La portada de mañana
Acceder
Presidencia paga 2,5 millones en personal de Casa Real al margen de su asignación
Las tres grietas del pasaporte COVID como barrera para acceder a interiores
OPINIÓN - Abascal, el que volaba, por Elisa Beni

València requerirà enguany per primera vegada a l’Església el pagament de l’IBI pels immobles de la Casa de la Salut i de la Universitat Catòlica

Hospital Casa de la Salut, en una imatge d'arxiu.

Entitats dependents de l’Arquebisbat de València hauran d’abonar enguany l’impost sobre béns immobles (IBI) per sis dels seus immobles per primera vegada des que es va aprovar l’acord de l’any 1979 amb la Santa Seu i la llei d’entitats sense finalitats lucratives.

Els tècnics d’Hisenda de l’Ajuntament de València han acabat l’elaboració de la llista d’immobles dependents de l’Església pels quals han d’abonar el tribut, perquè s’hi despleguen activitats econòmiques amb finalitats lucratives que, a més, suposen una competència cap a altres entitats que fan la mateixa funció o servei i que si que paguen el tribut.

Tal com va informar eldiario.es, el consistori tenia previst iniciar la recaptació per aquests immobles en l’exercici passat. No obstant això, els tècnics van trobar diferents immobles inscrits en el cadastre a nom d’entitats religioses sense especificar-ne l’ús, cosa que ha retardat el procés.

La majoria d’aquests rebuts es giraran amb càrrec a les seus de la Universitat Catòlica, situades al carrer de la Corona, al carrer de Quevedo, entre Guillem de Castro i el passeig de la Petxina i en Jordi Joan.

També a l’hospital de la Casa de la Salut que ocupa una illa sencera en l’avinguda de Manuel Candela, amb titularitat de les religioses de Santa Anna. Per aquest immoble haurien de pagar uns 196.000 euros a l’any d’IBI. El recinte sanitari va facturar el 2018 al voltant de 32 milions d’euros.

Un altre dels immobles pels quals l’Església haurà d’abonar l’IBI és el situat en l’encreuament de l’avinguda de Guillem de Castro amb el carrer de Balmes. Hi està situat el convent de l’Encarnació de les Carmelites Calçades que data de l’any 1502.

Per la seua condició d’edifici de culte i residencial de les monges, està exempt del pagament de l’IBI. Tanmateix, lloga els baixos a cinc empreses i una part important de l’immoble (baix més plantes) al Quart Youth Hostel, per la qual cosa els tècnics entenen que han d’abonar la part proporcional corresponent als baixos comercials i a la zona de l’edifici  dedicada a ús hoteler.

Segons ha informat el regidor d’Hisenda, Ramón Vilar, els sis rebuts que es giraran en la pròxima campanya de cobrament que arrancarà el mes de març suposen un muntant total d’un milió d’euros, encara que l’edil ha comentat que la cosa més normal és que els interessats hi presenten al·legacions i que, per tant, la recaptació no seria immediata i quedaria subjecta a les diferents resolucions.

Vilar ha insistit que en cap cas es giraran rebuts per immobles dedicats al culte ni a obres socials i benèfiques, com podrien ser els de Càritas.

En aquesta primera remesa de rebuts que girarà l’Ajuntament de València queden exempts també els habitatges propietat de l’Església i d’altres confessions legalitzades, sempre que tinguen un ús residencial i que no s’utilitzen amb finalitats lucratives.

A més, l’edil socialista ha recordat que segons diverses sentències de la Unió Europea, l’exempció de tributs a activitats econòmiques lucratives sotmeses al mercat de la lliure competència podria considerar-se una ajuda il·legal.

“Tot seria molt mes fàcil si el nou govern simplement modificara la Llei de mecenatge i la Llei de règim fiscal d’entitats sense finalitats lucratives (49/2002) d’acord amb la normativa europea de defensa de la lliure competència i prohibició d’ajudes estatals il·legals, és a dir, excloure de la llei les activitats i usos econòmics de caràcter permanent i lucratiu sotmesos a lliure competència”, ha explicat Vilar.

L’edil ha afegit que aquesta mesura suposaria “no solament un millor finançament local, sinó que a més seria fiscalment equitatiu i compliria un pilar fonamental de la UE com és la lliure competència, ja que la Comissió Europea és molt dura davant de les ajudes fiscals il·legals dels estats”.

Etiquetas
Publicado el
2 de enero de 2020 - 22:23 h

Descubre nuestras apps