166.000 votants nous: els joves valencians, escèptics i sense el vot decidit

Un total de 3.606.314 valencians estan cridats a les urnes el pròxim 28 de maig a la Comunitat Valenciana –a qui cal afegir els 125.664 votants valencians residents a l’estranger, que fan una xifra total de 3.731.958 persones, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)–. D’ells, 166.230 són votants nous, que s’incorporen al cens electoral el pròxim dia 28 (en el conjunt d’Espanya, aquesta xifra arriba a 1,7 milions de joves). Com que tenen entre 18 i 22 anys, podran exercir per primera vegada el seu dret al vot. Aquest col·lectiu representa, aproximadament, el 4,5% dels que elegiran tant els alcaldes com el pròxim president de la Generalitat.

Segons l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), a penes un 60% dels joves afirmen que aniran a votar segur i un terç d’aquests votants encara no tenen decidit el vot, un percentatge que se situa al voltant del 20% del total de les persones consultades. Quant a les principals preocupacions dels votants entre 18 i 25 anys, se centren en temes com l’educació, l’habitatge o el funcionament dels serveis públics.

Un col·lectiu molt heterogeni

“Jo reconec que soc molt friqui i em pense llegir tots els programes electorals abans del 28 de maig, encara que tinc molt clar que el meu vot, tant en les municipals com en les autonòmiques, anirà per a un partit d’esquerres, però encara no he decidit quin, el PSPV, Compromís o Unides Podem”, explica María, estudiant de Psicologia de 22 anys, a elDiario.es: “Sé que no és la cosa més habitual, perquè la major part dels meus amics encara no tenen clar què faran, si aniran a votar o no ni per qui ho faran”.

Sonia, de 18 anys i estudiant de Ciències Polítiques i Administració Pública, explica: “No sols tinc clar per qui votaré (pel Partit Popular), sinó que a més forme part de la candidatura municipal del PP a la meua ciutat”. “Crec que el vot és molt important en democràcia, i com més gent vaja a votar, més democràcia hi haurà”, sosté.

El cas de María, com ella mateixa reconeix, no és gens habitual, com tampoc ho és el de Sonia. La major part dels joves entrevistats per elDiario.es reconeixen que sí que acudiran a les urnes el 28M, però asseguren que no tenen gens clar el sentit del seu vot. Pablo (21 anys) i Juan (20 anys), que estudien Enginyeria Industrial, i Irene (21 anys) i Paula (20 anys), que cursen estudis de Magisteri, reconeixen que sí que estan interessats en la política –l’un diu que no té una ideologia definida, l’altre apunta que està més pròxim a la dreta i les altres es defineixen d’esquerres– i acudiran a les urnes a exercir el seu dret. No obstant això, sostenen que no tenen decidit per qui votaran. I és una cosa que passa de manera generalitzada, segons apunten, en el seu cercle d’amistats.

Álex, de 18 anys, estudia FP Superior de Disseny i Aplicacions Web, i explica que en principi no tenia pensat anar a votar, “encara que me n’he informat i he anat a uns quants actes. M’agraden coses de dretes i d’esquerres”. No obstant això, considera: “A 18 anys no estem preparats per a decidir sobre unes qüestions determinades, som molt joves per a tanta responsabilitat”. Sí que té pensat acudir a les urnes Fran (19 anys), que estudia Manteniment i Electromecànica, “perquè és obligatori”, però es mostra molt escèptic, per la qual cosa votarà “en blanc”. “No em crec el que diuen, ni m’interessa què faran després de les eleccions”, apunta.

Lorena, de 20 anys i que està fent cursets, també votarà, encara que tampoc diu que tinga decidit per qui, “no soc ni de dretes ni d’esquerres”.

Una tònica que es repeteix en tots aquests joves és l’alt grau de desconeixement dels que es presenten a les eleccions (llevat d’algunes excepcions), més enllà del president de la Generalitat, el candidat socialista Ximo Puig, o l’alcalde o l’alcaldessa que es presenta a la reelecció en les seues localitats.

Alta desafecció política

El vot d’aquestes més de 166.000 persones, que exerciran (o no) el seu dret al sufragi el pròxim 28M podria ser decisiu. No obstant això, tal com reflecteix el CIS, hi ha una alta desafecció política entre els menors de 30 anys, una situació que el politòleg Álex Comes qualifica de “preocupant”. El motiu és que “ningú ha tractat de buscar solucions als problemes reals i estructurals que tenen”, sosté Comes, que considera “lògic” aquest malestar generalitzat, “i més, si compares el tracte que reben els joves en comparació amb altres grups d’edat, a qui se’ls ‘cuida’ millor des dels diferents governs”.

Totes aquestes polítiques –o més aviat, aquesta falta d’iniciatives– han generat un caldo de cultiu “rellevant” que, en opinió del politòleg, ha provocat que formacions com la ultradretana Vox hagen trobat un calador on aconseguir vots: “Abans, la insubmissió política es relacionava amb ser d’esquerres; ara sembla que l’insubmís és votar per Vox. La rebel·lia, anar en contra l’statu quo, ha canviat de biaix ideològic; abans era d’esquerres, ara ja no”. Això explicaria els resultats del CIS, que situen el partit de Santiago Abascal com a favorit dels votants primerencs. “Vox ha aconseguit colar missatges ideològicament complexos a través de missatges directes i utilitzant eines molt populistes (com són les xarxes socials)”, apunta Comes, que reconeix que aquesta és la raó de l’èxit del partit d’extrema dreta, que intenta captivar aquests votants: “La clau és fidelitzar-los després”.

No obstant això, incideix en el fet que el vot jove, tradicionalment, no sol mobilitzar-se molt, “i la tendència no fa pensar que passe el contrari”. “Si hi haguera més mobilització, probablement se’ls tindria més en compte a l’hora d’implementar polítiques públiques que tingueren més relació amb les seues principals problemàtiques”. “Amb vista a les urnes, la gent gran és més poc inclinada al canvi, mentre que els joves solen ser més crítics amb els governs”, conclou.