La protecció de balenes i altres espècies que promou el Govern afecta de ple la zona del port de València

El mateix Ministeri de Transició Ecològica que afirma que no té competències per a ordenar d’ofici a l’Autoritat Portuària de València (APV) la tramitació d’una declaració d’impacte ambiental (DIA) per a l’ampliació nord que pretén executar, ha iniciat el procés d’informació pública dels plans d’ordenació de l’espai marítim (POEM) que, entre altres coses, recullen l’àrea marina protegida (AMP) del corredor de migració de cetacis de la Mediterrània, amb una superfície estimada de 46.385,70 quilòmetres quadrats, entre les costes de Catalunya, la Comunitat Valenciana i l’arxipèlag de les illes Balears (vegeu el mapa).

Aquesta zona està inserida en l’àrea d’influència del port de València, que al seu torn està inclòs en una zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), cosa que significa que gaudeix d’una protecció especial pel fet de formar part de la Xarxa Natura 2000 del Parc Natural de l’Albufera.

Les aigües del corredor de migració presenten un gran valor ecològic i són d’importància vital per a la supervivència dels cetacis en la Mediterrània occidental. L’objectiu és protegir-los dels efectes que s’associen al soroll submarí atesa la gran diversitat d’espècies de cetacis i tortugues marines que usen la zona com a pas migratori cap a les seues àrees de cria i alimentació al nord de la Mediterrània, així com la resta d’espècies valuoses d’aquest punt calent de la biodiversitat mundial.

El mateix POEM, no obstant això, reconeix que “la franja costanera de Castelló i València, entre Peníscola i el cap de Sant Antoni, confronta amb marjals característiques i aiguamolls, de gran importància ecològica i socioeconòmica” i afig que “es tracta d’una zona costanera que està actualment en regressió a causa de la disminució dels sediments fluvials i a la interrupció de la dinàmica litoral per la construcció d’infraestructures portuàries”.

A més, posa en relleu que “aquestes infraestructures impliquen una ocupació de terrenys que pot suposar un desplaçament d’altres usos i activitats, a més d’una afecció directa als fons marins”.

Un altre efecte destacat és “l’alteració de la dinàmica litoral, que afecta especialment els trams costaners situats sotamar, que genera un problema potencial d’erosió en altres àrees. L’origen de l’erosió a sotamar està determinat generalment per l’efecte barrera produït per aquestes instal·lacions”.

Juntament amb aquests problemes “es poden esmentar les alteracions paisatgístiques, o la contaminació de diversos tipus associada a les activitats industrials”. A més, “les aigües de bany poden veure’s perjudicades si es redueix la taxa de renovació i es poden crear zones de depòsit de flotants a barlomar de les obres, així com corrents perillosos per al bany al voltant de les estructures”.

El pla d’ordenació de l’espai marí revela a més que “la demarcació levantinobalear mostra densitats elevades de vaixells al voltant dels ports (principalment Barcelona, València i Tarragona)” entre altres punts, però no obstant això, aquesta zona “no té hui dia amb cap mesura d’ordenació del trànsit”.

Finalment, el document reflecteix les diferents ampliacions que tenen projectades els diferents ports sense que figure reflectida l’ampliació nord del port de València, cosa que dona a entendre que l’Autoritat Portuària l’ha omesa, perquè sí que s’esmenta curiosament una ampliació a Sagunt: “S’han reportat previsions d’ampliació de les aigües incloses en la Zona II per als ports de Carboneras (AP d’Almeria), Cartagena (AP de Cartagena) i Palma (AP de les Balears). Cal esmentar que l’Autoritat Portuària de València preveu una previsió d’ampliació de la Zona II en el port de Sagunt”, diu l’informe.