RTVV, un estropici sindical

El tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) va ser un episodi lamentable de la nostra història. Que ara es considere ajustada a dret aquella actuació del PP no li resta gens ni mica d'infàmia. Ara bé, els extreballadors de la cadena i, molt especialment, els sindicats que els representen haurien d'haver-nos estalviat la sentència de l'Audiència Nacional que desestima absolutament totes les causes de nul·litat plantejades per la CGT amb el suport sobrevingut de CC OO, Intersindical, UGT, USO i CSIF.

En realitat, la CGT ha sigut l'única coherent en tot l'afer, ja que va ser l'únic sindicat que no va signar l'ERO d'extinció i que, per tant, el va denunciar. Els altres cinc es van apuntar sobre la marxa a un programa de màxims que es basava, via la figura de la successió d'empreses, a considerar il·legal la nova Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació perquè foren readmesos en bloc els extreballadors, els acomiadaments dels quals havien assumit en l'ERO d'extinció.

El desgast, la radicalització de postures i el deteriorament d'unes reivindicacions legítimes en defensa d'interessos legítims ha sigut important. Amb un nou govern al capdavant de la Generalitat, un govern que explícitament defensava la reobertura del servei públic, potser hauria resultat més “sindical” una estratègia de suport a la recuperació d'una radiotelevisió valenciana pública, en valencià i de qualitat que es plantejara obtenir algunes “millores”, via negociació, per als extreballadors afectats. “O readmissió, o res” era un plantejament condemnat al fracàs. La readmissió de 800 dels antics empleats, que CGT va mantenir sobre la taula davant el nou Consell del Botànic, també.

L'estropici és considerable. Encara que la sentència de l'Audiència Nacional facilita el camí de la nova radiotelevisió pública, legitima també l'actuació del Consell d'Alberto Fabra en tancar Canal 9 i renunciar a la competència del servei públic (ho considera constitucional). Defensaven alguns que el nou govern valencià havia de desfer l'ERO d'extinció, reincorporar als treballadors i negociar un nou acomiadament col·lectiu per a donar continuïtat a la vella empresa. Vista la sentència de l'Audiència Nacional, s'hauria ficat en un embull legal de conseqüències funestes.

El que no ha d'ocórrer mai més és que es manipule políticament la radiotelevisió pública, s'intervinga en el seu funcionament, es corrompen els seus directius i es dilapiden els diners com va fer el PP fins a l'extrem de poder justificar el seu tancament. En teoria, això és el que pretén evitar la nova llei. Professionals, gestors, partits i sindicats haurien d'orientar, per tant, la seua actuació de cara al futur. I no estaria malament que tots feren autocrítica; els sindicats en primer lloc.