eldiario.es

Menú

Papá ven en tren

- PUBLICIDAD -

Al començament dels anys 70 del segle passat, desprès de dècades en les que se tancaren moltes línies de ferrocarril, s’eliminaren els tramvies de les ciutats i, des de la mateixa administració, s’animava a la ciutadania a comprar i fer ús de l’automòbil privat, RENFE va fer servir aquest eslògan per animar a la ciutadania a viatjar en tren. Hui dia però, en el context de la lluita contra el canvi climàtic, cal reivindicar el tren; però esta vegada de debò. Perquè el sector transport és un dels grans emissors de gasos d’efecte hivernacle (GEH); i d’entre tots els mitjans de transport motoritzats, el ferrocarril és el més sostenible tant ambiental com econòmicament; i a més, és el més ràpid en distàncies curtes i mitjanes.

Segons dades del Ministeri de Foment referides a 2015, el sector transport és responsable del 28,7% de les emissions totals de GEH a Espanya; tan sols superat lleugerament pel sector energètic, que emet el 29,6%. La immensa majoria d’estes emissions, el 95%, corresponen al transport per carretera. Com és sabut, tots els automòbils no produeixen les mateixes emissions; ni tampoc tots els trens. La línia de ferrocarril més sostenible a Espanya, és l’Euromed entre València i Barcelona. Una persona que se desplaça en un automòbil mitjà entre estes dues ciutats, emet unes 4 vegades més GEH que si ho fa en tren. Si ho fa en avió, estarà emetent unes 3 vegades més que si ho fa en automòbil privat; i unes 11 vegades més que si ho fa en tren.  

Tanmateix però, tan sols el 6% dels viatgers i menys del 2% de les mercaderies, es desplacen per ferrocarril en trajectes interurbans dins de l’Estat Espanyol. Sembla raonable que, si realment volem reduir les emissions de GEH, hem de fomentar el transport per ferrocarril; perquè d’esta manera podrem reduir significativament les emissions. Per això cal que, a nivell individual, prenguem consciència del problema i actuem en conseqüència; fent servir els mitjans que siguen més sostenibles en cada ocasió: desplaçaments a peu, en bicicleta, metro, tramvia, autobús, tren, etc. Al mateix temps però, cal també que siguem molt reivindicatius en relació a la reducció d’emissions de GEH; i exigim a l’administració local, autonòmica o estatal, que prenga les mesures pertinents per a fer del ferrocarril el mitjà de transport quotidià.

Hi ha reivindicacions històriques que s’han d’atendre sense demora. Com és el cas de la línia de rodalies entre Múrcia i Alacant. Una infraestructura clarament obsoleta, amb via única i sense electrificar, en la que no s’ha fet cap inversió rellevant els darrers 50 anys. Una línia que transporta més de 3 milions de passatgers cada any; saturada des de fa dècades i sense cap possibilitat d’ampliació. Amb trens desmanegats i on, de dilluns a divendres, tan sols circula un comboi cada hora, durant la major part del dia; un cada 30 minuts en hores punta. Els caps de setmana, un tren cada dues hores; i, en hores punta, un cada hora.

Esta línia, desdoblada, electrificada, equipada amb trens moderns, connectada amb el Parc Empresarial d’Elx, IFA i l’Aeroport d’Elx-Alacant; i connectada també amb la xarxa del tramvia que fa anys va projectar la Generalitat, que donaria accés a moltes poblacions on no arriba el tren, podria donar un excel·lent servei a la població i rebaixar considerablement les emissions de GEH. A més milloraria notablement la connectivitat de l’àrea funcional Elx-Alacant.

Però no sols necessitem el ferrocarril per a transportar persones. També el necessitem per a transportar mercaderies. Per això hem de reivindicar amb fermesa el Corredor del Mediterrani. Una infraestructura amplament demandada tant per l’empresariat, com per l’administració de les comunitats mediterrànies i per la lògica econòmica. Perquè en Espanya, és a la costa mediterrània on està l’activitat econòmica i el fluix de mercaderies i passatgers que justifiquen el corredor; no a l’interior, per on vol fer-lo el Govern d’Espanya.

És ací on el necessitem per a ser més competitius; i on, al mateix temps, més podem reduir les emissions de GEH. Pensem que per a transportar qualsevol mercaderia per carretera des d’Almeria fins a Berlin, se tarda entre 3 i 4 dies. Per ferrocarril ho podríem fer en un dia i mig; i, a més, estalviaríem costos, energia i emissions de GEH. Tot plegat milloraria la competitivitat de les comunitats mediterrànies, que són les més exportadores i les que més ocupació creen.

Per tot això, en la lluita front al canvi climàtic, no sols hem d’assumir les nostres responsabilitats personals. També hem d’exigir a l’administració que faça els seus deures per a que entre totes i tots aconseguim l’objectiu de reduir les emissions i fer un país més sostenible i més competitiu. És tota la família la que ha de viatjar en tren; no sols el pare. I també ho han de fer els productes que consumeixen o que produeixen.

*Vicent Sansano, president de la Junta Rectora del PN del Fondo

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha