Sergi Pitarch, periodista: “Més que la dana, el que preocupava a la Generalitat era no alarmar massa a la població perquè venia un pont”

El 30 d’octubre de 2024, Sergi Pitarch (la Pobla de Vallbona, 1982) va arribar caminant a Alfafar a les 8:00h. A sis-cents metres de distància, a l’altra part del nou llit del Túria, la ciutat de València s’alçava amb normalitat. Els seus ulls, que feia només dos mesos que havien tornat a la primera línia del periodisme valencià després de passar prop de quatre anys a Brussel·les, contemplaven la devastació que havia deixat la dana que va assolar la província de València el dia anterior: “Estava davant la major tragèdia del País Valèncià al segle XXI”.

L'edició valenciana d'eldiario.es –la capçalera on treballa el periodista i de la qual va assumir la direcció en gener de 2025– s’ha caracteritzat des d’aleshores per “desmuntar la mentida permanent en què viu Mazón i el seu Consell” al voltant de la gestió d’aquell dia. Fruit d’aquest treball d’investigació, i quan està a punt de complir-se el primer aniversari d’aquella jornada, Pitarch publica 29-O: Les hores del caos. La dana: Crònica d’una tragèdia (Bromera i Península, en castellà), amb l’objectiu que, “d’ací a uns anys, qualsevol persona puga saber què va passar, enfront de la sobreabundància d'informació, les diferents postures, les declaracions de diferents càrrecs públics i la gran quantitat de mentides”. “Ací estan els fets; no n’hi ha opinió”, sentencia.

No obstant això, assenyala que aquest llibre “és molt més que això”: “És una reflexió política sobre com funciona un govern valencià que ha convertit la ciència i a les persones en els seus enemics; qui és Mazón; qui és el seu gabinet; què pot passar en el Ventorro, on he estat sis voltes dinant per a poder recrear com va ser el dinar, com treballen, quin és l'ambient, de què es pot parlar, de què no...”. En definitiva, un llibre que, “més enllà de la responsabilitat penal, que veurem en què acaba”, dirimeix “la responsabilitat política” d’aquell 29 d’octubre. Perquè, defensa, “dins d’eixa veritat, justícia i reparació que reclamen les víctimes, la veritat també ha d'arribar pels mitjans de comunicació”.

Publiques 29-O: Les hores del caos pràcticament un mes abans de l’aniversari de la dana. Per què ara?

El llibre és un encàrrec que em fa l'editorial Bromera, jo no el tenia pensat. Aquest llibre és una manera de fer allò que sé fer: una crònica periodística. És un intent de delimitar què passà el dia 29 d’octubre de 2024, que és quan moriren les 229 persones. De fet, això és un poc també el que posteriorment intenta fer la jutgessa en la seua investigació, encara que jo comence el llibre abans de la instrucció de la causa judicial. Per altra banda, a l’epíleg conte què passà després i repartisc les crítiques.

Volia posar els fets d’aquell dia damunt la taula; saber per què la Generalitat ha defensat que va haver-hi diverses apagades informatives, cosa que és falsa, perquè des de les 8:00h hi havia alcaldes alertant que la situació no era normal. És alçar acta per a intentar acabar amb el relat polític. La responsabilitat està molt clara; està delimitada per la Llei d’Emergències i el Pla d’Inundacions, i era de la Generalitat.

En les últimes setmanes s’han publicat diversos llibres sobre la dana. Paral·lelament, encara anem coneixent novetats d’aquell 29 d’octubre. Creus que potser és un poc prompte per a publicar-lo?

No. Crec que tocava en aquest moment d'aniversari. Potser podrem descobrir algunes coses en el futur, però allò ja va passar i al llibre estan totes les dades. Està allò que va passar des de les 7:00h fins a l'enviament de l’ES-Alert, així com alguns fets de la matinada que ningú havia contat i que, gràcies als testimonis, he reconstruït. Únicament ens arriscàrem amb la pregunta “on estava Mazón?”. He aconseguit afinar al màxim fins a l’hora crítica en què ell desapareix. Crec que amb el temps ho sabrem.

