València carrega els propietaris del PAI del Grau part dels 45 milions del circuit urbà ideat per Camps

Huit anys després que es va disputa l’últim Gran Premi d’Europa de Fórmula 1 en el circuit urbà construït a València com un dels projectes estrela de l’expresident del Govern valencià del PP, Francisco Camps, l’Ajuntament continua treballant en la millor fórmula per a desencallar el conveni que va vincular l’execució del traçat amb el pla d’actuació integrat (PAI) del Grau.

En virtut d’aquell acord signat en el seu moment entre l’Ajuntament que dirigia Rita Barberá i la Generalitat que presidia Camps, l’Administració autonòmica va avançar 45 milions d’euros per a la construcció del traçat al seu pas pel Grau, que després li retornaria el consistori mitjançant algun tipus de gravamen a repercutir als propietaris dels terrenys, ja que, en realitat, aquesta part de l’asfaltatge es reconvertiria als carrers de la futura urbanització.

Un PAI que, per cert, està en el punt de mira del cas Azud, pel qual s’investiguen presumptes mossegades i pel qual romanen a la presó el vicealcalde llavors, Alfonso Grau (PP), i el cap de l’oposició llavors, Rafa Rubio (PP).

No obstant això, la totalitat d’aquests 45 milions que es deuen a la Generalitat seran molt complicats de recuperar. Fa poc, Camps mateix, que insisteix a presumir d’aquest llegat i a assegurar que el circuit és a cost zero, malgrat que el Govern valencià encara deu 22,5 milions corresponent a un crèdit de 60 milions que es va sol·licitar per costejar-lo (tot el traçat va costar 89,7 milions), es va dirigir a l’Ajuntament mitjançant una acció pública per a exigir el compliment del conveni, que se l’informe dels responsables de l’execució d’aquest i finalment que se’l tinga per personat en tots els expedients que puga haver-hi en relació al compliment del conveni esmentat.

En la seua resolució de resposta, el consistori afirma que no es pot exigir el conveni esmentat mitjançant una acció pública i descarta que se’l puga donar per personat en els diferents expedients, ja que no té la condició d’interessat.

Quant a la sol·licitud d’informació, se li recorda que entre les obligacions de l’Ajuntament amb el conveni esmentat figura el compromís de “tramitar una ordenança amb un cànon d’urbanització per al finançament del projecte repercutint en els propietaris el cost real de l’actuació o qualsevol altra fórmula que l’Excm. Ajuntament de València considere adequada”.

En aquest sentit, se l’informa que es descarta la imposició d’un cànon i “sense perjudici que, per part de les administracions implicades, puguen obtindre’s en qualsevol moment fonts de finançament extern, l’Ajuntament no ha tramitat ordenança i es gestionarà a través del PAI mateix com a càrrega d’urbanització de tot allò que siga repercutible en els propietaris”, deixant entreveure que serà molt complicat repercutir la totalitat dels 45 milions.

Fonts municipals han informat sobre això que es treballa en un estudi per a determinar a quant podrien ascendir aquestes càrregues repercutibles.

Després de fer-se pública la resolució municipal, la regidora de Desenvolupament Econòmic, Pilar Bernabé, va demanar al PP que “deixe d’utilitzar València perquè els seus dirigents facen campanyes personals i situe com a prioritat els valencians i valencianes. Si busquen lideratge per a la ciutat, que Francisco Camps i María José Catalá ho resolguen en un congrés”.

Així mateix, va afirmar que el PP “hauria de demanar perdó pel llast que ha suposat per a la ciutat el Circuit de l’F1” i que podria “costar a les administracions més de 45 milions d’euros”. Per tant, va reclamar als populars que “no fiquen els valencians i valencianes en les seues lluites internes, perquè el que necessiten és el treball i l’esforç de l’Ajuntament”.