València, epicentre dels CSI dels incendis forestals: tècnics de la Generalitat comparteixen la seua experiència per minimitzar danys

“L’incendi de Beneixama del 2019 va cremar 800 hectàrees, però el seu risc potencial era de 3.000 hectàrees si el foc haguera creuat la serra, per això els esforços es van concentrar perquè això no passara, una decisió que s’adopta després d’una anàlisi de la situació d’un grup especialitzat que estudia els punts de prioritat amb diferents variables, com la climatologia o el vent”.

D’aquesta manera tan gràfica explica José Luis Soriano, analista d’incendis de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, la tasca tan important que exerceix aquesta unitat tècnica creada el 2003 en la Generalitat Valenciana, una de les primeres a Espanya, l’estructura de la qual s’ha anat ampliant amb el pas dels anys. En l’actualitat aquesta unitat compta amb cinc tècnics i un capatàs forestal.

A més de la Comunitat Valenciana, Catalunya, Andalusia, Castella-la Manxa i les Canàries tenen aquesta mena de CSI dels incendis. Per compartir la seua experiència i la seua metodologia en la presa de decisions amb l’objectiu de minimitzar els danys ambientals i personals, el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic ha organitzat durant tota aquesta setmana les jornades d’intercanvi d’experts a què han assistit representants de 15 autonomies, amb l’UME, AEMET, tècnics de Portugal i brigades de reforç (BRIF).

Segons Soriano, “la figura de l’analista pretén donar un suport en la presa de decisions a l’hora d’afrontar un incendi, es tracta de recollir totes les variables que intervenen en l’evolució d’un incendi, analitzar-les i prendre decisions que permeten anticipar-se, per exemple, per quin flanc avançarà el foc i si hi ha zones crítiques amb risc per a les persones”.

Aquesta figura, “s’ha fet imprescindible per la mena d’informació que genera, per exemple una avaluació meteorològica”. Sense aquesta informació, “la direcció d’extinció va més a cegues a l’hora de prendre decisions, l’analista ha de donar certitud en la gestió de l’incendi”.

El cap del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Generalitat, Mario Romero, destaca que la Comunitat Valenciana és pionera, ja que aquestes unitats existeixen “en pocs països del món, tan sols als Estats Units i en uns pocs països europeus”.

Per part seua, la cap de servei del Ministeri de Transició Ecològica, Ángela Iglesias, explica que les jornades s’emmarquen “en el programa nacional d’incendis forestals amb l’objectiu que les autonomies compartisquen les seues experiències i tinguen un model com més harmonitzat millor”. De les jornades eixirà “un document amb conclusions i recomanacions perquè les autonomies les tinguen en compte”.

2021, l’any amb menys incendis

L’any 2021 porta camí de convertir-se en el que menys incendis s’han produït de la història a la Comunitat Valenciana (vegeu gràfic). En concret, segons ha informat el director general de Prevenció, Diego Marín, entre gener i el 30 de novembre s’han declarat 230 incendis que han cremat una superfície de 781 hectàrees, tot i que en el mateix període de l’any passat en van ser 235 amb una mica més de superfície afectada (725 hectàrees).

L’any passat, un 37,7% dels incendis per causes humanes es van iniciar de manera intencionada, mentre que un 22,2% van tindre l’origen en negligències en l’ús del foc i un 6,3% en accidents. Del 6% dels incendis es desconeixen les causes o estan encara en fase d’investigació per a determinar-les. A més, un 23,4% dels focs es van iniciar per causes naturals per descàrregues elèctriques atmosfèriques (llamps) associades a fenòmens tempestuosos.