Respecte a la publicació d’altres llibres, l’altre dia comptàvem en una presentació que hi ha onze llibres de la dana, a més molts d’ells en valencià. Això demostra que el periodisme valencià té una bona salut i encara li queda nervi, i que n’hi ha un sector editorial viu que aposta per aquest tema. El drama seria que, havent mort 229 persones a 12 quilòmetres d'ací, ningú haguera fet un llibre, que això haguera passat sense pena ni glòria i ja l’haguérem oblidat.

Aquest treball veu de materials molt diversos (treball periodístic a eldiario.es, a altres mitjans, testimonis de víctimes, veïnat, persones expertes, documentació aportada a la causa judicial, telefonades a l’112...). Com ha sigut el procés d’ordenar-ho tot?

El fet de plantejar-ho com una cronologia per hores ha facilitat molt el treball. Per exemple, aquell dia va haver-hi vora 42.000 telefonades de l’112. Si vas mirant-les hora per hora, veus on estava el moment més crític de la dana. Si jo, un humil periodista, ho veig, com pot ser que eixe dia, que al Centre de Coordinació d'Emergències tenen un mapa amb el temporal, no el seguiren? Aquestes telefonades desmunten moltes de les mentides que ha dit el Consell. Diuen que no sabien res del barranc de Poio. Perdona, a les 17:00h, pràcticament el 50% de les telefonades eren de Xiva i Utiel. Al matí eren de la Ribera. I a les 19:00h eren de l'Horta Sud. Això evidencia que no es va fer cas als inputs que es rebien, o almenys no se'ls va tindre en compte.

En aquest sentit, el llibre és un exercici de fact-checking davant de les mentides, començant per les afirmacions del Consell que no es tenia informació del que podia ocórrer.

Clar, gran part del llibre és això. També em suporte molt en què deien els periodistes d’À Punt. Amb el speech del presentador a les 9:00h ja se sap què pot passar. Després, a l’informatiu de les 14:00h, que reproduïsc tal qual, ja es parla de barrancs, d'inundacions, que la situació és gravíssima. I s’està permanentment entrevistant alcaldes, com el de Torís o el d'Utiel, qui abans de les 15:00h fa una connexió en directe on diu això de “hem telefonat a Emergències i ens han dit que el n’hi ha, juga”.

Sorprén que, en un govern valencià tan acostumat a fiscalitzar els mitjans crítics, amb persones veient les tertúlies, escoltant la ràdio, llegint la premsa, per a poder retirar la publicitat institucional o perseguir a periodistes, eixe dia ningú de la sala de màquines del Palau estiguera mirant els informatius. És molt cridaner.

Des del Consell afirmen que van convocar el CECOPI a les 17:00h per la situació d’Utiel. Al començar, es parla també de la presa de Forata, però feia hores que la situació era molt complicada en aquesta zona. Per què no es va aprofitar cap temps de reacció?

Els agafa tard. Convocar el CECOPI a les 17:00h suposa arribar tard a tot. A les 15:30-16:00h, envien a l'UME a Utiel i ja no poden entrar. Per sort, arriba un helicòpter que rescata més de 80 persones. Què hauria passat si no haguera arribat? Quan posen damunt de la taula Forata, resulta que ja arriben tard perquè ja tenen l'Horta Sud. Però és que, quan ja Forata se soluciona i volen posar-se amb l'Horta Sud, no poden entrar perquè està tallat. Si ja hagueren convocat el CECOPI a les 8:00h, possiblement haurien pogut anar anticipant-se a les emergències, a allò que demanaven els alcaldes, l'112, o l'AEMET, segons anaven canviant les previsions. Però el problema és que van tard.

I, en els últims capítols, insisteixes molt en el perill de desbordament del Túria durant la nit, després que el CECOPI s’acabara a les 00:30h.

A les 21:00h, quan ells estan pendents de Forata, la Rambla Castellarda i el Túria rebenten. Primer Sot de Xera, on hi ha morts; i després, en Pedralba queda arrasat pràcticament el llit del riu, que canvia totalment de posició, i moren tres persones. Però, com van tard, quan atenen una emergència, ja en tenen una altra. No arriben ni a la que estan atenent ni a l’altra.

El riu Túria acaba portant 2.000 m3/s. És una barbaritat. Algun testimoni em conta que, una vegada es fa de nit, els qui queden atrapats en la V-30 sentien el soroll del riu i no veien res. Quan arriba la Guàrdia Civil, els diu que travessen el pont agafats de la mà per si n’hi ha corrent. Imagina’t quants podien haver sigut els morts. Han sigut moltíssims, és la major tragèdia del País Valencià del segle XXI; però si no avisen a la gent, podria haver sigut una matança més gran.

Mazón està il·localitzable durant hores, encara que ell repeteix que sempre va estar informat. Al llibre demostres que ni la consellera Pradas ni altres persones que van intentar comunicar-se amb ell ho aconseguiren fins ben entrada la vesprada.

Mazón intenta desvincular-se de la gestió. Ell ha negat que participara en l'enviament de l'UME, en l'enviament de l'ES-Alert o en res. Però hi ha uns moments clau, com quan s'ha de decidir si l'UME s’envia o no. Passades les 12:00h, la primera vegada que Pilar Bernabé li diu a Salomé Pradas que li demane l'UME, la consellera telefona a Mazón i ell no li l'agafa. Al final acaba demanant l'UME quasi a les 15:00h. Abans del CECOPI, Pradas telefona a Mazón i tampoc li agafa el telèfon. No és fins a les 17:37h quan Mazón considera que ha de fer el primer recés del seu dinar i telefona a Pradas.

Després parla amb ella quatre vegades. Justament quan n’hi ha una parada en el CECOPI. En aquest moment han de parlar de Forata. Més tard, quan Bernabé i Pradas ja saben que en Paiporta pot haver-hi morts perquè l’alcaldessa ha telefonat a la delegada plorant, la consellera telefona a Mazón i no li l’agafa. I fins a les 19:43h Mazón no torna a telefonar a Pradas, jo crec que per a dir-li que ja va al CECOPI des d’on estiga. I n’hi ha una telefonada, que ell amaga a tot el món, a les 20:10h, justament un minut abans que s'envie l'ES-Alert.

Assegures que, tot i la versió oficial defensada pel Consell, Mazón ja havia oferit prèviament un càrrec en À Punt a la periodista Maribel Vilaplana i aquesta l’havia rebutjat. En aquest sentit, creus que alguns mitjans han ajudat a construir aquest relat?

Evidentment, alguns mitjans de comunicació han sigut corretja de transmissió de la versió del Palau. Però això és problema d’ells si no contrasten. La qüestió és que Maribel Vilaplana també ha ajudat a ser corretja de transmissió del Palau. Ha mentit diverses voltes sobre l’hora que ixen del Ventorro. En un primer moment, diuen les 17:00h; en un segon moment, les 18:00h; i en un tercer moment, les 18:45h, que pareix que ja és veritat. Això la desautoritza a ella mateixa. I sempre ho solten a la mateixa hora: un divendres a les 18:00h de la vesprada. D’aquesta manera esmorteixen l'impacte de la informació. Per què no envià la carta un dilluns a les 8:00h? Haguera arribat a més gent. Però ella l'envia a l'hora que més interessa al Palau.

Per últim, ells tenen una relació prèvia. L'11 d'octubre sopen, segons diuen amb una tercera persona, al restaurant La Raspa de València. Havien estat prèviament al bar Ático amb dos grups d’amics. I també eixe acte a Paterna. Mazón ja li havia oferit el càrrec en À Punt a Vilaplana, i ella havia dit que no. Per tant, plantejant el dinar al Ventorro com una reunió de treball normal ens han intentat colar una argumentació molt greu. Estan reconeixent que Mazón va intentar manipular la televisió valenciana, saltant-se les Corts.

També s’ha utilitzat el terme de masclisme, que és una cosa que em té sorprés. No deixen de ser ells mateixos qui han fet que això s'allargara. Vilaplana ha tardat onze mesos, després de diverses versions donades per la seua portaveu, en enviar una carta. Els qui han especulat no són els mitjans de comunicació, és ella. Que després al femer de les xarxes socials li han dit de tot? Sí, i em sap greu. Però eixe femer també li ha caigut a la presidenta de l’associació de víctimes, a la seua filla o a la jutgessa. Alçar la bandera del masclisme, em pareix, per ser fins, mal emprat.

