Rodrigo Terrasa: “Tot va començar quan Lerma va destituir Blasco per un tema de corrupció i el va fitxar Zaplana”

El periodista valencià Rodrigo Terrasa (València, 1978) presenta dilluns 11 el llibre La ciudad de la eufòria, amb una cridanera portada en què s’il·lustra una paella plena de confeti: “El mèrit és d’Artur Galocha, perquè, encara que li vaig dir que no volia recórrer a tòpics, tant la paella com el confeti representen bastant bé el que som”.

L’obra retrata el contrast que es va viure a la Comunitat Valenciana entre l’eufòria que es respirava en els anys de la corrupció del PP, en què “hi havia diners per a tot” i el drama social que van patir els que van tractar de denunciar-la, quatre testimonis protegits dels quals conten en primera persona com van ser coaccionats i amenaçats.

“El seu testimoniatge és el gran valor que crec que aporta el llibre, perquè els casos de corrupció que hi hagué ja estan contats i molt trillats, però el relat de quatre dels denunciants és brutal, conten per exemple que van haver d’assistir a teràpies, que van patir assetjament laboral, amenaces de mort, cartes amb bales, aquest contrast entre l’eufòria que vivien uns amb el drama d’uns altres crec que funciona bastant bé”, explica.

El període temporal que abasta es remunta “a l’arribada de Francisco Camps a la presidència de la Generalitat Valenciana l’any 2003, encara que evidentment no es pot entendre el que va passar si no es conta la història d’Eduardo Zaplana i de Rafael Blasco; tot comença quan el president socialista Joan Lerma destitueix Blasco com a conseller per un cas de corrupció i Zaplana el fitxa”.

No obstant això, el llibre, segons explica Terrasa, no és pròpiament una crònica judicial dels casos de corrupció que han aflorat a la Comunitat Valenciana: “El llibre tracta d’explicar què passava, és una radiografia social d’una festa que va durar 20 anys en què es descriuen els perfils d’aquests personatges secundaris, polítics i empresaris de segona fila que van teixir una teranyina de corrupció en les institucions”.

Per al periodista valencià, en l’actualitat reporter de la revista Papel del periòdic El Mundo, “d’alguna manera tots vam participar una mica d’allò, els periodistes hi vam arribar tard i l’oposició no va estar a l’altura; potser és molt difícil discutir determinades coses amb la boca plena de canapés, a ningú li agrada ser el que apaga la música en la festa, però espere que hàgem aprés la lliçó”.

Entre aquests personatges que retrata, el que més crida l’atenció de Terrasa és Ángel Fenoll, “un dels capitostos de la trama Brugal que va començar com a ferroveller, després es va fer propietari d’uns quants abocadors a Oriola i va acabar sent milionari i muntant-se un zoo d’animals exòtics en un dels seus abocadors”.

A més, ressalta que un personatge com Fenoll “va manejar la política de mitja província d’Alacant i gravava totes les reunions que mantenia amb els polítics a qui subornava”.

Terrasa destaca també el paper de Juan Cotino, exconseller i exdirector de la Policia amb Aznar que va morir l’any passat, “un personatge sinistre que apareix en tots els casos de corrupció i que podria ser el protagonista d’una sèrie d’HBO”.