A València, els Reis Mags van en gavina.

Ara resulta que a l'Ajuntament de València i, més concretament, als despatxos del Partit Popular, no calia esperar que arribara Nadal per tindre visita dels Reis Mags. En sobre, que és com s'estilen els pagaments en aquell partit, puntualment hi havia regals milionaris i en metàl·lic pels col·laboradors (algun o tots, ja ho sabrem) de l'alcaldessa de València, Rita Barberá, la qual, per cert, no s'assabentava de res.

Segurament Barberá era l’única en aquells despatxos que no havia sentit parlar mai de les constants vingudes dels Reis Mags o, millor encara, igual es creia veritablement que els obsequis eren cosa de la màgia dels entranyables monarques de l’Orient. Els dirigents del PP tenen això, no són corruptes, noooooo!!!! Són babaus, ignorants, confiats, ingenus... Tenen seixanta anys i continuen amb aquella il·lusió que es té abans de descobrir que els Reis són els pares. Viuen enmig d'un abocador de corrupció però no senten la mala olor; escolten als altres, a l'oposició, denunciar la pudor, posar-li noms, assenyalar-la, però ells no noten res. Costa creure que gent tan estúpida puga considerar-se preparada per a portar una ciutat o un país però, igual que creuen en els Reis Mags, deuen pensar que els ajudaran les fades.

Aquests dies hem escoltat la veu de la regidora María José Alcón recollint comissions. La pregunta és: com es guanyava Alcón aquests pagaments milionaris? Què donava a canvi la regidora de Cultura de Rita Barberá? O és que només era la mitjancera de peixos més grossos? Alcón està casada amb el fins fa quatre dies home de màxima confiança de Barberá, Alfonso Grau, imputat pels contractes unflats d’Urdangarin. El que està clar és que ningú regala res per res i que els que pagaven, per un altre costat, havien de recollir.

Aclarir el “a canvi de què?” és el mínim que hauria de fer Rita Barberá. No és només llevar-se del mig a Alcón, o suspendre-la de militància, no. La suspensió de militància és tan sols un intent de fer oblidar el cas. Ho hem vist mil vegades. Ara és Alcón, i abans Rus, Blasco, Hernández Mateo, Milagrosa Martínez, Costa, Rato, Bárcenas... Sempre igual: suspensió per, després, quan els processos judicials s’acceleren, recordar que ja no són militants, que són el passat. No, això és trampa.

El que toca és arremangar-se i, políticament, arribar fins al final. L’encara alcaldessa Barberá ha de cridar María José Alcón i interrogar-la. Cridar Alfonso Grau i interrogar-lo. I si no contesten, reunir el seu equip de regidors i veure què sap cadascú, parlar amb els tècnics, revisar tots els expedients, seguir les moltes pistes que hi ha i, després, sense deixar passar massa temps, donar explicacions a la ciutadania. Dir el què ha passat, el com, el perquè han cobrat i el qui ha pagat. És senzill. Malgrat que mai ningú faça aquestes coses, és senzill. Ningú millor que Barberá pot aclarir tot això. I si no és capaç d’aclarir-ho, dues coses: la primera, dimitir en aplicació de la responsabilitat política que suposa escollir mal als col·laboradors i no saber-los vigilar; la segona, posar les barbes a remullar, ja que si no troba explicacions raonables a l’atracament continu que s’ha produït al seu voltant, el més segur és que ella siga la Sra. X i, per tant, prompte algun jutge tocarà la seua porta.

Lluitar contra la corrupció és molt més que traure's del barret un llistat de bon propòsits cada vegada que s'acosten eleccions com fa el PP. Es passen quatre anys dient que no a tot i, quan venen les votacions, proposen solemnment allò que negaven. No se’n recorden el president Fabra o Mariano Rajoy que en les eleccions de 2011 estar imputat judicialment era un passaport directe als llocs destacats de les llistes del PP? També ho han oblidat? Alberto Fabra anava en les candidatures de 2011 al costat de nou imputats. Tots imputats per investigacions judicials que rebuscaven en el fem les proves de la corrupció del PP. Ells no notaven res estrany? No sospitaven? No sentien la ferum? El problema dels polítics del PP és que els passa com a les gavines, que s'han adaptat a viure còmodament instal·lats en el fem, per això, segurament, han escollit aquest animal com a símbol.