Expliques com, des de la seua entrada al Consell, Mazón desmuntà la política de resposta i prevenció de grans catàstrofes. Com afectaren aquestes decisions a les conseqüències de la dana?

Converteixen les emergències, que han de ser una política d'Estat, en una cosa que sobra. Primer li les donen a Vox i després a una consellera sense experiència. I ell decideix posar-se dins de Presidència la Direcció General de Música. Aquestes decisions de Mazón evidencien molt la seua política i el personatge. Consideres la música com a competències prioritàries, però no les emergències, que li les dones a tots, menys a qui ha de tindre-les. Contràriament, en el primer govern del Botànic, Ximo Puig es quedà les emergències en Presidència. En el segon Botànic, li les donà a una dels pesos pesants del govern, que era Gabriela Bravo.

No es va decretar mai l'emergència catastròfica, que segons la llei autonòmica, haguera suposat que el president de la Generalitat assumira el comandament únic. És aquesta una forma de protegir-se davant el curs que està seguint la instrucció judicial?

Des del primer moment que nosaltres comencem a telefonar a l’equip de Mazón per a demanar-los responsabilitats i preguntar, sempre ens han dit que el comandament únic el té la consellera i que tot l'àmbit penal l’afectaria a ella. No l’afectaria al president perquè no està en el CECOPI. De fet, es busquen de baix terra una foto per a demostrar que a les 20:11h no està en el CECOPI, cosa que, per cert, no han fet de la seua arribada al Palau. Han destruït tots els vídeos.

Mazón podria haver demanat el comandament únic. A les 23:00h hi ha testimonis que asseguren que el president assumeix el control del CECOPI. Però, legalment, ell no ha assumit el control. El que no vol dir, i això ho hauria d'acreditar la jutgessa i segurament necessitaria el testimoni de Pradas, que ell no influira en les decisions. Nosaltres, pels indicis que tenim, creiem que té més importància la seua actuació de la que diu. Però això al final el temps ho dirà.

Les actuacions d'altres institucions o dels ajuntaments de les localitats afectades demostren que hi havia una altra forma de fer les coses…

Els últims episodis, que he definit com a episodis incriminatoris, diuen que tot el que es podia haver fet el 29 d’octubre de 2024 ho va fer la Generalitat fa unes setmanes: convocar les reunions de coordinació 24 hores abans, enviar bombers a vigilar els barrancs, incrementar els recursos mobilitzats, enviar l’ES-Alert pràcticament 24 hores abans de l’episodi de pluges i 12 hores abans que l'avís roig es posara en marxa. Tot allò que deien que no es podia fer, i continuen mantenint en el jutjat que no es podia fer, ho han fet. Igual és que aquell dia no van estar a la faena.

No s’han assumit responsabilitats per part del Consell. Creus que l’eixida de Pradas i Montes va anar en aquesta línia o respon a una estratègia per a sacrificar-les com a caps de turc?

És evident que Mazón va soltant llast segons passen les coses. Crec que són dos casos distints. Un és el de Salomé Pradas, que al final era responsable de l'àrea. I en el cas de Montes el seu problema és menysprear les víctimes amb una declaració desafortunada.

Per cert, no hem d’oblidar-nos que a Nuria Montes l’havien fitxat d'Hosbec, i que passa de ser secretària general de la patronal del turisme a ser consellera de Turisme. Està molt bé que un govern pense en el turisme, però hi ha més coses. Està la salut de les persones. El govern seriós és aquell que equilibra els interessos i els moments. No estic dient que no es done suport al turisme, però que la secretària general del lobby del turisme acabe sent la que marca la política econòmica diu molt de quines són les intencions del Consell.

Precisament, afirmes que la setmana de la dana venia un pont important per al turisme.

Al Consell estaven més preocupats que no s’alarmara excessivament a la població perquè venia un pont el divendres que per la dana. I jo crec que el bou els pilla perquè ells estan aguantant fins a última hora per a decretar qualsevol episodi d’alerta. Això també es veu en els debats sobre l'ES-Alert, on parlen d’intentar no preocupar a la població i que continue sent un dia normal. Però acaba sent catastròfic i tràgic.

Quan pensem en la gestió durant el 29 d’octubre i posteriorment, és inevitable recordar l’accident del metro. Quins paral·lelismes hi veus?

Per una banda, l'intent de canvi de relat per a culpar a tot el món sobre qui té les responsabilitats, i per altra, i sobretot, l'atac sistemàtic a les víctimes. La manera en què ha actuat el Consell amb les associacions de famílies de víctimes és exactament igual que la de l'accident del metro de València, l'accident de l’avió militar Yak-42, l’11M a Madrid o molts altres casos. Jo no sé per què, quan el PP està al govern i passa una catàstrofe, ho han de pagar les víctimes.

Diuen que les víctimes estan polititzades. Dels 229 morts, segur que hi havia persones de Vox, del PSOE, de Compromís o gent que no votava. No veig que la riuada fera selecció natural pels partits polítics. És tan indignant que s’acuse les víctimes només per demanar justícia i criticar els responsables polítics. Ara bé, el gran problema de Mazón és la legitimitat d’aquestes persones, en la seua reivindicació per conéixer la veritat. És molt greu que els haja atés abans Ursula von der Leyen que les Corts.

Al llibre parles de la teorització que va fer la filòsofa Judith Shklar sobre “la reclassificació estratègica d’injustícies com a meres desgràcies”. Com s’ha reflectit això en el cas de la dana?

Gràcies a la jutgessa, eixa pantalla ha passat. En un primer moment es parlava de catàstrofe natural o d’un episodi de pluges històric, el que volia dir que era una catàstrofe insòlita i tot era culpa de l'oratge. És molt perillós validar eixe discurs en el qual la culpa és de tots i, per tant, no és de ningú. Shklar explica que, en el moment en què parlem de catàstrofe natural, obviem la negligència política. I aleshores les víctimes passen a ser víctimes conjunturals i no homicidis imprudents per negligència. És molt diferent en tots els sentits: el reconeixement, les ajudes, les indemnitzacions, les polítiques per a garantir que no es repetisca...

Una catàstrofe natural és que un volcà explote i no es puga fer res, però si s’havia construït una urbanització damunt el volcà... Eixe matís és molt important. Ací es va intentar parlar en un primer moment d’explosió meteorològica. No. Davant una explosió meteorològica està avisar o no. Si avises, salves a molta gent; si no avises, moren. Però no són persones que han mort perquè sí, podien haver-se salvat. Insistisc, la llei diu molt clarament qui són els responsables de les emergències.

Aquest llibre no és només un treball sobre la dana, sinó una radiografia d’una manera concreta de governar. Dius que Carlos Mazón és “fruit de la política del segle XXI”. En quin sentit?

Intente fer un retrat de per què l’administració va actuar així en aquells dies. Què n'hi ha darrere de l’administració? Què n'hi ha darrere dels polítics que estan gestionant la Generalitat? Qui són? Quins interessos tenen? Com s'han comportat? Per què han fet unes coses i per què no altres? Perquè és evident que, si hi haguera hagut altres persones, la crisi s'hauria gestionat de manera diferent. Segurament millor en alguns casos, i possiblement pitjor en altres.

Mazón és una persona que, quan va guanyar les eleccions, es va convertir en un tio que pujava vídeos a TikTok ballant amb les filles o anava a l’orxateria a promocionar productes valencians. I tot això està molt bé fins que es moren 229 persones perquè tu no estàs en el lloc de la faena, entre altres coses. Aleshores cau tota aquesta política. Ell és una persona que pareix molt desenfadada, però no accepta la crítica. El seu equip talla totes les línies de publicitat institucional a mitjans crítics com el nostre. Es gasten molts milions de diners públics, que són de tots i que s'haurien de repartir per audiència, per a premiar les lleialtats i castigar les crítiques. Jo ja els he dit que no anem a tancar. De fet, nosaltres seguirem ací i ells se n’aniran a casa, més tard o més prompte. El periodisme continuarà ací, eldiario.es continuarà ací i nosaltres continuarem ací fiscalitzant a ell i als qui vinguen, d’això pot estar tranquil.

Creus que algú del Consell llegirà el teu llibre? A qui li'l recomanaries?

Imagine que sí. I, si no, és que no fan la seua faena. Perquè si jo fora assessor de Mazón em llegiria tot el que ix sobre la dana. I em llegiria concretament aquest llibre.