La pandèmia dispara un 30% els suïcidis entre joves de 20 a 39 anys a la Comunitat Valenciana

Depressió.

“Els joves i els adolescents han notat amb més intensitat l’impacte de la pandèmia en la salut mental, perquè la seua fragilitat emocional més gran els fa més vulnerables a situacions dramàtiques com pot ser, per exemple, la pèrdua d’éssers estimats”. Així explica el comissionat de Presidència de la Generalitat Valenciana per a la Salut Mental i catedràtic de psiquiatria, Rafael Tabarés, les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) relatives a suïcidis l’any 2020 i en què es produeixen augments preocupants en les franges d’edat dels més joves.

Segons es desprén del portal, a la Comunitat Valenciana es van registrar 440 casos, 10 menys que l’any 2019, és a dir, un -2,2%. És de les poques autonomies en què es produeix un descens, juntament de Múrcia (-2,4%), Navarra (-4,3%), Astúries (-4,7), Aragó (-6,7%) i les Balears (-10,3%). En el conjunt d’Espanya es van produir l’any passat 3.941 casos, un 7,35% més que el 2019. En termes percentuals, el País Basc (30,7%), Cantàbria (27,8%) i Andalusia (23,9%) van ser les autonomies amb més increments.

No obstant això, segons Tabarés, “per tindre una composició de la realitat cal analitzar les dades per edats i en aquest sentit, en el cas de la Comunitat Valenciana, es produeix una reducció de suïcidis del 21% en els majors de 70 anys, mentre que en la franja d’edat entre 40 i 69 anys les xifres es mantenen estables”.

D’aquesta manera, “la cosa més cridanera es dona entre la població més jove amb un augment de casos del 25% fins a 39 anys i del 30% entre 20 i 39 anys”.

Per al comissionat, “les xifres de suïcidis demostren la ineficàcia de tot un sistema i la falta de respostes, però per tallar-ho cal analitzar per què s’ha arribat a aquest punt i portar avant accions que vagen més enllà, que tinguen en compte les taxes de quadres d’ansietat o depressió”.

A més, s’ha detectat en el curs escolar 2020/2021 “un augment de les conductes autolítiques entre l’alumnat, és a dir, intents de suïcidi o casos d’autolesions, cosa que posa en relleu la necessitat d’activar mesures específiques enfocades a xiquets i adolescents, cosa que ja s’ha traslladat al Govern valencià i que s’ha plasmat en el pla valencià de salut mental per al pròxim sexenni, un projecte que implica la inversió de 100 milions d’euros fins al 2027”.

La primera pedra d’aquest pla és el reforç immediat dels equips d’intervenció. L’anomenat pla de xoc inclourà la creació de tres hospitals de dia d’atenció infantil i juvenil, tres equips d’intervenció comunitària intersectorial i la posada en marxa de tres equips comunitaris més per a casos d’alta complexitat. Les infraestructures i els equips es distribuiran per províncies i impliquen la contractació de 69 professionals de la psiquiatria, la psicologia i el treball social, que s’incorporaran quan finalitzen els procediments administratius, a càrrec dels pressupostos vigents.

El pla estructural permetrà comptar amb un reforç de 270 professionals relacionats amb les especialitats que conflueixen en la salut mental als hospitals i fusionarà algunes actuacions amb el pla de joventut del Govern autonòmic, l’anomenat Pla Ariadna, que és, al seu torn, un dels projectes tractors que opten a finançament europeu.

El projecte permetrà comptar amb una xarxa de 10 hospitals de dia d’atenció infantil i juvenil –actualment no n’hi ha cap–, cinc equips d’intervenció comunitària i cinc més d’alta complexitat, així com quatre llars-sala d’atenció als joves més vulnerables i un projecte pilot escolar –“Escoles de prevenció”– per a treballar aspectes relacionats amb la depressió i el maneig emocional des de la infància. En paral·lel, es treballa en un pla d’ocupació jove en què persones capacitades amb malalties mentals complementen els equips d’atenció als joves que comencen a desenvolupar trastorns mentals.

Tabarés reivindica d’aquesta manera “la necessitat de plans d’acció estatals i autonòmics per a donar una resposta global a una situació que afecta totes les classes i els estaments socials, perquè en el suïcidi influeixen factors socials, però també biològics i psicològics i cal tallar-ho amb actuacions transversals per a detectar la patologia des de la base”.

Telèfons d’ajuda:

  • Telèfon de la Esperanza: 717 003 717
  • Emergències: 112
  • Associació Barandilla: 91 18 53 85
Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats