mor un company teu en una emergència”, explica Roselló.

L'extinció d'incendis forestals és competència de les comunitats autònomes i cadascuna organitza la seua pròpia estructura administrativa. Si el foc adquireix la gravetat suficient, intervenen mitjans estatals.

89 milions a la lluita valenciana contra els incendis forestals

La Generalitat Valenciana dedica aquest estiu 89 milions d'euros al Pla de lluita contra incendis forestals, el pressupost dels quals ha crescut un 10% respecte a l'any passat, i posa a la tasca a unes cinc-centes persones, a més de mitjans terrestres i aeris.

I això només en la Comunitat Valenciana. Per a fer el càlcul nacional, n'hi ha prou amb multiplicar aquests centenars de persones per les dèsset comunitats autònomes del nostre país. I sumar les 3.000 persones, a més de suports logístics i operatius, que la Unitat Militar d'Emergències (UME) dedica a aquest servei, o els prop de 1.000 professionals i 85 milions d'euros, sense comptar el cost del personal funcionari, aportats pel Ministeri de Transició Ecològica.

En el territori valencià, els avisos se solen rebre en el 112. Els primers a intervindre davant un conat poden ser les brigades forestals de la Generalitat, situades en la rodalia i integrades per centenars d'efectius, o fins i tot els bombers d'un ajuntament.

“Sempre tens una emissora amb tu en el teu vehicle, o una portàtil. Quan es declara una emergència, com un incendi, et reclamen a través de l'emissora. Van demanant unitats des de la central, i et mobilitzen en funció del criteri de proximitat”, explica Miquel Ferriz, de la Unitat de Sant Mateu (Castelló) dels Bombers Forestals de la Generalitat.

“Jo estic, per exemple, al nord de Castelló”, continua Ferriz, “i, si ens criden en un poble, serem els primers. El comandament el pren el meu cap d'unitat i ell organitza. Però si el foc és de gran magnitud, els comandaments del Consorci de Bombers es fan càrrec”.

Roselló, com a tècnic forestal del Consorci de València, ha de valorar les dades que li arriben des del 112 i decidir quina resposta s'ha de donar tenint en compte la meteorologia, la topografia… i enviar els uns o els altres mitjans.

“Atacar el cap de l'incendi, de manera directa, és molt complicat, almenys per terra. El normal és entrar per la cua. Apagar aqueixa zona i que, per tant, siga segura, per exemple. Si el vent canvia, ja tens una zona on estar segur, el passaràs malament per calor i per fum, però no et cremaràs”, explica Roselló.

Un incendi forestal “està viu”

Però afig que “l'incendi forestal es mou, està viu, i has de preveure que la cola, si no està molt ben controlada i freda, pot evolucionar i pot arribar a un fons de barranc i canviar i convertir-se en una cosa complicada. El perill ve quan passa el que no t'esperes”.

O pot ser que l'incendi adquirisca proporcions veritablement greus i amenace a habitatges o fins i tot a persones, i llavors elles són la prioritat, i per això diu Roselló: “Com cada vegada hi haurà més incendis greus, els bombers sentim que acabem defensant a les persones dels boscos que es cremen”.

En 2021 no hi ha hagut molts incendis de gran magnitud en relació amb 2020. Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica, fins a l'1 d'agost s'ha produït un 20% menys d'incendis d'importància que en 2020. Però les altes temperatures i la progressiva sequedat dels sòls a l'agost eleven el risc d'incendis de gran magnitud en el final de l'estiu.