València es connecta a Europa sense quarantena, mentre Madrid inicia el tancament

Les comparacions són odioses, però de vegades necessàries per buscar respostes a unes situacions determinades. Una resolució del Govern belga ha posat en evidència la manera diferent d’actuar davant la pandèmia del Govern valencià i del madrileny.

I és que des de dimecres Bèlgica ha deixat de desaconsellar als seus ciutadans que viatgen a la Comunitat Valenciana, i ja no serà obligatori mantindre una quarantena en tornar al país, encara que es recomana, igual que sotmetre’s a un test de detecció del coronavirus.

El Ministeri de Sanitat belga ha rebaixat així la qualificació del conjunt del territori valencià de roig a taronja. La Comunitat Valenciana és l’única autonomia, juntament amb les Canàries, que està en aquest nivell; la resta d’Espanya està en roig.

El mateix dia, el Govern d’Espanya va emetre l’ordre del Ministeri de Sanitat que obliga al tancament perimetral de Madrid i nou ciutats més de la regió, a causa de la seua taxa de contagis alta.

Sanitat va presentar en el Consell Interterritorial l’aplicació de restriccions a les ciutats de més de 100.000 habitants que tinguen una incidència superior a 500 casos per 100.000 habitants en els últims 14 dies, una positivitat –percentatge de PCR que es fan que confirmen el cas– de més del 10% i una ocupació d’UCI en la comunitat per damunt del 35%. Només deu ciutats espanyoles compleixen totes aquestes condicions i totes estan a Madrid: Fuenlabrada, Parla, Alcobendas, Torrejón de Ardoz, Madrid capital, Getafe, Leganés, Móstoles i Alcalá de Henares.

El territori valencià té, en aquests moments, la segona incidència acumulada en els últims 14 dies més baixa d’Espanya, amb 105,34 casos per cada 100.000 habitants. Per ciutats, a la ciutat de València, la incidència acumulada és de 115,45; a la ciutat d’Alacant, 137,96; a Castelló de la Plana, 155,48; i a la ciutat d’Elx se situa aquesta taxa en 164,72.

Pel que fa a la capacitat hospitalària per a respondre a la pandèmia, l’ocupació de llits d’UCI per part de pacients COVID és del 10,9%, i en planta del 3,9%. La taxa de positivitat detectada per PCR en el conjunt de l’autonomia és del 7,8%.

Des que es va iniciar el procés de desescalada, el Govern valencià ha centrat els esforços en l’increment de detecció de brots i de sospitosos mitjançant la contractació de més de mil rastrejadors i l’augment de la capacitat de llits UCI amb un 24% més que en la primera onada, que han passat de 965 a 1.200, gràcies a l’adquisició de 462 respiradors, la qual cosa eleva la xifra total a 890 dispositius.

Quant a la realització de proves PCR, la Comunitat sí que queda a la cua d’Espanya pel que fa al nombre de proves per cada 100.000 habitants, amb una taxa de 1.095,23 en la setmana del 20 al 26 de setembre, tot i que la mitjana espanyola està en 1.653,36, una circumstància que des de Sanitat atribueixen a la incidència més baixa del virus, ja que asseguren que fan proves a tots els sospitosos i a tots els contactes dels positius, tal com marca el ministeri.

La Generalitat Valenciana ha invertit més de mil milions d’euros a combatre la pandèmia des del mes de març, segons ha xifrat el president Ximo Puig en la sessió de control al Consell de dijous.

D’aquesta quantitat, més de 550 milions d’euros han anat directament a sanitat per comprar material i reforç de personal, on s’han invertit 180 milions d’euros.