WhatsApp mata relat

Un ha vist les sèries The West Wing (els EUA), City Secret (Austràlia), Baron noir (França), House of Cards (el Regne Unit i els EUA) o Borgen (Dinamarca) i està curat d’espants. Encara que siguen ficció, totes aquestes obres mestres de la televisió destapen, amb més o menys cruesa, les bambolines de la política en democràcies occidentals de diferents latituds: les bones i les males arts dels gestors públics; el compromís amb la ciutadania i les escombraries necessàries perquè el sistema funcione. O es podrisca.

A Espanya encara no hem aconseguit tindre una obra similar sobre el funcionament de la sala de màquines de La Moncloa o dels palaus de la Generalitat o de San Telmo. Una llàstima, perquè els nostres representants polítics donarien molt de joc. Però gràcies a les investigacions periodístiques i a la jutgessa de la dana anem coneixent en l’últim any la llanterneria del Govern de Carlos Mazón durant la gestió de la riuada del 29 d’octubre de 2024. La revelació de les telefonades dels diferents polítics implicats i les seues converses a través de l’aplicació de missatgeria WhatsApp donen per a una sèrie made in Spain.

Gràcies a aquests missatges entre els principals actors, aportats al procediment judicial, hem pogut conéixer el llenguatge despreocupat del ja expresident de la Generalitat, Carlos Mazón, quan parla amb la seua consellera. «Collonut», li va etzibar quan Salomé Pradas l’informava de la seua faena per a combatre unes inundacions que se li van escapar de la mà. Hem pogut també escandalitzar-nos quan una vicepresidenta del mateix Govern reaccionava així en ser informada del desbordament de barrancs: «Jope, si necessites res ens ho dius». I hem pogut veure un cap de gabinet del president del Consell –ai, el cap de gabinet— menysprear la faena de la responsable d’Emergències amb el ja fatídic «de confinar, res».

Cert és que pocs resistiríem l’escrutini dels nostres missatges privats sense contextualitzar-los, però també ho és que en la nostra tasca diària no està gestionar la protecció civil de 5,3 milions de valencianes i valencians. Dels nostres representants s’espera més o, almenys, com passava en les benintencionades L’ala oest de la Casa Blanca o Borgen, que la serietat i l’interés general prevalguen per damunt de la frivolització, els interessos personals o els de partit. No ha sigut aquest el cas de la gestió de la dana, en què continuem observant, entre atònits i indignats, en quines mans va estar la Comunitat Valenciana quan va caure sobre sis de les seues comarques el pitjor temporal de pluja de tot el segle XXI.

L’últim a qui se li han vist les costures després de lliurar a la jutgessa els missatges que es va intercanviar amb Carlos Mazón és Alberto Núñez Feijóo. A petició de la magistrada de Catarroja –encara que de manera voluntària, per ser el secret de les comunicacions un dret fonamental–, el president del PP va lliurar al jutjat els missatges de WhatsApp que li va enviar el president de la Generalitat entre les 20.00 i les 23.27 del dia de la dana. Només la revelació d’aquesta primera part ja va servir per a evidenciar que, des del 30 d’octubre de 2024 fins que va dimitir el 3 de novembre de 2025, tot el PP valencià i nacional havia mentit a l’opinió pública sobre la implicació del Govern des del primer moment i sobre els recursos posats damunt la taula. «A través de Delegació, de moment, tenim el que necessitem, que ara mateix és l’UME», reconeixia Mazón a Feijóo, a qui també contava que havia parlat amb Pedro Sánchez i amb quatre ministres.

Aquesta primera bateria de missatges també va servir per a evidenciar que Feijóo no va estar informat en tot moment de l’evolució de la dana. Primer, perquè el seu interlocutor tampoc ho estava: Mazón no va arribar al Centre d’Emergències, on s’esdevenia el Cecopi, fins a les 20.28. I segon, perquè va haver de ser el líder mateix del PP qui preguntara al seu president autonòmic, a les 19.58, per la situació, alarmat per les notícies que inundaven els mitjans de comunicació. A aquestes hores ja tot estava perdut per a desenes de persones que perien ofegades per la gestió de l’Administració.

Divendres, i una altra vegada a petició de la jutgessa, el president del PP va lliurar la segona part de la seua conversa amb Mazón. I no ha sigut menys demolidora per a algú que aspira a ser president del Govern d’Espanya, una de les persones més poderoses del país. L’actitud d’Alberto Núñez Feijóo davant les informacions que li envia el president autonòmic genera inquietud i desconcert. «Porta la iniciativa de la comunicació… És la clau», contesta el líder popular a Mazón després d’explicar-li açò: «Seran desenes —de morts— segur». «Sí, sí. Vaig dient-te. Però fins que no comence el dia demà no sabem què collons ens trobarem». Abans, i amb un cap del Consell anunciant-li una nit llarga, Feijóo ja li havia dit: «Ànim. Lidera informativament com vas fer en l’incendi».

La preocupació del president del PP pel relat i la sustentació que ha donat durant mesos a les mentides de Mazón evidencien que Alberto Núñez Feijóo ni estava ni està per saber la veritat del que va passar. Només li interessava imposar la seua versió, encara que fora falsa, i limitar el mal que poguera fer la gestió de la dana del seu partit a la Comunitat Valenciana a la seua carrera cap a la Moncloa. Però aquesta vegada WhatsApp ha matat aquest conte que contava durant l’últim any.

Les sèries polítiques ens van ensenyar que hi ha dues maneres d’exercir el poder: amb consciència o amb cinisme. En els missatges d’Alberto Núñez Feijóo no hi ha rastre de la primera. No pregunta per les víctimes ni per la magnitud del desastre, sinó que pretén assegurar-se el control del relat. No actua com un dirigent davant una tragèdia, sinó com un estrateg davant una crisi d’imatge. Més prop de House of Cards que de Borgen, Feijóo va deixar clar que, fins i tot quan ja es comptaven morts, la urgència no era empatitzar, sinó salvar el seu camí a La Moncloa.